Escrivia aquesta setmana Oriol March que Alberto Núñez Feijóo busca en Junts la seva particular amnistia. Una amnistia política en forma d'implicació dels nacionalistes catalans i bascos en una moció de censura "instrumental" de bracet de PP i Vox que permetés a la dreta espanyola desallotjar Pedro Sánchez i l'esquerra del govern i arribar a la Moncloa amb el compromís de convocar eleccions. Passa, però, que ni el PNB i molt menys encara Junts estan en aquestes coordenades. Els seus plans, més enllà que Jordi Turull plantegi a Feijóo una reunió a Waterloo que sap que no es produirà, són uns altres i no impliquen violentar les coses en excés. Pretenen que Sánchez convoqui, pel seu propi peu, eleccions a la tardor.
Junts ja va dir a Sánchez a l'octubre, quan van trencar formalment, que cridés a les urnes. Ho van fer amb la boca petita i sense èxit, i fins i tot després van arribar noves converses i acords parlamentaris. Però ara es constata que el president espanyol, assetjat pels casos de corrupció d'Ábalos, Cerdán i sobretot de Zapatero, no té un full de ruta clar per acabar la legislatura més enllà d'anar veient com cauen les fulles del calendari. El president espanyol pensa que el temps és el seu principal aliat i que farà que el panorama judicial es clarifiqui a favor seu (l'arxivament de les causes contra la seva dona i el seu germà és factible), que el PP i Vox es desgastin governant plegats i per la seva ambigüitat o proximitat amb Trump, i que l'espai a l'esquerra del PSOE es pugui endreçar una mica.
Però Junts i el PNB tenen pressa i, a diferència d'ERC o EH Bildu, no estan disposats a arribar a les urnes amb Sánchez de company de viatge. El PNB, que comparteix amb els socialistes el govern d'Euskadi, el de les tres diputacions forals i el de les tres capitals, necessita desmarcar-se i li fa pànic que Sánchez faci coincidir les municipals i forals de maig amb les generals atès que a la legislatura espanyola li quedaran només dos mesos. EH Bildu els estalona, han de marcar distàncies amb els socialistes i pensen que com abans es voti, millor per ells atès que tampoc veuen clar aconseguir grans traspassos com els aeroports o la seguretat social. Els nacionalistes bascos passen per grans estadistes, sobretot a Catalunya, però també fan càlculs electorals i juguen a curt. Els lleials a Aitor Esteban a Biscaia, la principal organització territorials penebista, pressionen fort per distanciar-se dels socialistes.
Junts també està tremendament insatisfeta del seu pacte amb el PSOE. No ha aconseguit l'amnistia "integral i immediata" que esperava amb les esmenes que van endarrerir la llei després del pacte inicial, no ha vist el català oficial a Europa, tampoc el traspàs de les polítiques d'immigració i no ha tingut protagonisme en la negociació del finançament. Tampoc semblen prioritàries per a l'actual direcció, i si més no públicament, altres carpetes a resoldre, com ara l'indult del Consell de Ministres a Laura Borràs, condemnada en el cas de les Lletres.
Tant per tant, pensen molts dels seus dirigents, que governin el PP i Vox. Admeten que la dreta espanyolista dura tampoc farà possible que la seva agenda nacional avanci (ningú que hagi vist una enquesta i toqui de peus a terra fa pasturar l'unicorn del Majestic perquè el PP és lluny dels 160 escons necessaris) però, com a mínim, un govern Feijóo-Abascal pensen que els permetria recuperar el discurs de confrontació i reagrupar l'independentisme entorn la figura de Carles Puigdemont. És una forma de presentar-se com més útils i atractius que ERC i AC, amb qui competeixen electoralment, també als ajuntaments. Els primers estan en plena recuperació i els segons en ascens fulgurant segons les enquestes.
I si l'estratègia és confrontar amb el govern de Madrid per fer-se forts a Catalunya, no pot ser que sigui Junts qui faciliti al PP i a Vox la drecera que Feijóo tampoc vol transitar pagant peatges. Per això l'oferiment de reunió a Waterloo és retòric i té ínfimes possibilitats d'acabar en res. Ajuda Junts a tenir protagonisme, alimenta la sensació de final de cicle polític de Sánchez i poc més. No hi haurà moció de censura perquè bascos i catalans no volen fer res de bracet de Vox i, malgrat que ara es porten bé, ni Junts li farà la feina bruta al PNB ni al revés. El tema és, com sempre, què vol fer o què vol canviar el president espanyol. Avui al Cercle d'Economia, Sánchez hauria de donar alguna pista més enllà del triomfalisme econòmic, però a hores d'ara ja ningú es fa il·lusions.
