El 21 congrés del PP ha deixat escenes de victòries i derrotes en la delegació catalana. Fonts del partit han explicat a Nació que hi ha força malestar en àmbits de la direcció provincial a Barcelona, que manté un conflicte llarg i soterrat amb Daniel Sirera, cap del grup muncipal a l’Ajuntament de Barcelona i un dels guanyadors del congrés. Sirera va ser un dels escollits per Alberto Núñez Feijóo per formar part de la ponència d’estatuts, un gest de confiança. Sirera surt del conclave com a membre de l’executiva, junt a Juan Fernández, portaveu al Parlament i braç dret de Xavier García Albiol, l’altre gran guanyador del congrés, que va presidir.
Els observadors de la litúrgia del congrés assenyalen com igual de rellevant que Sirera va seure sempre en un lloc destacat de la segona filera a la sala del plenari. Un lloc central per transmetre la idea que el dirigent barceloní gaudeix ara per ara del favor de Génova. D’aquesta manera, Sirera sembla tenir encarrilada la batalla sorda amb la troika que lidera el partit a Barcelona, presidida per l’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, i els seus dos màxims col·laboradors, Josep Tutusaus, secretari general de Barcelona, i el diputat al Congrés Agustín Parra. De fet, Reyes ni tan sols es va quedar a l'acte de clausura del congrés, amb el discurs final de Feijóo.
Una xarxa de connexions ben engreixada
Sirera ha construït amb el temps una sòlida xarxa de relacions personals al nucli dur del PP. Ho ha fet al marge de l’estructura del partit i fins i tot alguns dels seus detractors reconeixen el seu mèrit. El regidor, de 57 anys, ha sabut encaixar amb dirigents d’edat similar com Cuca Gamarra, Borja Sémper o Carlos Mazón, per qui va treballar com a assessor al País Valencià. En aquest cas, és Mazón qui està ara en hores baixíssimes. Entre els quadres de Barcelona es reconeix l'habilitat política de Sirera, però se li retreu una "enorme dificultat per crear equips".
Fonts properes al partit asseguren que, en canvi, el nucli dirigent a Barcelona ha perdut pistonada amb el recanvi produït a l’àrea d’organització, on Carmen Fúnez -amb qui s’entenia bé la direcció barcelonina- ha estat desplaçada a responsable de sanitat. En tot cas, la posició de Reyes no es pot negligir. És, amb permís d’Albiol, un dels alcaldes més importants del partit a Catalunya i aquí la seva posició està blindada.
Hi ha en l’entorn dels Reyes i Tutusaus un sentiment de ferida ja que, de fet, ells van estar entre els principals postuladors de Sirera com a alcaldable en les municipals del 2023. En un partit sempre rosegat per les lluites de clans, Sirera va aparèixer com un cap de cartell ideal. Però des del primer moment va evidenciar que no se sotmetria a les directius de la direcció provincial i que construiria el seu propi aparell. Possiblement Sirera té al cap el seu pas per la direcció del partit a Catalunya, una etapa breu (2007-08) entre la sortida de Josep Piqué i l’arribada d’Alicia Sánchez Camacho.
Sonia Devesa, un ascens controvertit
Aquest dijous prendrà possessió la nova regidora del PP a l’Ajuntament de Barcelona, l’advocada Sonia Devesa. Substitueix Maria Àngels Esteller, una històrica del partit que finalment ha hagut d’elegir una de les dues responsabilitats institucionals que reunia: regidora i diputada al Parlament. Això era vist amb incomoditat per molts al PP i contravenia les instruccions de Génova d’evitar l’acumulació de càrrecs d’alt nivell. Finalment, la fernandista Esteller -molts anys en l’equip d’Alberto Fernández Díaz- ha hagut de deixar el consistori.
L’entrada de Devesa no asserenarà les aigües al PP barceloní. La seva inclusió a la llista municipal va ser una aposta personal de Sirera que molts no compartiren. Membre d’una família amb molts vincles amb ERC, l’advocada era independent i no ha estat fins ara que ha decidit afiliar-se al PP. Segons fonts de la formació, la seva admissió encara no s’ha produït ja que ha de ser aprovada per la direcció barcelonina.
