Salvador Illa afronta el seu segon any a Palau amb l'objectiu d'aconseguir, aquesta vegada sí, aprovar uns nous pressupostos que li permetin desplegar la seva agenda sense haver d'ampliar els pressupostos del 2023 prorrogats. Per fer-ho, haurà de comptar amb el suport necessari d'ERC i els Comuns, els seus socis d'investidura i amb què suma els 68 diputats que estableixen la majoria al Parlament. A només uns dies de començar el nou curs i donar el tret de sortida a la negociació dels pressupostos, però, republicans i Comuns adverteixen a Illa de les seves línies vermelles per seure a abordar la confecció dels comptes.

El president arriba a setembre amb deures pendents. Mentre els seus socis adverteixen que els acords s'han de complir, els socialistes admeten que tenir pressupostos no serà fàcil. Des d'ERC, d'una banda, posen principal èmfasi en els avenços per al finançament singular. Per la seva banda, els Comuns -menys reticents a obrir la negociació que els republicans- posen el focus en Rodalies o l'habitatge. L'ampliació de l'aeroport del Prat és també un projecte en què el model dels socialistes i el dels seus socis xoquen de bocaterrosa, però la previsió d'inici del projecte el 2028 dissipa i posposa una discrepància que, de moment, no sembla el més gran dels problemes d'Illa.

Avenços en el finançament, claus

Des del PSC asseguren que la carpeta del finançament serà, segurament, la més complicada i la que "requerirà més temps". El finançament és, de fet, una de les carpetes calentes de la legislatura i principal condició dels republicans, clau per tornar a negociar. "Han decidit no complir amb tots els compromisos previs que han de fer possibles uns pressupostos", va lamentar fa uns dies el president d'ERC, Oriol Junqueras.

La prioritat del Govern ara és mitigar el malestar dels republicans mentre encamina el complicat camí del finançament. Aquest dimarts es posarà en marxa un gest en aquesta direcció: el Consell Executiu aprovarà el decret que atorgarà a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) plena autonomia en matèria de personal i establirà la figura del contracte programa com a instrument de governança.

Illa donarà així compliment al seu compromís fruit de l'acord amb ERC de finals de juliol per modificar el règim jurídic de l'ATC per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament del nou sistema de finançament singular. És a dir, un pas endavant en el reforç de la Hisenda catalana per tal que en un futur recapti tots els impostos que es generen a Catalunya.

El pacte va arribar a finals juliol, precisament després que el partit de Junqueras hagués expressat el seu malestar per la lentitud en les converses, sobretot pel que fa a la recaptació de l'IRPF. Dos dies després, es va establir el 2028 com a nou horitzó per a la recaptació de tot l'IRPF, lluny del que establia l'acord d'investidura, que fixava l'any 2026 com a meta perquè la Generalitat es fes càrrec del 100% de l'impost sobre la renda.

Montero i el principi d'ordinalitat

Les discrepàncies amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, encara que en grau més baix, també neixen de la Generalitat. La lletra petita de l'acord entre l'Estat i la Generalitat sobre el finançament deixa en l'aire un principi fonamental: l'ordinalitat. Això va encendre les alarmes a ERC perquè, compliment de terminis a banda, saltar-se l'ordinalitat podria desvirtuar el model. El Govern el reclama, com ha fet històricament, i així consta en el preàmbul del document, però no apareix en la part dispositiva del pacte i tampoc l'assumeix l'executiu espanyol. Aquesta qüestió va provocar les primeres turbulències en la sòlida l'aliança Palau-Moncloa.

El principi d'ordinalitat implica que les comunitats que més aporten no poden sortir perdent a l'hora de rebre recursos un cop aplicats els mecanismes redistributius entre territoris. El rànquing hauria de ser el mateix a l'hora d'aportar a la solidaritat i a l'hora de rebre recursos estatals. Si Catalunya rebés el mateix que rep la comunitat més afavorida -Cantàbria-, tindria uns ingressos addicionals de 6.200 milions d'euros anuals.

La xifra necessària per al nou model són 20.000 milions si acaba aplicant-se a totes les comunitats. No és casualitat, doncs, que tant el Govern com ERC reivindiquin que aquest principi s'ha de complir, encara que això incomodi el govern espanyol.

L'aeroport del Prat

Una altra qüestió que persegueix -amb menys insistència- Salvador Illa en l'obertura de noves negociacions és l'ampliació de l'Aeroport del Prat. Els Comuns s'oposen totalment al projecte, però situen la batalla en un termini amb marge fins al 2028, quan el Govern haurà d'aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU) amb el vistiplau de la Comissió Europea. Així, malgrat l'oposició, no sembla que de moment sigui una línia vermella sinó més aviat una discrepància pactada.

En aquesta línia s'ha expressat el PSC, que assenyala que tan Comuns com republicans "han marcat la seva posició respecte del Prat" des de l'inici. "Ja era un fet conegut", ha reblat aquest dilluns la mà dreta d'Illa, Lluïsa Moret, qui també ha afirmat que aquesta qüestió "no té res a veure amb continuar tenint un espai de confiança i de treball conjunt per continuar avançant en els acords d'investidura", necessaris per negociar els comptes.

També sobre l'aeroport, però a banda de la seva ampliació, és la qüestió que envolta la seva governança. El pacte entre el PSC i ERC per investir Illa afirma que "es promouran les modificacions en el marc legal actual" per crear un Consell Rector Aeroportuari de Catalunya que rellevi l'actual comitè de coordinació aeroportuària. Aquest assumpte és una de les carpetes que ja negocien el govern espanyol i ERC, amb la participació del PSC, segons ha pogut saber Nació de fonts de les tres parts.

Rodalies i habitatge

Altres carpetes a què haurà de fer front el Govern són, principalment, la millora de Rodalies i les mesures per abordar el problema d'accés a l'habitatge. Així ho va constatar el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, en una entrevista a Nació, en què va subratllar que aquesta legislatura "la màxima prioritat és l'accés a l'habitatge".

La millora de la xarxa de Rodalies és un dels temes pendents, tenint en compte també les afectacions que diàriament afecten els usuaris. El seu efectiu traspàs a la Generalitat, això sí, està més encaminat que el finançament singular. La nova companyia s'ha de crear abans d'acabar l'any amb l'encàrrec d'operar el servei a Catalunya. Després de mesos intensos de negociació, l'Estat, la Generalitat, Renfe i ERC van tancar un acord al juny per a la creació d'aquesta empresa, que naixerà dins del grup operador espanyol i sense un horitzó definit per trencar-hi.

Junts, a la distància

A l'altre extrem del tauler polític es troba Junts. El partit de Carles Puigdemont es mira des de la distància les negociacions del Govern amb els seus socis. Des de Junts, critiquen que des que Illa és president no han "tingut opció de negociar res", però ja deixen clara la seva postura: no seran ells qui moguin fitxa primer per participar de la negociació. Ara, el grup que comanda Albert Batet al Parlament espera que sigui el Govern qui els faci propostes concretes, en el cas que els convidin a reunir-se per abordar la confecció dels comptes.