Avui no et perdis
- Crònica: Topada entre Illa i el president gallec pel nou finançament: «Catalunya no demanarà permís»; per Oriol March.
- Quin paper tindrà exactament el català en la visita del Papa a Catalunya?; per Lluís Girona.
- Crònica: El reencontre amb la Catalunya «lleial»: Felip VI i l'establishment homenatgen Samaranch; per Pep Martí i Vallverdú.
- Continua la mala maror als parcs naturals; per Arnau Urgell Vidal.
- Codi lliure i verificació constant: així s'ha gestat la consulta per avalar (o no) l'acord amb Educació; per Gerard Mira.
El passadís
L'Alternatiu era una web amb aparença de diari sense responsables coneguts i on cap article se signava. El pseudomitjà amplificava discursos de l'extrema dreta, carregava contra periodistes i mitjans i els assenyalava presentant-los com a venuts als poders polítics per tenir publicitat institucional o rebre ajuts per editar-se en català, i es retroalimentava a les xarxes amb perfils com la Catalunya Woke o el Menjòmetre.
Activistes digitals antifeixistes han destapat en les darreres hores que darrere d'aquest pseudimitjà hi havia un consultor de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat), un ens governamental que dirigeix l'exconsellera Meritxell Borràs, que lògicament no en té cap culpa, però que caldrà veure si pren alguna mesura. El fotògraf Jordi Borràs se'n feia ressò i afirmava a X que seria "gravíssim" que es confirmés que vinculat a aquestes campanyes de l'Alternatiu hi hagués un treballador públic. En qualsevol cas, sigui o no certa la implicació del consultor, el pseudomitjà i els seus perfils a les xarxes han desaparegut. En qualsevol societat democràtica és sa i necessari poder-ho dir i fiscalitzar tot, però anant sempre de cara, amb rigor i sense tergiversacions populistes.
Vist i llegit
Fa 20 anys que no hi ha eleccions al Reial Madrid. Fins ara Florentino Pérez no ha tingut rivals. L'empresari alacantí Enrique Riquelme amenaça ara la posició d'un president castigat pels mals resultats esportius i per la sensació de final de cicle que va alimentar l'esperpèntica roda de premsa de fa uns dies. Pérez està enfrontat a l'Abc i a altres mitjans, però encara té suports quantitatius i qualitatius.
Un dels més destacats és Pedro J. Ramírez que aquests dies es va posicionar clarament en una columna d'opinió en format vídeo. El director d'El Español, un dels grans nadius digitals en castellà i que passa una forta crisi d'audiència, no estalviava elogis al mandatari blanc. "Florentino, un gran d'Espanya" l'anomenava posant-lo al sac d'Isidre Fainé, Patricia Botín o Joan Roig, i feia una crida als madridistes: "Que no us el prenguin!". Potser no cal tant, però és evident que el "ser superior" no està ni molt menys sol i que, per una via o una altra, té complicitats. El podeu veure aquí perquè n'hi ha per llogar-hi cadires.
La perla del DOGC
Les centrals nuclears tenen un impacte molt positiu en les finances dels ajuntaments dels pobles on estan instal·lades. Però els de la vora conviuen amb el perill d'un accident nuclear i es queixaven perquè no se'n beneficiaven. Fa anys que es van posar en marxa diversos ajuts, com ara als municipis de les comarques veïnes de la nuclear d'Ascó a la Ribera d'Ebre, el Baix Camp, el Priorat, el Segrià, el Baix Ebre, les Garrigues o la Terra Alta. El departament d'Empresa ha convocat les subvencions destinades a persones treballadores autònomes de les poblacions lligades al Fons de Transició Nuclear en dues zones diferenciades en funció de la proximitat a la central. La dotació és de 3 milions d'euros. Podeu veure al DOGC d'ahir els municipis i les condicions d'accés.
