L'oficialitat del català a Europa haurà de tornar a esperar. El Consell de la Unió Europea, en el qual hi ha els 27 ministres d'exteriors dels estats membres, ha debatut per enèsima vegada la proposta del govern espanyol, però altre cop no s'ha portat a votació perquè s'ha constat la manca d'unanimitat. "No és el moment", han expressat diversos representants dels executius, manifestant encara els dubtes legals i financers d'altres ocasions.

Fins ara, el govern espanyol havia apostat pel diàleg i l'apropament amb els països reticents amb la proposta. Però aquest divendres, Espanya ha apujat el to i ha mostrat la seva irritació. Fernando Sampedro, secretari d'estat espanyol per a la Unió Europea, ha acusat els estats contraris a l'oficialitat de "segrestar" la iniciativa.

El representant del govern espanyol ha recriminat als països contraris que no hagin aportat arguments "legals" o "econòmics" per retardar l’aprovació. “Si hi ha qualsevol estat membre que necessiti qualsevol altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demanin”, ha dit, desitjant que no s’allargui aquest debat de manera “innecessària”.

Per contra, Fonts del Ministeri d'Exteriors apunten que s'ha fet "un pas més" cap a l'oficialitat "irrenunciable i irreversible": "El dia D no és avui, però el dia D està avui més a prop". El govern espanyol també ha assegurat que continuarà treballant per aconseguir que la proposta tiri endavant i ha criticat la "discriminació" dels països que s'hi oposen.

Al seu torn, Salvador Illa ha assegurat que "continuaran treballant sense desànim" per a l'oficialitat. El president de la Generalitat ha sostingut que "no són llengües provincianes com diuen alguns" i ha defensat l'"Espanya plural i diversa" que representen les llengües oficials, davant del model de "nació única i llengua única" que defensen altres.

La proposta del govern espanyol

La Moncloa havia fet arribar un nou document als executius europeus en què proposava deixar per escrit que Espanya assumirà tots els costos de l'oficialitat. A més, l'executiu de Pedro Sánchez insistia que la mesura no marca cap precedent ni obre la porta a altres idiomes: "Cap altra llengua compleix tots els requisits". Davant dels dubtes per les implicacions jurídiques de la mesura, l'Estat també remarcava que no cal reformar els tractats de la UE. Els serveis jurídics del Consell, però, pensen tot el contrari.

Cal recordar que el govern espanyol també va posar sobre la taula una proposta d'implementació parcial de l'oficialitat de les tres llengües a partir del 2027. El modus operandi que proposa l'Estat és el del gaèlic, aprovat el 2005, però que va necessitar 17 anys per aconseguir la plena implementació de l'oficialitat.

Qui està a favor i en contra de l'oficialitat del català?

Entre els estats que han mostrat reticències a aprovar l'oficialitat del català hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. L'executiu germànic ha estat un dels més crítics, demanant més claredat a Espanya i amenaçant de votar en contra de l'oficialitat si no es retirava la votació. El govern espanyol espera que les carpetes bilaterals amb Alemanya ajudin a desencallar quan calgui un canvi de cromos. Caldrà, això sí, que l'oficialitat del català sigui la primera prioritat d'Espanya.

Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre. De gran importància és ara el paper de la presidència rotatòria, que ha caigut en mans daneses, país que ja ha mostrat el suport a l'oficialitat. Dinamarca ha reiterat públicament el seu suport a la proposta i ha afirmat que "ajudarà" Espanya "en tot el que pugui".

El posicionament del PP, clau en l'oficialitat

En el posicionament negatiu de països governats per la dreta, com Alemanya o Itàlia, hi té gran part de culpa el PP espanyol. Els populars van reconèixer al maig que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, havia fet trucades a executius amics per dir-los que no donessin suport a la proposta. L'únic objectiu: torpedinar les relacions dels independentistes amb Sánchez i fer-li més complicada la legislatura.

Però des de llavors, les coses han canviat. El PP veu una escletxa en la crisi que viu el PSOE i, si bé tímidament, ha fet algun gest d'apropament amb Junts. Una bona manera de fer-ho seria, com a mínim, prendre una postura menys contundent contra la llengua. Fa tot just uns dies, Xavier Garcia Albiol, veu important dins el PP català però també estatal, negava una campanya activa en contra de l'oficialitat per part del seu partit i deia que, personalment, no veu amb mals ulls aquesta oficialitat.