La Fiscalia Anticorrupció investiga possibles irregularitats de l'antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) en la prestació d'ajuts i d'allotjament per a joves extutelats. El març, el Ministeri Fiscal va demanar col·laboració a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) que, segons fonts jurídiques, va entregar-li el seu informe sobre el control de les ajudes econòmiques, que se sospita que es van donar fins i tot a persones que ja no vivien a Catalunya.
Anrtifrau ja investigava les dues qüestions en dos expedients diferents. El primer, ha quedat tancat sense que s'hagi detectat cap delicte, però l'Oficina ha entregat l'informe a la Fiscalia. En el segon cas, encara està analitzant la documentació, mentre Anticorrupció continua investigant tots dos casos, sorgits arran de la denúncia d'un alertador protegit contra la Fundació Resilis a Girona.
El primer l'informe conclou que no s'han pogut detectar aspectes delictius o de frau, però adverteix que s'hauria de comprovar si hi ha hagut deficiències en el compliment dels contractes de la DGAIA amb les entitats col·laboradores i si l'administració ha fallat a l'hora de fer-ne seguiment i supervisió. El segon expedient investiga la possible existència de places d'allotjament "fantasma", pel qual les entitats cobraven de la Generalitat per acollir joves que en realitat no acollien.
Ara, Anticorrupció ha de decidir si veu només simples irregularitats administratives i disfuncions de l'organisme públic, com conclou el dictamen de la comissió d'investigació del Parlament, o si s'han comès delictes. Seria en aquest segon supòsit quan ho portaria a un jutjat perquè ho investigués a fons.
El dictamen del Parlament: un sistema "desbordat"
Al seu torn, el Parlament ha tancat la carpeta i ha aprovat el dictamen final de la comissió que ha investigat els escàndols que van esquitxar la direcció d'atenció a la infància i l'adolescència i que van obligar a refundar-la. Ho ha fet amb els vots a favor del PSC i ERC, i en bona part dels Comuns -que ha votat en contra en alguns punts- i el vot en contra de Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana.
Què ha constatat el Parlament? Doncs principalment que la direcció que depenia del Departament de Drets Socials va quedar "desbordada" per un sistema "obsolet" mentre que també apunta cap al "lucre opac" per part d'entitats.
El cas DGAIA
El cas va esclatar el gener del 2025, arran de la denúncia d'un treballador del tercer sector que havia detectat irregularitats en les prestacions econòmiques i d'habitatge que afectaven joves extutelats. En un cas, per exemple, un jove rebia les dues prestacions, quan feia mesos que vivia i treballava a València. Fins i tot, des de la fundació que s'encarregava de la gestió de les ajudes s'havia canviat el jove de pis al·ludint que estava buscant feina, quan, en realitat, feia mesos que treballava fora de Catalunya.
Més endavant, tres treballadores van denunciar que una entitat, tot i tenir places buides als pisos per acollir joves, cobraven a la Generalitat com si els habitatges estiguessin plens. Per la seva banda, el juny del 2025, la Sindicatura de Comptes va fer un informe que va concloure que el Departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d'euros indegudament a través de prestacions econòmiques durant el període 2016-2024. D'aquests 167 milions, 4,7 milions estaven relacionats amb el cas denunciat perquè eren pagaments indeguts als joves extutelats.
D'altra banda, un jutjat de Barcelona va arxivar l'abril passat una querella del col·lectiu jurídic Acció Cassandra contra quatre exconsellers de la Generalitat i alts càrrecs per presumpta malversació a la DGAIA, tot i que l'entitat va anunciar que presentaria recurs. La querella es dirigia contra els exconsellers de l'àrea social Dolors Bassa, Chakir El Homrani, Violant Cervera i Carles Campuzano. També contra l'exsecretari Josep Ginesta i tres exdirectors de la DGAIA, entre altres.
