S'acaba l'any 2025 i Barcelona sempre deixa algunes sorpreses a l'hemeroteca. L'actualitat política barcelonina, sempre encabida entre els codis més terrenals del municipalisme i la seva indubtable influència nacional, comporta equilibris a vegades curiosos per als grups que formen l'Ajuntament i deixa espai per a negociacions que són mal terreny per als auguris. De fet, una de les grans sorpreses d'aquest darrer any polític ha estat el no-acord entre dues forces que semblaven tenir-ho tot apamat per reformar la reserva del 30% d'habitatge protegit als edifics nous i les grans rehabilitacions de la ciutat, Junts i el PSC.
Altres moviments inesperats han estat el comiat de Janet Sanz de la política i, en el mateix espai de BComú, la irrupció de l'escriptor Bob Pop com a possible candidat a l'alcaldia. També destaca l'adhesió final d'ERC a la reforma de l'ordenança de civisme, que es caracteritza per endurir les sancions econòmiques a les faltes administratives, una petició històrica de la dreta, en una votació que no requeria del seu suport per tirar endavant. Ara, Nació repassa aquests detalls, abans que el 2026 enceti nous moviments imprevistos.
El naufragi d'acords previsibles entre Junts i el PSC
No una, sinó dues vegades. L'estiu va quedar marcat perquè en dues ocasions el principal grup del consistori, Junts, i el partit que lidera el govern municipal, el PSC, tenien plena concordança discursiva amb una carpeta que no satisfeia a la resta de formacions de l'Ajuntament -i, per tant, es necessitaven- però que a l'últim moment es trencava. El gran exemple és la modificació de la norma urbanística que obliga a reservar el 30% de l'habitatge que hi hagi a qualsevol edifici que es construeixi nou -o s'hi faci una gran rehabilitació- per a pisos de protecció oficial. El govern Collboni havia enllestit una proposta pròpia, agafant gran part de les peticions del sector de la construcció i encarregant un informe a l'experta en habitatge Carme Trilla, i estava disposat a negociar-la amb la força liderada per Jordi Martí, hereu de Xavier Trias al grup municipal.
Entremig, Junts va aprofitar que Collboni necessitava els seus vots per demanar al govern socialista altres gestos, com reduir en un 4% l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) a tota la ciutadania, entre altres peticions. L'executiu del PSC va apropar-s'hi però no va acabar de complir. Així, arribat cert moment, el govern va considerar que el que s'estava fent des de Junts era tibar massa la corda, perquè s'estava anant molt més enllà de la reforma concreta del 30% d'habitatge protegit, i va presentar un ultimàtum. Això no va arronsar el principal grup de l'oposició, que va veure-hi en l'actitud socialista, que posava fi a les negociacions, una manca de voluntat de tancar un acord. Tot plegat deixava un clima que semblava explicar que cap de les dues forces estava massa convençuda de la conveniència de fer-se una foto conjunta, després d'un mandat en què Junts i el PSC han evitat les grans fotografies entre els dos partits a soles. Així, la reforma del 30% -promesa electoral dels dos partits polítics- se n'anava al calaix.
I la tensió va evidenciar-se poc després, amb un tema molt més inadvertit. Després que el govern Collboni anunciés repetidament l'adquisició de dispositius de descàrregues elèctriques -pistoles Taser-, això havia de passar pel plenari municipal, on s'aprovaria el reglament que permetria utilitzar-les a la Guàrdia Urbana. Tot l'arc municipal del PSC cap a la dreta (Junts, PP i Vox) s'havia mostrat partidari d'incorporar les noves armes a la policia local barcelonina, mentre que BComú i ERC s'hi mantenien lluny, demanant més estudis previs.
Després de mesos de tràmits, finalment el cas va arribar al plenari municipal, i mentre el govern va acabar aconseguint el suport del PP i l'abstenció de la ultradreta de Vox -que acostuma sempre a distanciar-se una mica per demanar més mà dura-, Junts va protagonitzar la sorpresa de la votació posicionant-se totalment en contra. El motiu argumentat era que no s'havia tingut prou en compte la veu dels sindicats policials a l'hora de configurar el reglament. L'executiu de Collboni va rebutjar entrar en una correció d'última hora per retirar el punt i, de nou, la proposta va quedar en suspens. Així, les pistoles Taser no s'incorporaran aquest mandat a la policia barcelonina, si no hi ha un gir de guió final.
