Les festes populars han ocupat places, carrers i barris durant dècades. A Barcelona, seguint el calendari de festivitats patronals, la ciutat s'omple d'activitats arrelades als veïns i veïnes que, durant tot un any, es reuneixen i organitzen els preparatius per una setmana molt assenyalada en el calendari: la Festa Major.

Ara que tot just s'han acabat les festes de Gràcia, comencen les de Sants: des del dissabte 23 fins al diumenge 31 d'agost, el barri s'omple de gent, música, sopars populars i, el més important, tradicions. Una de les més reivindicades al barri -i que comparteixen amb la germana de la Vila- és el concurs per guarnir els seus carrers. Però les organitzacions veïnals no només comparteixen aquest gen de la competició, sinó que també la incertesa general pel futur de les festes a causa de la falta de relleu generacional. 

Sense joves no hi ha continuïtat

"Nosaltres ens anem fent grans, això cansa molt i estem aquí perquè volem. Cada any que passa veus que la gent jove no entra a la comissió, no prepara el carrer..." explica David Cerqueda, representant de la comissió de festes del carrer Valladolid. "Ens preocupa, perquè en un termini de cinc o deu anys no sabem com ens ho farem. Mentre puguem, resistirem nosaltres", afegeix. 

Perpendicularment, al carrer d'Alcolea, tenen la mateixa problemàtica. "Costa tenir aquest relleu generacional. Durant aquesta setmana tenim més joves, però perquè venen a ajudar. Però durant l'any no en tenim", assegura Marta Turull, d'Alcolea de Baix, que lamenta aquesta "falta de mans" per guarnir els carrers del barri. 

D'altra banda, i posant un raig de llum a la situació, des del carrer Vallespir de Baix tenen una altra perspectiva. Aquest any treballen conjuntament amb l'associació Snt4ever (Sants for Ever), dedicada a protegir i defensar els projectes i les expressions artístiques dels joves del barri. En el tros del carrer Vallespir engalanat han volgut recrear la plaça dels Països Catalans, just davant de l'estació de Sants. En Ferran Rodríguez, integrant de l'associació, explica que aquell era un espai de trobada per la gent jove que acostuma a fer monopatí. Ara, però, s'han vist desterrats i han trobat en les festes del barri un espai on reivindicar aquest malestar. 

"Des del nostre punt de vista, creiem que la gent jove cada cop se sent més arrelada a les festes populars, totes les comissions en tenen", explica Rodríguez. "Hi ha els veterans, òbviament, però on no arriben els veterans, arriben els joves. Jo crec que hi ha un bon relleu en aquest sentit", afegeix. 

Una tradició que no vol ser esmicolada

Qualsevol festa o tradició ve d'un passat i d'una història escrita pels veïns. En aquest cas, la Festa Major de Sants té una llarga trajectòria. Amb Sant Bartomeu com a patró, la festivitat se celebra des de fa segles, però no va ser fins a finals del XIX i principis del XX que no es van popularitzar els guarnits dels carrers. Però, d'on surt aquesta tradició? 
 

El seu origen es troba en les enramades que es feien a les esglésies durant les festivitats, quan aquestes anaven de bracet amb la religió. Més tard, quan la celebració es va popularitzar al carrer, també ho van fer aquests guarnits: la gent va començar a decorar el carrer amb flors i plantes. La tradició va anar evolucionant i ha passat per moltes pujades i baixades al llarg de la història fins a arribar al format que coneixem ara. 

De fet, les festes populars sempre han estat un punt de trobada ciutadana i on lloc on crear teixit veïnal. D'aquesta manera, es crea el sentiment de pertinença al barri mitjançant les tradicions, els costums, els actes participatius. És per això que des de les comissions de les festes del barri fan una crida a la gent jove, necessària per poder continuar amb el llegat de fa segles.