Per capgirar la situació de l'ús social català, cal que els catalanoparlants tinguem clar que no hem de girar la llengua i que ens hem de mantenir en català. Moltes vegades convergim al castellà per defecte quan algú se'ns adreça en aquesta llengua perquè ja tenim aquesta conducta automatitzada, atès que l'interlocutor potser ni tan sols ens ha dit que no ens entén o ni ens ha demanat un canvi de llengua. Però també és cert que altres vegades ens hem vist obligats a passar-nos al castellà "per evitar problemes", tal com es recull a l'InformeCAT 2025 de Plataforma per la Llengua. Per posar-hi remei, entitats com Tallers per la Llengua ajuden la gent a mantenir-se en català amb comoditat a partir de diferents tallers, en què ofereixen tècniques i recursos als participants perquè puguin afrontar tant les situacions més quotidianes i fàcils com les més conflictives o tenses.

Aquesta organització sense ànim de lucre va néixer el 2003, en un taller organitzat a Sabadell per Carles Palau i David Vila, mesos després de viure una anècdota que els va donar la pista clara que la consciència lingüística no ho és tot: en una manifestació del 25 d'abril, uns estudiants de Filologia Catalana, que portaven una pancarta que posava "Plataforma d'Estudiants per la Llengua", van demanar un cortado en un bar en comptes d'un tallat. Arran d'això, van veure que persones amb molta elevada consciència lingüística també practicaven la submissió i, per tant, hi havia algun motiu fort, diferent del de la consciència. Des d'aleshores, no han parat d'impartir sessions, tret de durant el procés, quan es va estendre la idea que "primer la independència i després ja ho farem tot" i les organitzacions van deixar d'interessar-se pels tallers.

Per això, cap al 2022 l'entitat es va rellançar, ja que consideraven que era fonamental "revertir la tendència suïcida de passar-se al castellà". En tot moment, però, han tingut i tenen clar que no tot depèn dels parlants, sinó que també cal una política lingüística institucional forta i sòlida i situacions en què el català sigui obligatori i, sobretot, necessari: "Nosaltres no tenim poder polític ni aspiracions de tenir-ne; el que podem fer és treballar en l'enfocament de baix cap amunt, és a dir, que els parlants incrementin la necessitat del català, i això és el que ens proposem i fem", aclareix el president de Tallers per la Llengua, Ferran Suay, en conversa amb Nació. 

Amb la consciència lingüística n'hi ha prou?

"Tenim tan après i automatitzat l'hàbit de passar-nos al castellà que això va a parar a unes parts del cervell que, si no ens aturem a pensar-hi, ho continuem fent igualment, com moltes altres coses que fem en el dia a dia, com per exemple cordar-nos les sabates, conduir o aparcar d'una manera determinada. Sense una deliberació conscient de com ho farem, tirem milles, i això és el que també veiem que passa amb la llengua", explica Carles Palau, vicepresident de Tallers per la Llengua, en un dels vídeos informatius del canal de YouTube de l'entitat. Per això, remarca que "no n'hi ha prou amb les campanyes de sensibilització i conscienciació lingüística". Malgrat que considera que són "molt útils i necessàries", creu que "no són la garantia de fer el canvi d'hàbit" de mantenir-se en català.

Per tant, a l'entitat aposten per passar de la consciència lingüística a l'adopció de conductes lingüísticament responsables: "El que necessitem és mantenir el català conscientment uns quants dies, pensar-hi, perquè un cop practicat uns quants dies arriba un moment que ja ho passes a aquestes altres regions del cervell on ja ho pots fer sense pensar". De fet, afegeix Palau en un altre vídeo informatiu, "la gent que ja tenim prou après mantenir-nos en català no hem de rumiar si ens mantindrem en català davant d'una persona; en tot cas, rumiarem conscientment si amb aquesta persona, en alguna situació excepcional que considerem, decidim passar-nos al castellà". 

Submissió versus assertivitat

Per això, treballen amb els conceptes d'assertivitat lingüística i submissió lingüística. A l'entitat aclareixen que la submissió lingüística és "l'hàbit sistemàtic de convergir a la llengua dominant" i que, en canvi, l'assertivitat lingüística és "la capacitat d'expressar-se amb comoditat en una llengua independentment de la llengua que faci servir l'interlocutor". En aquest sentit, assenyalen que hi ha tres característiques que els permeten ser moderadament optimismes respecte a la possibilitat de convertir la submissió en assertivitat.

En primer lloc, que "la llengua dominant —el castellà— i la llengua catalana són perfectament intercomprensibles, de manera que, fora de posicions ideològiques extremistes, qualsevol castellanoparlant ens pot entendre en una comunicació contextualitzada". En segon lloc, que "el català és oficial en una bona part dels territoris on es parla, i als territoris de parla catalana de l'Estat espanyol ningú no té dret a exigir a un ciutadà que renunciï a parlar en català". I, finalment, que "amb 10 milions de parlants el català és una de les llengües minoritzades amb més parlants i presència social de l'àmbit europeu". Tot plegat, apunten, els fa pensar que, si aconsegueixen generar una massa crítica suficient, és possible "revertir la situació de precarietat social causada per segles d'imposició del castellà".

