Malgrat que un Govern pugui tenir moltes conselleries, no és cap secret que sempre hi ha patates calentes. Tradicionalment ho havien estat Interior, Educació o Salut. Però en els últims anys s'hi ha afegit a la llista el Departament de Drets Socials, que ha estat sota el focus de manera constant. Ara ho fa per un relleu que, malgrat que es deu a circumstàncies personals, fan que la conselleria torni a estar a primera línia d'actualitat. Raúl Moreno agafa el relleu de Mònica Martínez Bravo que, malgrat només haver-hi estat dos anys, ha viscut alguns dels moments més complicats del Departament.
Políticament, una dada reflecteix la complexitat de la conselleria: fins a sis persones de tres partits diferents han ocupat el càrrec en l'última dècada. Per altra banda, Drets Socials ha estat principalment al centre de la polèmica per la ja extinta -i rebatejada- Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). El cas de més impacte va ser la menor de 12 anys tutelada per la DGAIA que va ser violada i prostituïda durant dos anys, i que va donar lloc a denúncies similars. Per altra banda, també va esclatar el cas dels impagaments indeguts. En paral·lel, l'encallada renda bàsica universal també és una pedra al peu del Departament. Així ha estat la moguda trajectòria de Drets Socials.
Una conselleria "jove" però amb molta càrrega
Li han passat moltes coses a una conselleria que té una vida relativament curta. El Departament de Drets Socials neix formalment el 2021 quan, sota el Govern de Quim Torra, s'independitza de la cartera de Treball, tot i que abans ja havia existit sota el nom de Benestar Social i Família. En tot cas, políticament no hi ha hagut gaire estabilitat: la cartera la va agafar Violant Cervera el 2021, però dos anys després, amb la marxa de Junts del Govern, la va agafar Carles Campuzano. Tots els càrrecs vinculats a la conselleria han coincidit a indicar que no estava preparada per la càrrega que gestiona actualment.
Amb l'arribada del PSC al Govern, un altre relleu amb polèmica. Martínez Bravo va agafar la cartera, però el fet que visqués a cavall entre Barcelona i Madrid no va agradar a l'oposició. El Govern va defensar que era un fet compatible amb el correcte funcionament del Departament, però la consellera ha decidit plegar dos anys després. S'hi posa Moreno, un perfil diferent, de caràcter més tècnic i un dels referents del PSC pel que fa als drets socials. Hi ha tingut implicacions polítiques sempre, des dels seus dotze anys a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet fins ara a Palau passant pels nous anys de diputat al Parlament.
La violació a una menor tutelada
Més enllà d'uns relleus polítics que no ajuden a donar estabilitat a la conselleria, és evident que la gran polèmica ha girat entorn de la DGAIA. El primer i més greu dels fets ocorreguts va ser la violació d'una menor de 12 anys tutelada i que va ser violada i prostituïda durant dos anys. Quan els fets es van fer públics, Drets Socials va admetre que el sistema havia fallat en la protecció de la menor, va obrir una investigació interna i es va personar en la causa judicial. Martínez Bravo va reconèixer deficiències en els protocols i va anunciar una revisió integral del funcionament de l'organisme, especialment dels mecanismes de detecció, seguiment i resposta davant situacions de risc. L'acusat del cas concret va acceptar 83 anys de presó.
Pagaments indeguts a menors
La segona gran crisi que va sacsejar la DGAIA va arribar arran de la detecció de pagaments indeguts en les prestacions destinades a joves extutelats. La Sindicatura de Comptes va posar de manifest deficiències en la gestió i el control d'aquestes ajudes, amb prestacions que s'havien mantingut tot i que els beneficiaris ja no complien els requisits o sense que s'haguessin fet les comprovacions necessàries. Eren uns 167 milions d'euros. Les irregularitats, que anaven del 2016 al 2024, van situar el focus sobre el funcionament intern de l'organisme i els mecanismes de supervisió. La Generalitat va encarregar una auditoria, va revisar centenars d'expedients i va anunciar canvis estructurals per reforçar el control de les prestacions. Un d'ells va ser que l'empresa Resilis deixés de gestionar els ajuts i ho fes el Govern internament.
De la DGAIA a la DGPPIA
Aquests dos casos van portar a l'anomenada "refundació" de la DGAIA, que va passar a anomenar-se Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA). Ara fa poc més d'un any, el Govern presentava un nou sistema en què es retiraven algunes competències a la direcció d'atenció a la infància, es reforçaven alguns equips arreu de Catalunya i es preveia diferenciar el seguiment als joves migrats sols del dels autòctons. En el marc de la reforma del sistema d'atenció a la infància, la DGPPIA incorporava 37 professionals més i 17 efectius nous en diferents unitats del departament. Per altra banda, aquesta setmana el Parlament votarà el dictamen final de la comissió d'investigació sobre la DGAIA, en què s'han de tractar els assumptes que van motivar la refundació.
Replantejament de l'oficina de la renda bàsica universal
Més enllà de la DGAIA, un dels elements que també han generat enrenou al Departament és la renda bàsica universal. Tal com va avançar aquest diari fa unes setmanes, qui fins ara n'era el director, Guillem Vidal, ha estat reubicat i passa del Departament de Drets Socials al de Presidència, on pilotarà una nova oficina d'anàlisi i impuls de polítiques públiques. És un capítol més en la història d'un pla que generava "dubtes" al Govern, com expressava Martínez Bravo a principis de la legislatura. El projecte neix de l'etapa d'ERC i consta als acords d'investidura de Salvador Illa. A l'oposició i també des que va aterrar a Palau, el PSC ha tingut certes reserves amb la mesura.
Com va informar Nació, al setembre de 2024, la conselleria de Drets Socials va destituir el cap de l'oficina, Sergi Raventós, al càrrec des del 2021, i va fitxar Vidal amb l'objectiu de redissenyar la prestació. Malgrat els canvis d'ara, fonts de Drets Socials insisteixen que es manté el compromís amb el projecte. El pla pilot que havia dissenyat el govern de Pere Aragonès preveia que prop de 5.000 persones cobressin una prestació mensual durant dos anys a partir de finals del 2022, però la manca de suports va impedir que es pogués executar. Malgrat els dubtes, el Govern insisteix que complirà els acords.
Per altra banda, és evident que els reptes més tradicionals del Departament no fan més que créixer. Els serveis públics estan cada cop més tensionats i el risc d'exclusió social està en primera línia. Drets Socials es veu implicada en temes com la vulnerabilitat de les famílies o el sistema de dependència i de residències. Paral·lelament, la regularització extraordinària de persones migrants, la qual ha estat sol·licitada per més de 250.000 persones a Catalunya, també torna a posar a prova la capacitat dels serveis socials.
