"Visc a Barcelona des de fa vint anys. I la gent creu que vinc de Madrid com un paracaigudista, però jo visc a Barcelona". Aquesta va ser una de les frases d'obertura de Roberto Enríquez Higueras -Bob Pop- en un acte a Nou Barris, la primavera del 2023. Al mateix escenari hi havia Ada Colau i el Gran Wyoming. La cita pública a la plaça Sóller va servir per discutir la ciutat, per contraposar les polítiques d'esquerres amb els interessos del mercat privat i per farcir un clima pre-electoral. Ara sabem, però, que també va funcionar com a llavor del moment en què Bob Pop voldria incidir sobre la política barcelonina. Aquest dilluns, l'home que dos anys enrere advertia al públic noubarrienc que no era cap paracaigudista ha desvetllat que voldria ser alcaldable per Barcelona. I que voldria fer-ho amb BComú.

Així, Bob Pop (Madrid, 1971) formarà part de les primàries que els comuns preparen a Barcelona els pròxims mesos, entre el novembre i el febrer. L'escriptor, artista, comunicador i militant pels drets del col·lectiu LGTBI vol fer el salt a la política com a successor de Colau. Ara, Nació repassa les cinc coses que has de saber de Bob Pop per reconèixer el protagonista d'un moviment polític insospitat.

Figura mediàtica

El més habitual és que el gruix de la població identifiqui Bob Pop pel seu pas -i incidència- pels programes d'Andreu Buenafuente, primer a En el aire (La Sexta) i després a Leit Motiv (Movistar+). Les seves intervencions, entre la mordacitat i l'entreteniment, van fer èxit entre un sector rellevant de l'audiència, però també va comportar que Movistar+ l'acabés apartant per considerar que tenia un fons ideològic massa "radical", assegura el comunicador.

El cert, però, és que les idees i els posicionaments de Roberto Enríquez Higueras feia molt de temps que ocupaven espai als mitjans de comunicació: ha treballat per a La Marea, Público, 20 minutos, Eldiario.es, Vanity Fair, Mongolia, Vogue, Lecturas, TVE, Comradio, Onda Cero o la Cadena SER. 

A vegades com a bloguer, de vegades com a crític cultural, i en altres ocasions com a entrevistador, però Bob Pop s'ha acostumat a farcir amb les seves anàlisis nombrosos espais mediàtics de l'estat espanyol. Amb el temps, el guany de reconeixement públic també el va acabar portant a què TV3 decidís dedicar un programa al procés en què Bob Pop aprenia català: el va anomenar Bob in translation. Tindria sis programes i també serviria per incloure-hi una perspectiva LGTBI. Es va estrenar a finals de 2024.

Enrevessat amb el català

Va ser llavors, al voltant del debat sobre l'aprenentatge i l'ús del català, quan Bob Pop va protagonitzar una de les declaracions més sensibles pel que fa a la llengua pròpia del país. Després de dues dècades habitant Barcelona sense saber parlar l'idioma, en una entrevista al programa APM? va demanar relativitzar la pressió sobre les persones que arriben a Catalunya i únicament parlen castellà. "No sigueu tan classistes. Hi ha un punt de classisme en això de dir: heu d'aprendre català. Hi ha molta gent que amb sobreviure ja fa suficient". La rèplica de l'entrevistador, en aquell cas Joel Díaz, va assenyalar: "Tens raó, Bob, però aquest no és el teu cas". Poc després, el protagonista del programa Bob in translation celebraria haver passat darrerament de ser "un català passiu" a ser "un català versàtil" a partir de les primeres lliçons per aprendre la llengua. 

Sigui com sigui, el català és un requisit nuclear en l'exercici de la política a Catalunya, més encara en un moment en què totes les administracions asseguren haver engegat plans de recuperació d'uns usos lingüístics en situació crítica. En qualsevol cas, són deures rellevants per a un aspirant a alcaldable.

Una projecció política a l'alça

A l'arena política, l'anunci d'aquest dilluns corona un procés que s'havia anat citant en moments puntuals en escenaris públics i gestos simbòlics. A més de l'acte de Nou Barris, amb Colau i el Gran Wyoming, abans s'havia deixat veure també en un acte de Sumar sobre cultura. Quan va arribar el moment de confeccionar les llistes de la candidatura de BComú per al maig del 2023, Bob Pop va acceptar incorporar-s'hi en el número 38 com a acte de suport.

La decisió també la prenia per un acte de coherència política i quotidiana, tal com es desprenia del vídeo en què anunciava la seva incorporació a la llista. Llavors, descrivia Barcelona com "una ciutat que acull, que és adaptada, i que és un lloc de trobada per a cada vegada més al carrer". I és que la veu de Bob Pop no només és especialment reivindicada entre l'espai queer de l'estat espanyol, sinó que la seva discapacitat -a partir d'una esclerosi múltiple revelada l'any 2019-també ha servit per visibilitzar les traves habituals que l'urbanisme i l'arquitectura poden arribar a desplegar contra la població que no pot caminar. 

Referent LGTBI

Amb un to contundent i irònic, Bob Pop també s'ha convertit els darrers anys en una de les veus més reconeixibles del col·lectiu LGTBI a l'estat espanyol, pel que fa a la presència mediàtica. L'escriptor, comunicador i activista instal·lat a Barcelona ha gastat bona part de les seves energies a reivindicar els drets de les minories sexuals, però també a assenyalar, dins de l'espai LGTBI, la urgència d'aplicar-hi una perspectiva ideològica: "No concebo ser gay i de dretes", deia en una entrevista a Eldiario.es. L'any 2021 va rebre el reconeixement "Arcoíris" del Ministeri d'Igualtat espanyol, en el marc del dia de l'Orgull LGTBI.

Pulsions creatives

El fet que moltes de les seves reflexions vagin estretament lligades a l'actualitat cultural, social i política no significa tampoc que Bob Pop es limiti a l'anàlisi del món que ens envolta. També ha estat l'autor de la novel·la Mansos, de dos diaris personals i de diversos assajos, com Cuando haces bop ya no hay stop: los grandes enfados que han cambiado el mundo y las enseñanzas que podemos obtener. A més, va escriure la sèrie Maricón perdido, una ficció televisiva en la qual també va actuar i que va acabar guanyant el Premi Ondas a millor comèdia l'any 2021.