De la consciència a la conducta

Així mateix, creuen que l'assertivitat lingüística precisament és el camí que ens permet passar de la consciència a la conducta i, al seu torn, crear aquesta massa crítica suficient. De fet, el lema de l'entitat és "de la consciència a la conducta", perquè ser conscients de la necessitat de parlar català és un primer pas imprescindible, però si només fem aquest pas i ens quedem aquí, això no es tradueix en cap canvi real, resumeixen a l'entitat.

El que passa, aclareix el president, és que, per més que en siguem conscients, ens sentim incòmodes a l'hora de parlar en català quan l'altra persona no parla la llengua. Per tant, com a manera de resoldre momentàniament aquesta incomoditat, canviem al castellà, però això alhora contribueix a fer del català una llengua encara més infreqüent, més anormal. D'aquesta manera, es tanca un cercle viciós de minorització lingüística. Però per trencar-lo hem d'aprendre a parlar en català amb comoditat. I això és el que fan a Tallers per la Llengua quan proposen l'assertivitat lingüística com a alternativa a la submissió lingüística.

Així doncs, l'assertivitat seria "expressar-nos habitualment per defecte en català d'una manera còmoda que permeti que els altres vulguin fer el mateix". Perquè el problema és que "si ho fem per militància, però mostrant incomoditat, la gent no es voldrà afegir a aquesta conducta", és a dir, "ningú no vol fer una cosa que sembla incòmoda", afirma Suay. A Tallers per la Llengua, afegeix, a partir d'estratègies, tècniques i recursos que deriven de la psicologia, "aprenem i practiquem les formes en què en les diverses situacions ens podem mantenir en català independentment de la llengua que parli l'altra persona".

Tallers per superar la submissió i mantenir-se en català

Precisament, aquestes tècniques s'aprenen i es practiquen a les tres classes de tallers que ofereix l'entitat: el d'assertivitat lingüística —adreçat a parlants que volen aprendre recursos per mantenir-se en català amb comoditat o, dit d'una altra manera, aprendre a reduir la incomoditat que molts catalanoparlants experimenten quan s'expressen en català i l'altre no els correspon—, el d'educació per a la llengua —dirigit a alumnes d'ESO i batxillerat, ja que és més de caràcter informatiu i el contingut i el discurs s'adapta a la realitat sociolingüística de cada centre perquè l'alumnat s'hi pugui sentir identificat— i el de sensibilització lingüística —destinat a persones que ja tenen algun domini de la llengua, però que encara no han assumit la conveniència de mantenir-se al català—.

Els tallers són sessions d'entre una i quatre hores en grups de 15 o 20 persones impartides per professionals de l'àmbit de la lingüística i la psicologia, entre d'altres: "Els nostres tallers són accions formatives de caràcter participatiu en què s'expliquen els orígens i les causes psicològiques de la submissió lingüística i, sobretot, s'aprenen i es practiquen recursos cognitius —les coses que ens diem a nosaltres mateixos regularment, com ara "no m'entendrà"— i conductuals —els comportaments que podem adoptar, com ara parlar més a poc a poc si ens diuen que no ens entenen— per superar-la", indiquen a l'entitat. Així doncs, destaquen, en aquestes sessions "analitzem les situacions més habituals en què els participants experimenten incomoditat quan s'expressen en català i busquem solucions satisfactòries a partir d'un enfocament estratègic de les interaccions socials del dia a dia, tant en l'entorn laborant com en el personal".

Més de 500 tallers impartits per a tota mena de públic

Per tant, aclareixen a l'entitat, les formacions són adequades per al públic general, però també poden ser adaptades a públics específics: docents, monitors, activistes, personal d'atenció al públic, personal d'institucions i empreses o entitats. Per això, els últims anys han fet formacions per a docents d'escoles i instituts d'arreu de Catalunya, per a alumnes del màster de formació del professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per a educadors que treballen en centres de menors no tutelats, per a tècnics del Consorci per al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), per als treballadors de la Masia del Barça en col·laboració amb Plataforma per la Llengua i per a l'Obra Cultural Balear (OCB).

Amb tot, han impartit més de 500 tallers entre la diversitat de formats que ofereixen i per al curs que ve la idea és "continuar impartint-ne, sobretot entre monitors i professors per arribar al màxim nombre possible de docents de Catalunya perquè la situació és difícil al món de l'educació", amb l'objectiu de "crear una massa crítica" i que "els catalanoparlants abandonin la submissió lingüística i siguin capaços de mantenir una conducta plenament assertiva, una condició imprescindible perquè el català recuperi l'ús social que ha perdut al llarg de l'últim segle i perquè els nouvinguts el percebin com a necessari i, per tant, l'aprenguin", conclou l'entitat.