L'aterratge de Salvador Illa a la Generalitat no va ser l'habitual, perquè es va produir en ple mes d'agost, fruit dels calendaris obligats un cop Pere Aragonès va activar el rellotge de l'avançament electoral. Ara fa un any, al Palau de la Generalitat s'hi respirava l'ambient de canvi de cicle, certificat a les urnes i refermat en forma d'investidura al Parlament uns dies abans. Una imatge solemnitzava l'obertura d'una nova etapa: la plana major dels ministres espanyols -entre d'altres, María Jesús Montero i Félix Bolaños, de la màxima confiança de Pedro Sánchez-, a primera fila per assistir al relleu al capdavant del Govern, escena impensable anys abans. Dotze mesos després, la normalitat que promou el Govern s'ha consolidat -tot i les turbulències en el compliment dels acords- i el procés ja és història.
Gestió al centre i cap confrontació
En el to, Illa evita la confrontació i la polèmica, a diferència dels últims temps de governs independentistes, en què tot sovint el titular se l'emportava la picabaralla constant entre Junts i ERC. El relat governamental és el de prioritzar la gestió i "els problemes reals", encara que això hagi implicat crítiques al president per manca d'ambició o de projecte polític. Una altra de les característiques és la recuperació de la normalitat institucional amb tots els estaments de l'Estat. Són habituals les reunions amb ministres o la presència d'Illa cada cop que Felip VI trepitja Catalunya, i també s'ha recuperat una relació cordial amb el Poder Judicial. Catalunya, amb Illa, s'ha convertit en el principal puntal de Sánchez, i en un soci fidel del govern espanyol.
En aquest darrer any, el Govern ha fixat les seves prioritats. No és casualitat que la primera reunió del nou consell executiu refermés el traspàs de Rodalies i aprovés el pla de barris. Amb el primer anunci, Illa feia un gest als socis i es feia seu un dels punts fonamentals de l'acord d'investidura subscrit amb ERC i els Comuns. Amb el segon, definia una de les línies clau de la legislatura, com és la col·laboració amb els ajuntaments per intervenir en les zones més vulnerables del país, una política encaminada també a desactivar el discurs de l'extrema dreta, una altra de les prioritats del president. Tant amb Rodalies com amb el pla de barris, l'executiu ha fet avenços en aquest primer any a Palau.
Els socis: entre l'exigència i la manca d'alternatives
Un dels missatges més repetits des que Illa va arribar al Govern és que els acords es compliran. El president és conscient -i així li recorden els socis sempre que poden- que governa en minoria i que ha de tancar acords per fer avançar la legislatura. En aquest sentit, el balanç és desigual: s'han fet avenços, però no amb els calendaris previstos. La gran taca en l'expedient és no haver pogut aprovar -ni tan sols els va presentar- els pressupostos, un cop al relat de la normalitat i la bona gestió, que s'explica en bona part per la necessitat d'ERC de marcar perfil propi després d'un congrés intern convuls. Tant els republicans com els Comuns, aliats preferents, han exhibit exigència per aconseguir cessions del president, sobretot en matèria d'habitatge, una de les prioritats de la legislatura.
Malgrat l'exigència, res no fa pensar que les relacions es puguin trencar. Una de les fites del primer any d'Illa ha estat l'acord per ampliar l'aeroport del Prat, tot i l'oposició d'ERC i els Comuns. Cap dels dos partits, però, preveu fer descarrilar la legislatura per aquesta qüestió, per exemple condicionant els futurs pressupostos a fer marxa enrere en el projecte. I és que les esquerres són conscients que, a hores d'ara, no hi ha alternativa a la presidència d'Illa. I d'això també n'és conscient el president, que sap que si vol tirar endavant el seu pla de Govern necessita aliances, i les més operatives són ara a la seva esquerra. Junts, principal partit de l'oposició, centra els esforços a Madrid, tot i les crides de l'empresariat a explorar una sociovergència.
La incertesa arriba des de Madrid
El president culmina el primer any al càrrec amb bones sensacions, tot i l'ambient enrarit pel desenllaç de la comissió bilateral del finançament singular, cridada a ser una de les fites de la legislatura. No té garantida una arrencada de curs plàcida, perquè li tocarà negociar els pressupostos amb els socis, que seran exigents. Els republicans volen concrecions sobre el nou sistema de finançament -l'horitzó s'ha ajornat fins al 2028 en la recaptació de l'IRPF- i els Comuns també estan pendents que es concretin carpetes obertes, com la dels inspectors que han de fer complir la llei d'habitatge. L'escenari és complex, però a Palau no preveuen turbulències de cara a la tardor. La calma a Catalunya és una altra de les credencials del primer any d'Illa a la presidència.
Una altra cosa és Madrid. L'aterratge d'Illa a Palau s'ha fet en plena sintonia amb la Moncloa. Paradoxalment, a Catalunya s'ha enterrat el procés i la inestabilitat s'ha apoderat de Madrid. Sánchez passa per hores baixes, envoltat de casos de corrupció i sense una majoria operativa al Congrés. El president del govern espanyol té entre cella i cella continuar fins al 2027, cosa que permetria a Illa mantenir un aliat poderós a l'Estat i refermar el relat que la col·laboració institucional pot donar més fruits que no pas la confrontació. L'arribada de l'extrema dreta a la Moncloa implicaria necessàriament un canvi en el full de ruta del president, que ja camina cap a l'equador de la legislatura sense núvols negres a l'horitzó.
