En sectors econòmics catalans hi ha "perplexitat" per la incapacitat del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de construir una xarxa de relacions fluida amb les elits del país. El polític gallec viatja sovint a Catalunya i manté contactes amb l’Upper Diagonal. Molts dirigents del PP són assidus al Círculo Ecuestre, que presideix l’exregidor del partit Enrique Lacalle. Feijóo interlocuta amb els empresaris de Foment del Treball i Pimec, com també assisteix a les Jornades del Cercle d’Economia. Però la química amb la societat civil catalana és escassa, segons expliquen a Nació diverses fonts del món econòmic.
Una química que no ha de ser gens fàcil davant la poca empatia que el líder del PP desplega quan adopta una posició intransigent en temes que tenen una clara majoria de suport en el si de la societat catalana. Com quan carrega de valent contra l'amnistia o contra el finançament singular, que promet derogar si un dia les urnes el porten fins a la Moncloa.
Presoner d’una estratègia de desestabilització
Una antena ben connectada amb el món econòmic assenyala que Feijóo ha quedat "atrapat" en una estratègia obsedida a fer caure Pedro Sánchez al preu que sigui. "Segurament signaria un escenari en què el PP obtingués 100 escons i Vox 76", assegura, una aposta que l’ha fet descartar un estil d’oposició més elaborat, amb propostes econòmiques ben treballades. El pla antiincendis del PP presentat aquest dilluns ha sorprès en àmbits empresarials per la seva "lleugeresa", amb una proposta de crear un registre de piròmans que ja ha estat rebatuda des de diversos àmbits.
Genera incertesa que a hores d’ara encara es desconegui quins serien els noms forts de la política econòmica en la hipòtesi d’un govern Feijóo, govern que els portaveus de Génova anuncien com un horitzó imminent. De fet, en vigílies del darrer congrés del PP es va anunciar que Alberto Nadal, exsecretari d’Estat de Pressupostos, seria vicesecretari general d’Economia de l’equip de Feijóo. Uns dies després, es va produir el processament de l’exministre Cristóbal Montoro, de qui Nadal havia estat braç dret. Un altre dels homes de Montoro, Miguel Ferre, que havia assessorat Feijóo, és un dels processats junt amb l’exministre.
A diferència d’Aznar
En el que coincideixen diverses fonts del món econòmic és en la diferent actitud de Feijóo amb Catalunya respecte del que va fer José María Aznar quan liderava l’oposició a Felipe González. Aznar es va prendre molt seriosament les relacions amb la societat civil, molt abans del fitxatge de Josep Piqué com a ministre d’Indústria així que va aterrar a la Moncloa.
En els anys anteriors a les eleccions del 1996 que va guanyar, Aznar va engreixar els vincles amb la burgesia catalana atraient-se figures brillants. Moltes d’elles ocuparien després càrrecs a l’administració, sense militar en el PP. Eren perfils com Miquel Nadal -secretari d’estat d’Exteriors-, Pau Guardans -director general d’Indústria-, Anna Birulés -ministra de Ciència- o Aurora Catà, que va ser directora de RTVE a Catalunya.
Aznar no va obviar el lligam amb grans institucions de la cultura. Cal recordar la relació que va mantenir amb Fèlix Millet, aleshores al capdavant del Palau de la Música i que es va anar forjant a través dels anys. Qui acabaria sent un ídol caigut del patriciat català va compartir trobades i sopars a Menorca amb el líder del PP, a qui va rebre al Palau ja com a president espanyol. El ministeri de Cultura va ser molt generós amb les obres de remodelació del Palau i Millet va tenir gestos amb el PP, acceptant entrar al consell assessor de l’Institut Catalunya Futur, la branca catalana de FAES. Van ser anys de vi i roses entre l’aznarisme i un bon sector de la burgesia catalana. L’evolució d’Aznar cap a la polarització extrema ja és una altra història.
Desaprofitar el "moment postprocés"
La presència creixent de Vox en el panorama espanyol explica l’actitud de la direcció del PP, però en els centres empresarials decep que Feijóo no sàpiga aprofitar el "moment postprocés" que viu la societat catalana. En una etapa en què l’acord i el pacte són vistos de manera positiva per la Catalunya moderada, el discurs exacerbat de Feijóo fereix. "El líder del PP no té una estratègia definida, es mostra erràtic i no fa més que mossegar, sense mostrar un criteri clar, ja no diguem en política catalana", assegura un històric del PP com Manuel Milián Mestre, antic home de Manuel Fraga a Catalunya.
Milián assegura que Feijóo no ha fet vincles a la societat catalana. "El PP només té futur si es fa escoltar davant la direcció del partit. A mi, Fraga m’escoltava, com també Álvarez Cascos, Federico Trillo o Ruiz Gallardón. Ara això no es produeix", remarca. Milián assenyala que “ Génova no es refien d’un Alejandro Fernández que té talla intel·lectual, tot i que hauria de fer més partit. "Però el PP català, si cal, ha de plantar cara a Madrid o estarà perdut", indica. D’altres fonts, més indulgents amb Feijóo, creuen que aquest és conscient del repte de retallar la distància entre el PP i el PSC a Catalunya: "Fa el diagnòstic, però no troba la fórmula".
Amancio López, l’excepció gallega
Si hi ha un empresari establert a Catalunya amb qui el líder del PP manté un contacte sovintejat, aquest és Amancio López. Gallec, crescut en un llogaret de Lugo, López és un self made man que es va obrir pas en el món hoteler. Amb un nas innat pel negoci, avui lidera la cadena Hotusa, la primera en nombre d’hotels a l’estat espanyol. En un d’ells, l’Eurostars Grand Marina, és on sol celebrar el PP la major part dels seus actes a Barcelona. Feijóo preserva així el lligam que Mariano Rajoy tenia també amb López. De moment, però, és una excepció.
