“Per què no hi ha una sala Bikini a tota la resta de centres comercials? A Diagonal Mar, a Finestrelles, a Glòries, a les Arenas. Són espais magnífics”. La proposta expansiva pertany, és clar, a un empresari. Però la reflexió és especialment gràfica per situar un punt de vista que comparteixen totes les associacions de sales d’oci nocturn -la voluntat de trobar espais per ubicar les discoteques a Barcelona- i que lliga de ple amb un tema de profunda actualitat: com es fa compatible la festa i el descans en una gran ciutat. Per solucionar-ho, la nova comissionada de la Nit, Carmen Zapata, ja valora ampliar llicències -fins ara restringides- d'establiments d’oci nocturn. 

La gran incògnita és on. La idea es veu com un maldecap, en un moment en què la sensibilitat pel soroll ha crescut, i les promocions d’habitatge s’han consolidat a zones en què abans hi havia més locals d’oci. Ara, l’Ajuntament té sobre la taula “el mapa de zones amb baixa o nul·la densitat d’habitatges” on malgrat això a hores d’ara “no es permet l’arribada de sales musicals”. Ho explica l’autor de la frase amb què començava aquest reportatge, Lluís Torrents, una de les veus més reconegudes del sector musical i de l’oci nocturn. És el president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc) i director de la sala Razzmatazz.

Fa anys que el sector de les discoteques i les sales de programació musical busquen el seu encaix davant una administració que cada vegada està també més sensibilitzada amb les queixes per contaminació acústica. Tal com va explicar Nació, després de la pandèmia es van tramitar el doble de multes que cinc anys abans. Ara, s’intenta resoldre aquest maldecap amb la incorporació de l’alcaldessa de nit al govern de Jaume Collboni.

“Demanem que es faci una política de respectar les activitats existents i que no se les envolti d’habitatges, que es generi la possibilitat d’obrir nous locals o fins i tot de traslladar llicències, que actualment està prohibit. Si tanques a un lloc, has de demanar-ne una de nova. I com no se’n donen, no té sentit”, afegeix Torrents. En la mateixa línia, proposa també tenir en compte “les zones universitàries” o les “zones industrials”. “La normativa urbanística ho prohibeix? Canviem-ho. Serien espais on no es generarien molèsties i s’evitaria els models de concentració, per evitar el que passa ara a Ciutat Vella o l’Eixample”, remata el representant del sector.

Els primers passos de la comissionada de la Nit

Segons explica el director de Razzmatazz, l’Ajuntament s’ha mostrat predisposat a considerar-ho. No és casualitat que al primer document presentat per l’Oficina de la Nit, la mesura de govern Iniciatives per a la gestió integral de la nit 2025-2027, l’apartat “Línies d’actuació” s’iniciés amb el següent text: “Ciutats com Berlín i Amsterdam han aconseguit transformar la vida nocturna en un motor d’innovació gràcies a polítiques més flexibles en matèria de llicències i horaris. Berlín ha fomentat una escena nocturna dinàmica i en evolució constant. Amsterdam, per la seva banda, va introduir el 2012 un sistema de llicències especials que va permetre diversificar i descentralitzar les activitats nocturnes”. 

En el mateix document, es concreta una mica més la voluntat municipal i es defensa incidir en la llei d’espectacles públics de la Generalitat, que és qui concedeix els permisos: “Valorar l’ampliació del nombre de llicències. Segons informes encarregats per l’Ajuntament de Barcelona, cal valorar les àrees de recomanació en què les activitats no entren en conflicte amb la convivència”. 

De la mateixa manera, des de la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (Fecalon) asseguren que al setembre està previst crear “cinc grups de treball” a Barcelona per aconseguir un informe que permeti tenir “un pla especial” urbanístic. La clau per poder esponjar l’oci nocturn, de nou, passa per la normativa.

De fet, des de la mateixa entitat assenyalen que l’any passat van enviar un document a les diferents administracions en què marcaven les línies que consideraven urgents. També s’era explícit. Una d’aquestes peticions era “trobar nous emplaçaments on sigui viable la concessió de noves llicències en espais amb baixa o nul·la densitat d’habitatges, com centres comercials, recintes firals, zones universitàries, industrials o oficines”. 

Un dels arguments defensa poder reubicar espais que generen problemàtiques, però un altre enfocament sosté que cal recuperar molts locals que s’han perdut els darrers anys. El secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província, Ramón Mas, estableix que en les darreres tres dècades “s’han perdut més de 200 discoteques” i sosté que actualment “estem en dèficit de locals”. També des de la Fecalon amplien la mirada més enllà de la capital catalana. Constaten que “a la província de Barcelona hi ha 192 poblacions que no compten amb cap establiment d’oci nocturn”, d’un total de 311 municipis.

Els centres comercials, tebis

Però no tothom ho veu tan clar com el sector de les sales musicals i de la nit. Si bé se cita la sala Bikini al centre comercial de L’Illa Diagonal com un exemple d’èxit, altres zones comercials tenen les seves reticències. Ara com ara, fonts oficials del Centre Comercial Arenas de Barcelona ho veuen "prou inviable", mentre que des del centre comercial Diagonal Mar estableixen que no poden valorar una proposta que encara no els ha arribat per cap banda. 

En el seu cas, asseguren que malgrat no tenir locals pròpiament d’oci nocturn, pel que fa a la matinada, ja han tingut problemes quan s’utilitza la zona “Espai cúpula”. “Hem tingut queixes de veïns quan hem fet algun esdeveniment, però és que som un centre comercial urbà, aquí un concert o una discoteca ho veiem complicat, tenim un topall de decibels molt clar”, insisteixen des de l’espai comercial, que també aclareix que ningú els ha fet cap proposta.

Així, mentre el sector musical i de l’oci nocturn s’apropen a la institució, els tempos i els llocs exactes encara queden pendents d'aclarir. Les propostes sobre la taula estan clares. Ara falta la concreció.