Hi ha casos individuals que són la punta de l'iceberg de problemàtiques grans, complexes i sensibles. És el que passa cíclicament amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, l'organisme que s'encarrega de vetllar pels menors d'edat a qui els falten referents familiars que se'n puguin fer càrrec. Aquesta vegada ha passat arran del cas d'agressions sexuals i prostitució que va començar a afectar una nena quan tenia tan sols 12 anys, i que va acabar sent tutelada per un jove de 25 anys quan ella en tenia 16 i feia temps que arrossegava casos de violències sexuals. Ara, mentre els jutjats investiguen un dels casos de pederàstia més greus destapats al país, gran part dels focus apunten també a què va fallar per no detectar abans la vulnerabilitat de la principal víctima d'aquestes violències sexuals. Tot plegat en un moment de canvis a la DGAIA, i amb un cúmul de deures pendents que fa temps que assenyala el sector.

De moment, el Govern, a través del Departament de Drets Socials i Inclusió, ja ha anunciat l'obertura d'un expedient per revisar l'actuació de l'administració durant tot el procés. La conselleria evita entrar a respondre preguntes sobre el cas —seguint una política de no transmetre informació sobre casos particulars que afecten menors d'edat— però en un comunicat breu especifiquen que les violències sexuals haurien començat quan la nena "vivia en un centre de la DGAIA", quan tenia 12 anys. "Va ser gràcies a la intervenció del personal educatiu del centre, que va detectar indicis d'abusos i va activar els protocols pertinetns, que es va poder tramitar la denúncia", afegeix el posicionament oficial. Més endavant, s'espera que la consellera, Mònica Martínez Bravo, comparegui al Parlament per donar més explicacions del sistema de protecció a l'infant que desplega l'administració catalana.

Una nebulosa de responsabilitats

Un dels elements que ha generat més preguntes sobre el paper de l'administració en el cas és el fet que, després que la mare de la nena morís i el pare no se'n pogués fer càrrec per circumstàncies personals, la menor d'edat passés a viure amb un jove de 25 anys, que seria la seva parella. Llavors ella tenia 15 anys. Aquesta decisió, no gaire freqüent, encara s'ha d'aclarir: l'administració no certifica si la DGAIA ho va beneir o si ho va fer el pare. Tampoc es concreta el possible repartiment de les responsabilitats en aquest moviment. Mentrestant, la víctima continuava patint violència sexual i no va ser fins que uns educadors socials van sospitar i van intervenir el mòbil de la nena que es va detectar la gravetat de la situació.

Aquest cas, però, despulla les complexitats d'un sistema que, d'entrada, ha de conviure amb la màxima vulnerabilitat de la majoria dels usuaris que acompanya. Va passar de manera similar dos anys enrere, a partir d'una violació grupal a una nena d'11 anys a un centre comercial de Badalona.

Més de 5.000 places d'acollida

A Catalunya, el sistema de protecció a la infància i l'adolescència compta amb més de 5.000 places per a acollir diverses realitats, que integren tant l'arribada de migrants sols com la dels infants amb pares als quals se'ls ha retirat la custòdia. Tanmateix, el sistema —i els diferents centres que el conformen— està al límit des de fa temps. Això provoca que hi hagi disfuncions que afecten menors d'edat que podrien ser derivats a centres, però per als quals no sempre hi ha espai, asseguren veus del sector. "A vegades és tan senzill com que es detecta que s'hauria d'intervenir, però no tenim places en els centres. Si es fa una recerca, es parla amb els educadors dels centres oberts i se'ls demana si coneixen casos d'infants i adolescents als quals se'ls hauria de fer una retira de custòdia però no es fa perquè no hi ha prou places, s'entendrien moltes coses", apunta Lluís Vila, qui ha exercit durant més de dues dècades com a educador social i va ser vicepresident del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).

Així, més enllà de l'organització interna de la DGAIA, Vila apunta que hi ha un problema de fons que té a veure amb els recursos. També amb el model de gestió econòmica, afectat pel pressupost de l'administració catalana. "Hi ha entitats contractades meravelloses i hi ha entitats que no ho són, per les condicions laborals que ofereixen, també. I això deixa un panorama molt desigual. A la DGAIA li continua semblant més còmode externalitzar serveis perquè és més barat que garantir un servei propi amb treballadors amb els drets i deures de l'administració pública. Però si volem reduir els riscos existents, amb canalla i adolescents, també calen ràtios apropiades. Si no, moltes coses que no se t'escaparien, se t'acaben escapant", reflexiona aquesta veu coneixedora de la relació entre els educadors socials i la institució.

Necessària supervisió, avaluació i transparència

El mateix Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya ha emès un comunicat aquest dimecres amb un missatge clau: "Aquest cas no és una excepció. Fa massa temps que des de diversos espais professionals s'alerta de deficiències estructurals en el sistema de protecció a la infància i d'una manca de recursos i reconeixement als equips professionals que hi treballen". En aquesta línia, per refer-se de les deficiències acumulades els darrers anys, es considera "imprescindible" redoblar els esforços en els mecanismes de supervisió, avaluació i transparència. "No podem continuar funcionant a base d’urgències. Cal revisar i repensar el model, amb la participació de tots els agents implicats i escoltant la veu dels propis infants i adolescents", a més d'augmentar-ne els recursos econòmics, cobrir les baixes de manera immediata i reduir el nombre d'infants i adolescents que depenen de cada educador social.

El consens: la manca de pressupost

Altres fonts autoritzades consultades per Nació, amb incidència en la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència els darrers anys, també assenyalen la manca de finançament apropiat com a motiu d'alguns dels principals problemes que encerclen la institució. A banda, també apunten a la manca d'eines digitals apropiades, i a l'existència d'una plantilla "esgotada" —l'exposició a unes realitats socials exigents amb pocs incentius laborals erosiona— i en alguns casos "sense vocació". 

Més en concret, la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia), contactada per aquest diari, assegura que al voltant del cas que ha suscitat les atencions sobre la DGAIA "el focus hauria de ser l'agressor i no la víctima". Des de l'entitat també destaquen que hi ha altres víctimes que no formaven part del sistema de protecció de menors i que, per tant, tampoc no es pot centrar l'atenció en aquest paraigües de l'administració. "Hi ha una llei de protecció i bon i bon tracte de la infància i adolescència LOPIVI , que s'hauria de desplegar a tots els centres amb interacció amb menors", apunten.

Sempre té les de perdre

Tot són propostes per reduir les possibilitats d'uns casos greus que d'entrada ja és habitual que colpegin més habitualment l'administració. "La DGAIA sempre té les de perdre", resumeix Lluís Vila, que, tanmateix, també denuncia una opacitat i immobilisme davant dels casos de més gravetat. "La responsable és la DGAIA? Sí, però també el president de la Generalitat. I, si volem, la societat. Perquè al polític que digui que invertirà en atenció a la infància, migració, sensellarisme, no el vota ni déu. Si la gent no vol escoltar els que parlen de marginalitat, les conseqüències són aquestes", remata l'educador social.