El Xerrem Junts, naix el 2007 per reunir futurs parlants del català segons el seu nivell a través de converses informals amb un equip de voluntaris catalanoparlants. Ara, volen ampliar el nombre de grups de conversa en una seixantena, arribant pràcticament als 300, i atendre unes 2.400 persones. Per això, Política Lingüística reforçarà amb 150.000 euros el projecte de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), d’acord amb el Pla Nacional per la Llengua per incrementar l’oferta de formació de llengua catalana.

Es tracta d’un projecte que promou espais de trobada i de comunicació de persones adultes en català. Amb l’aportació econòmica, el Govern es proposa garantir l’expansió del model del projecte amb la coordinació i el seguiment dels grups de conversa.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha explicat que davant d’un moment en què creix la demanda de llengua catalana perquè hi ha “molta gent que vol aprendre-la", s’aposta per “totes les vies possibles per facilitar l’aprenentatge del català”. Per això, l’executiu incrementa els recursos per fer català al Consorci per la Normalització Lingüística, a les escoles d’adults i a les entitats.

“Treballem amb les entitats perquè la societat civil és molt potent a l'hora de crear lligams amb la gent que està arribant i a l'hora de facilitar-los l'entrada a la llengua catalana. Totes les vies són útils, totes les vies són bones per incrementar l'accés a la llengua”, ha assegurat el conseller.

El projecte Xerrem Junts: integració i llengua

El Xerrem Junts reuneix futurs parlants, segons el seu nivell. Des d’aquelles persones que parteixen d’un desconeixement absolut del català, les que tenen prou comprensió, però no el parlen i aquelles que els falta fluïdesa.

Per una de les participants, Rocío Ríos, originària del Perú, encara que l’escriptura “és el més difícil”, millorar el català és indispensable per poder-se “integrar”.

Des de la seva creació el 2007, Xerrem Junts acumula expertesa amb una metodologia, formació i materials experimentats, elaborats de manera autònoma i fàcilment adaptables a diferents entorns socials.

Actualment, la CAL impulsa arreu de Catalunya 230 grups de conversa amb gran diversitat d’àmbits socials, en zones urbanes i rurals i en modalitat presencial i en línia. En general, els participants habituals del programa solen ser persones que viuen en zones amb baix nivell d’ús del català que no accedeixen a l’educació formal i volen un entorn per practicar-lo.

D'ençà que va arribar de Mèxic, en Gerónimo García va decidir aprendre a parlar català “com una eina per comunicar-me amb la resta”.

L’Encaración Evina ha explicat que en aquestes sessions de conversa els han ensenyat a parlar en català, la història de Barcelona i a moure’s per la societat catalana. Després d’haver-se instal·lat a Catalunya en marxar de Guinea Equatorial, Evina vol aprendre en català “per integrar-se a la ciutat”. “Quan arribes a un país que no és el teu, el primer és integrar-se a la societat. Per això estic aprenent a parlar en català”, ha recordat.

La gran tasca de les voluntàries

Rosa Soldevila és una de les voluntàries de la CAL que al llarg del curs ha fet de guia de conversa. El grup de persones que Soldevila acompanya són individus que no tenen cap coneixement de català i, pràcticament tampoc de castellà.

“Els ensenyem el més bàsic. Les salutacions i el menjar, i a poc a poc anem incorporant coses noves”, ha detallat. “Com que tenim dificultat per entendre’ns acostumem a fer molta mímica i els donem elements que cridin molt l’atenció”, ha concretat.

Soldevila ha lamentat, però, que quan els participants dels grups de conversa surten al carrer “ningú” els parla en català perquè els veuen “diferents”. Una situació que no ajuda els nous parlants a millorar el seu domini lingüístic.