Comiat total de Janet Sanz i irrupció de Bob Pop
L'ombra de l'adeu d'Ada Colau, quan faltaven menys de dos anys per a les pròximes eleccions municipals, deixava un rumor constant sobre qui encapçalaria la llista de BComú el 2027. Llavors, el fet que Janet Sanz estigués al capdavant de la formació el darrer any, i la manca de cap gran nou perfil trencador, situaven la regidora com una de les principals opcions a lluitar per l'alcaldia. Res més lluny de la realitat. Sanz ja feia mesos que tenia decidida una nova vida fora de la política i al setembre Nació va avançar la renúncia institucional de qui havia estat tinent d'alcaldia durant dos mandats. "El motor de canvi és una decisió personal", deia llavors, deixant enrere 14 anys al consistori.
Mentre que aquest canvi aplanava el camí per a l'altra figura que sonava com a possible relleu de Colau, Gerardo Pisarello, de retruc també s'activava una altra inquietud imprevista, la de l'escriptor i comunicador Bob Pop. "He decidit fer un pas que ni jo mateix m'hauria imaginat fa uns anys: presentar-me a les primàries de Barcelona en Comú quan es convoquin amb la idea -tan senzilla com radical- de tornar la ciutat a la gent", anunciava dos mesos enrere l'escriptor, que ja havia participat en actes de suport -i fins i tot en una llista electoral- als comuns. Ara, però, encara està pendent d'aclarir-se qui serà la companya de Bob Pop a les primàries del partit polític, ja que les condicions per al 2027 és presentar-se en tàndem, i ha de ser paritari.
ERC, un suport imprevist a una norma de més mà dura
Igual que van sorprendre els no-acords entre Junts i el PSC en matèries que clarament abanderaven les dues forces, també va causar un aixecament de celles la decisió del grup que lidera Elisenda Alamany (ERC) per donar ple suport a una nova ordenança de civisme que, sobretot, destaca per endurir les sancions econòmiques per cometre faltes administratives, com és beure al carrer o orinar. A
questes dues són les tipologies que s'enduen la gran majoria dels expedients sancionadors. Fins ara, a la norma municipal, beure alcohol molestant els veïns es penalitzava amb entre 30 i 100 euros, mentre que el nou redactat -ja aprovat- planteja fer-ho amb entre 100 i 600 euros. Aquestes xifres igualen les quantitats que plantejava la llei mordassa del PP, una norma de rang superior que ja s'utilitzava per aplicar aquestes sancions, però que ara -si es derogués la llei espanyola de seguretat ciutadana- es mantindrien gràcies al nou text municipal. Fins i tot, de fet, es planteja sancionar amb fins a 1.500 euros el consum de begudes al carrer si hi ha menors d'edat al davant.
Igualment, s'eleva d'un màxim de 300 euros la multa per orinar fins als 750 euros. I es fan desaparèixer les bonificacions de fins al 75% per a qui pagui ràpid. La reducció màxima per a qui assumeixi la multa al moment i la vulgui pagar serà del 50%. Tot plegat s'allunyava també del que la Sindicatura de Greuges de Barcelona havia reclamat a l'executiu, després d'establir que a l'antiga norma municipal ja hi havia una "sobrerepresentació d'un articulat punitiu-sancionador".
Aquesta petició d'augmentar els imports de les sancions, una reclamació habitual de la dreta, s'ha acabat veient necessària per part d'ERC per "actualitzar" una norma vigent des de fa més de vint anys, han argumentat els republicans. Alhora, reivindiquen haver aconseguit un compromís de l'executiu per "ampliar el catalèg de mesures alternatives a la sanció amb una mirada restauratives". Aquestes opcions, però, que encara són molt poc utilitzades, s'haurà de debatre com es diversifiquen en el futur, ja que a la modificació normativa aprovada no es fan constar.
A banda, però, l'enfocament nacional d'ERC -partit del qual Alamany és també la secretària general- ja fa mesos que sosté també la necessitat de jugar la partida política de carpetes que habitualment centren els discursos de la dreta, com és la seguretat. Els vots d'ERC no eren necessaris perquè la nova ordenança tirés endavant, ja que tenia els vots necessaris garantits amb el suport de Junts, però el gest enviava un missatge a la ciutadania i s'agraïa des del PSC, que aconseguia tenir un acord més coral. Preguntat a El Matí de Catalunya Ràdio sobre si la norma era de dretes, Jaume Collboni responia irònicament: "Amb ERC?".
