El Parlament ha tancat una de les carpetes que han marcat la legislatura: la investigació sobre l'activitat de la DGAIA. La cambra catalana ha aprovat aquest dimecres el dictamen final de la comissió que ha investigat els escàndols que van esquitxar la direcció d'atenció a la infància i l'adolescència i que van obligar a refundar-la. Ho ha fet amb els vots a favor del PSC i ERC, i en bona part dels Comuns -que ha votat en contra en alguns punts- i el vot en contra de Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana. Què ha constatat el Parlament? Doncs principalment que la direcció depenent del Departament de Drets Socials va quedar "desbordada" per un sistema "obsolet" mentre que també apunta cap al "lucre opac" per part d'entitats.
L'informe constata una "tensió estructural" de la DGAIA provocada per un "increment extraordinari" de les necessitats, fet que va provocar que la direcció entrés en un estat constant d'emergència entre els anys 2011 i 2025. Una altra de les conseqüències d'aquesta situació va ser l'externalització, sobre la qual el Parlament entén que va haver-hi una manca de control que va portar cap a un "marge de lucre opac". El Govern ja va decidir trencar les relacions amb les entitats que estaven al punt de mira i la gestió dels ajuts dependrà internament de la Generalitat.
Davant aquest diagnòstic, el dictamen del Parlament també presenta un paquet de propostes de millora. La idea més clara és que cal abandonar el model actual que s'ha instal·lat en l'emergència i en la dependència de centres subcontractats. En paral·lel, també s'avala la refundació de la DGAIA que ha impulsat l'actual Govern i es demana "capacitat real de lideratge". Per aconseguir-ho, proposa dividir les subdireccions de prevenció i de protecció i crear nous òrgans de supervisió. Una millor planificació i un millor control públic dels recursos són altres elements que apareixen repetits en l'informe.
Nou xoc del Govern i els socis amb l'oposició
L'aprovació del dictamen, però, ha escenificat una nova topada del Govern i els socis amb l'oposició. Junts, a través de la diputada Ennatu Domingo, ha lamentat que la comissió no ha determinat responsabilitats polítiques per la mala gestió o per les irregularitats en els ajuts. "El tripartit ha presentat unes conclusions a mida per tirar pilotes fora", ha apuntat. El PP, per veu de la portaveu parlamentària Lorena Roldán, ha denunciat "massa opacitat" i que la comissió "no ha ofert la veritat" sobre els fets investigats. "Estem davant d'una negligència greu que els executius catalans van respondre amb improvisació", ha sentenciat.
Abans, el PSC, a través del president de la comissió Jordi Riba, havia reivindicat el "consens" de l'informe definitiu que havia inclòs el 100% de les propostes del seu partit i d'ERC, i un 75% de les de Junts, segons ha dit. La diputada socialista Mònica Rios també ha reivindicat un text "exigent". Al seu torn, Joan Ignasi Elena, per la part d'ERC, ha recordat que el sistema es va "tensionar" per haver de passar a gestionar 300 a 3.000 menors no acompanyats. En paral·lel, ha demanat centrar-se en les millores del sistema i ha enumerat la necessitat de millorar l'acompanyament dels menors, estabilitzar els itineraris de protecció o l'equiparació salaria dels professionals.
Diferent ha estat el to dels Comuns. La diputada Núria Lozano, Comuns ha considerat que el dictamen "mereixia una crítica més contundent" perquè no es reconeixen les responsabilitats de la crisi en el sistema. "No neguem les circumstàncies excepcionals, però l'emergència no justifica els errors", ha apuntat. Per la seva banda, la CUP, a través de la diputada Pilar Castillejo, ha titllat de "vergonya" les conclusions sortides de la comissió i ha acusat el PSC i ERC de tenir el relat "totalment controlat": "Zero autocrítica", ha afegit.
Els escàndols a Drets Socials i la DGAIA
El primer i més greu dels fets ocorreguts vinculats a la DGAIA va ser la violació d'una menor de 12 anys tutelada i que va ser violada i prostituïda durant dos anys. Quan els fets es van fer públics, Drets Socials va admetre que el sistema havia fallat en la protecció de la menor, va obrir una investigació interna i es va personar en la causa judicial. Martínez Bravo va reconèixer deficiències en els protocols i va anunciar una revisió integral del funcionament de l'organisme, especialment dels mecanismes de detecció, seguiment i resposta davant situacions de risc. L'acusat del cas concret va acceptar 83 anys de presó.
La segona gran crisi que va sacsejar Drets Socials va arribar arran de la detecció de pagaments indeguts en les prestacions destinades a joves extutelats. La Sindicatura de Comptes va posar de manifest deficiències en la gestió i el control d'aquestes ajudes, amb prestacions que s'havien mantingut tot i que els beneficiaris ja no complien els requisits o sense que s'haguessin fet les comprovacions necessàries. Eren uns 167 milions d'euros en total. Les irregularitats, que anaven del 2016 al 2024, van situar el focus sobre el funcionament intern de l'organisme i els mecanismes de supervisió. La Generalitat va encarregar una auditoria, va revisar centenars d'expedients i va anunciar canvis estructurals per reforçar el control de les prestacions. Un d'ells va ser que terceres empreses deixessin de gestionar els ajuts i ho fes el Govern internament.
Aquests dos casos van portar a l'anomenada "refundació" de la DGAIA, que va passar a anomenar-se Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA). Ara fa poc més d'un any, el Govern presentava un nou sistema en què es retiraven algunes competències a la direcció d'atenció a la infància, es reforçaven alguns equips arreu de Catalunya i es preveia diferenciar el seguiment als joves migrats sols del dels autòctons. En el marc de la reforma del sistema d'atenció a la infància, la DGPPIA incorporava 37 professionals més i 17 efectius nous en diferents unitats del departament.
