L'agost del 2024, just després de ser investit president de la Generalitat, Salvador Illa es va desplaçar fins a Lanzarote per compartir uns dies de vacances amb Pedro Sánchez. La imatge projectada era de complicitat política i personal després que el PSC, superat el procés, recuperés la principal institució catalana. En campanya, Illa sostenia que la presència del líder del PSOE a la Moncloa li permetria interlocució directa a l'hora d'atendre les demandes catalanes. Poc es devia pensar el president que, un any després de ser investit, el dirigent estatal passaria pel pitjor sotrac de la seva trajectòria política pels casos de corrupció que han portat Santos Cerdán a la presó de Soto del Real.
La sintonia entre tots dos es manté intacta -després de la crisi pel cas Cerdán, Illa va desplaçar-se fins a la Moncloa per mantenir una reunió amb Sánchez que a Palau es va circumscriure a l'àmbit privat-, però les turbulències a Madrid dificulten la consecució dels principals objectius de la legislatura. Que el PSOE no hagi estat d'aprovar uns pressupostos des del novembre del 2022 suposa el retrat més precís de les complicacions que ha tingut el president espanyol, decidit a presentar nous comptes per al 2026 encara que no tingui els suports garantits. Sense finançament singular, de moment menys ambiciós del que projectava ERC, els republicans no negociaran.
El partit d'Oriol Junqueras és clau per a l'estabilitat tant de Sánchez -a qui han fet costat des de principis del 2020, quan van pactar-ne la investidura- com d'Illa, a qui van situar al Palau de la Generalitat a canvi del nou model de finançament. Tant en públic com en privat, el dirigent republicà ja ha fet saber que no hi haurà comptes enlloc si no es concreta un model que té la capacitat catalana de recaptació al centre del debat, així com l'ordinalitat. Tampoc Junts és a prop del PSOE en matèria pressupostària: el català a Europa continua pendent, com el traspàs de les competències en immigració, i posaran l'accent en les inversions que no s'han executat al llarg dels últims anys.
Un futur sense Sánchez?
Sánchez s'ha disposat, una vegada més, a resistir. Amb els pressupostos convertits en una qüestió de confiança, la debilitat del president espanyol suposa una amenaça per al líder del PSC. La idea força continua sent que es complirant tots els compromisos de la investidura, però n'hi ha -com el finançament- que passen inequívocament pel Congrés dels Diputats. Què passaria si la legislatura a Madrid, tot i la voluntat de continuar fins al final de Sánchez, acaba col·lapsant? L'escenari més probable passaria per un executiu estatal liderat pel PP amb el suport -com a mínim extern- de Vox. I no és el mateix tenir un amic a la Moncloa que haver d'interlocutar amb Alberto Núñez Feijóo.
Illa sempre ha intentat projectar un perfil basat en el diàleg institucional i la concòrdia -declinacions del llenguatge del postprocés que van permetre al PSC acabar amb la majoria independentista a les últimes eleccions catalanes-, de manera que un canvi a l'Estat suposaria un repte. Perquè el president de la Generalitat s'hauria d'enfrontar a una agenda influïda per l'extrema dreta, que no concediria marge al finançament singular -el PP s'hi ha oposat en tots els fòrums possibles- i que podria afectar qüestions especialment sensibles com la llengua. De moment, això sí, el primer secretari del PSC disposa de línia directa amb la Moncloa. Un atribut que haurà d'esprémer si vol anar avançant.
