Cada vegada queda menys per a les eleccions municipals del 2027, i la cursa a Barcelona presenta tantes certeses com incògnites. L'adeu de Janet Sanz, cap de files dels Comuns a l'Ajuntament des de l'adeu d'Ada Colau, és l'últim moviment al tauler. Aquesta és la situació que tenen tots els partits de cara a uns comicis en els quals l'alcalde Jaume Collboni, segon a les urnes fa dos anys per darrere de Xavier Trias, intentarà imposar-se o, si més no, obtenir una majoria més folgada per continuar governant. 

Junts

L'aposta per Trias va funcionar, però la victòria va ser insuficient per governar. El comiat de l'exalcalde ha comportat que Jordi Martí comandi el dia a dia del grup municipal, però el nom del candidat continua sense estar clar. Com va avançar Nació la setmana passada, l'expresident Artur Mas tanca -per ara- la porta a ser cap de cartell, com també l'exconseller Quim Forn. Tots dos havien estat sondejats per la cúpula de Junts. Martí no tira la tovallola i aposta perquè hi hagi primàries a la federació barcelonina, on Josep Rius, un dels pesos pesants de l'entorn de Carles Puigdemont, també hi podria jugar un paper. L'objectiu és repetir els 11 regidors de Trias, un resultat excepcional.

PSC

Precisament va ser Jordi Martí, de Junts, qui aquesta mateixa setmana, durant la Mercè, va assenyalar una realitat política, amb tints desafiants: "Jaume Collboni mai no ha guanyat unes eleccions". El fons d'aquestes paraules és combustible suficient perquè Collboni es mantingui predisposat a repetir. Però també hi ha arguments perquè el PSC hi renovi la confiança. Seria la quarta vegada que opta a l'alcaldia. La primera vegada (2015) va acabar governant un any i mig com a segon tinent d'alcaldia de Colau. La segona, el 2019, va establir-se com a primer tinent d'alcaldia durant tot el mandat. I el 2023 va assolir finalment l'objectiu de ser alcalde, amb una operació que va requerir els vots de BComú i el PP. La progressió el valida i les projeccions de les darreres enquestes, també. Ni han aparegut veus competidores dins del PSC barceloní ni està previst que hi hagi un canvi de cromos entre administracions.

Comuns

BComú ho té molt més encaminat ara que fa deu dies. Cada vegada es revela amb més claredat la posició de Gerardo Pisarello -exnúmero dos d'Ada Colau l'any que van guanyar les eleccions a la capital catalana- com a central. Colau s'ha allunyat de la incidència municipal. Janet Sanz ha anunciat que deixa la política, tal com va avançar Nació dilluns passat. I, de moment, no ha emergit cap as a la màniga suficientment engrescador que pugui encapçalar una renovació dels lideratges als comuns de Barcelona. El plantejament que es deixa obert, com a possibilitat, és el de presentar una candidatura en format tàndem. Aquesta fórmula suposaria reivindicar com a rellevant una segona figura, que acompanyaria el número 1 a les llistes, i repartiria el pes electoral.

ERC

En una conferència informativa la setmana passada, Elisenda Alamany va deixar clar que es postulava com a candidata d'ERC a Barcelona. Comanda el grup municipal des que va marxar Ernest Maragall -el 2019 va tocar l'alcaldia amb la punta dels dits després d'imposar-se a Colau, però no va poder governar-, i ara hi ha sumat galons orgànics amb la secretaria general del partit al costat d'Oriol Junqueras. Els republicans van obtenir cinc regidors fa dos anys, la meitat que en l'anterior convocatòria, i aquesta legislatura s'han quedat fora de l'executiu municipal malgrat que estava tot preparat per si calia entrar-hi. La recepta que propugnarà Alamany és que la capital catalana "no mori d'èxit". 

PP

És el partit que més ràpid va resoldre la incògnita. Daniel Sirera tornarà a ser candidat a l'alcaldia amb l'objectiu de superar els quatre regidors obtinguts fa dos anys. Van ser claus per propulsar, juntament amb els Comuns, Collboni com a alcalde en un moviment d'última hora. El discurs dur sobre immigració i seguretat, a banda de competir amb Vox, tindrà un nou rival: Aliança Catalana. L'extrema dreta independentista, en creixement a les enquestes, intentarà formar part del nou consistori. Sirera, un vell conegut del PP, compta amb la confiança d'Alberto Núñez Feijóo, que el va situar a la comissió encarregada de revisar els estatuts interns en el congrés estatal del partit del mes de juliol. 

Vox

L'extrema dreta és conscient que ara mateix tenen més pes les seves sigles que el nom concret del candidat que escullin per trepitjar les cambres polítiques. Això explica que, sense que hi hagi fent cap mena de campanya, una enquesta recent ja situés Aliança Catalana a dins del consistori barceloní de cara al 2027 i apuntés a un reforç de Vox, que podria passar de dos a tres regidors. Tanmateix, Gonzalo de Oro-Pulido, actual cap de files de la formació espanyolista d'ultradreta a l'Ajuntament, no mostra cap senyal de voler marxar, ni s'ha pronunciat de cap manera de cara a les pròximes eleccions municipals. És habitual, però, que l'extrema dreta esperi al darrer moment per presentar candidat. Als darrers comicis l'anunci oficial que esmentava De Oro-Pulido es va fer al desembre del 2022, sis mesos abans de la visita a les urnes.