El cas de la violació grupal a una nena d'onze anys a un centre comercial de Badalona ha posat sobre la taula l'existència d'una figura d'una gran complexitat: la dels infants menors de 14 anys que cometen alguna mena de delicte. Són els coneguts com a menors inimputables. Per la seva edat i situació, queden fora del sistema de justícia juvenil i no poden ser condemnats. Ara bé, això no vol dir que no hi hagi cap conseqüència ni mecanisme previst. La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat té un equip concret que s'encarrega de fer treball psicosocial amb els autors d'aquestes conductes, però també amb l'entorn i la víctima. Qui s'encarrega d'aquest abordatge és, prioritàriament, l'equip de menors inimputables de menys de 14 anys, conegut com a EMI-14, que depèn de l'organisme català d'atenció a la infància.

​L'any passat la DGAIA va obrir expedient a 1.023 menors d'edat inimputables, derivats de mossos o fiscalia. Un 10% d'aquests casos estaven relacionats amb delictes contra la llibertat sexual, ha avançat SER Catalunya i han confirmat fonts oficials a Nació. Cada nen té un expedient, per més que pugui acumular diversos fets. Ara, el cas de Badalona ha fet aflorar nous informes per als tres menors de 14 anys que van participar presumptament en l'agressió sexual a la nena. I l'EMI-14 hi està a sobre.

"Es treballa molt en l'acompanyament i la psicoteràpia per arribar al fons del cas", resumeix la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, que posa el focus en generar "prevenció" de cara al futur. Per fer-ho, s'hi desplega un equip amb professionals de la psicologia i l'educació social. S'intenta contextualitzar perquè, en una edat tan primerenca, s'ha iniciat el camí delinqüencial i quins són els elements que ho poden explicar. Els expedients poden allargar-se uns dos anys, mentre es fa una intervenció amb el nen infractor, però també amb l'entorn directe, com la família i fins i tot l'escola. És el cas de l'institut de Badalona on estan escolaritzats els denunciats, amb el qual ja s'està treballant.

En el pitjors del casos, es pot acabar decidint retirar la tutela de l'infant a la família, però és poc habitual, apunten des de la DGAIA. "Hem de reparar aquest infant. Perquè haver fet una acció mal feta no l'ha de condicionar a fer-ho tota la vida", insisteix Cabanes. Així, l'EMI-14 es desplega per buscar els "suports necessaris" per reconduir les conductes més greus. En altres casos -com pot ser una infracció menor d'un furt- s'obre un expedient igualment, però els recursos destinats són diferents i es pot derivar el seguiment del cas als serveis municipals.

[noticiadiari]2/253642[/noticiadiari]
Si bé la direcció a la infància no actua fins que no té constància dels fets per un informe dels Mossos d'Esquadra o de la fiscalia, quan s'activa ho fa de manera intensa, recalquen des de la Generalitat. També s'ofereix suport a la víctima, com a mínim pel que fa a l'atenció psicològica. Si no fa ús dels recursos oferts, es pot mantenir el contacte amb les institucions que hi fan seguiment, també. "Es tracta de reparar la víctima en allò que es pugui", ha asseverat Ester Cabanes.