L'oficialitat del català —i del basc i el gallec— a la Unió Europea (UE) que va pactar Junts amb el govern del PSOE i Sumar continua esperant que s'assoleixi la unanimitat per part dels 27 ministres d'exteriors europeus. Després de l'enèsim ajornament de la votació de la proposta del govern espanyol al mes de juny per falta de consens, l'expresident de la Generalitat i líder juntaire, Carles Puigdemont, ha cridat a l'optimisme i ha assegurat que encara hi ha possibilitats. Per a ell, la proposta encara té "recorregut", perquè "no s'ha rebutjat".
"Hem de tenir paciència, perquè és un procés de maduració, no diré lent, però sí intens", ha dit durant una conferència sobre la llengua catalana i Europa a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord. Malgrat veure encara opcions per a l'oficialitat del català a les institucions europees, l'expresident ha lamentat el bloqueig per part del PP, a qui ha acusat directament de fer trucades, que el mateix partit conservador va admetre, per influir en la decisió dels països governats pels populars. Dos dels països més destacats d'entre els opositors a l'oficialitat són Alemanya i Itàlia. El país germànic té un govern conservador des de fa unes setmanes, i en el cas italià hi mana l'extrema dreta liderada per Giorgia Meloni, ben connectada amb Vox.
Coses que no esperava d'un govern espanyol
Puigdemont ha evitat dirigir les crítiques cap al president espanyol, Pedro Sánchez, per no haver aconseguit encara l'aprovació de l'oficialitat de les tres llengües a Europa o fer efectius altres compromisos amb Junts o altres socis. "El govern espanyol s'hi ha posat molt tard, això és un fet, i per culpa d'això hem perdut algun tren que passava", ha assenyalat el líder de Junts, qui, per altra banda, ha afirmat també que l'executiu de Sánchez "ha fet coses que no hauria pensat mai que faria" un govern espanyol.
Així, ha posat el focus en la incidència i la importància que diu que té Espanya dins la Unió i s'ha mostrat confiat: "Hi ha hagut prou arguments per vèncer les resistències, que són exclusivament de tipus polític", ha reblat, i ha subratllat que "no hi ha cap raó jurídica ni econòmica que impedeixi l'aprovació de la proposta d'Espanya". "Les societats catalana, basca i gallega mereixen una reparació per tot el patiment i dolor", ha conclòs l'expresident.
Durant la seva conferència, centrada en la llengua i amb el rerefons de la figura de Pompeu Fabra, Puigdemont ha advertit que a cada negociació política s'han "d'arrencar coses per al català". De fet, ha recordat que Junts (com ERC) va condicionar poder parlar català al Congrés dels Diputats a canvi de donar suport al nomenament de la mesa de la cambra, presidida per Francina Armengol. Ara, amb la petició de competències d'immigració aturada, la pròxima gran negociació amb el govern espanyol serà la dels pressupostos. I Sánchez, que confia a aprovar, aquest any sí, els nous comptes, té pendent amb Junts el traspàs "integral" de les competències d'immigració i amb ERC la condonació del deute del FLA, que es vol resoldre aquesta tardor, i el finançament singular, que intenten rebaixar.
Dard al conseller Vila
D'altra banda, preguntat en un col·loqui posterior a la conferència sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el 25% de castellà a les aules, Puigdemont ha assegurat que "la resposta hauria de venir del Parlament". "Tenint un Govern clarament desnacionalitzant no preveig gaire resistència", ha afegit, i ha carregat directament contra el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, qui creu que "continuarà fent com si plogués".
La conferència de l'expresident ha girat al voltant de la figura de Pompeu Fabra, a qui aquest mateix dimarts a la tarda l'ha retut homenatge. "Si jo fallo, la llengua falla. I si la llengua falla, falla tot", ha dit parafrasejant el filòleg. Així, l'expresident ha posat sobre la taula la necessitat de defensar el català i, també recordant l'exili de Fabra, ha destacat "la determinació ètica que inspira en moments de decaïment i pessimisme".
