David Cid (Barcelona, 1980) és portaveu dels Comuns al Parlament i ja un negociador veterà de la formació. Amb l'inici del curs polític a l'horitzó, les pròximes setmanes estaran marcades per la negociació d'uns pressupostos de la Generalitat que seran el termòmetre de la relació de Salvador Illa amb els seus socis, i Cid ho té clar: els Comuns volen que hi hagi uns nous comptes, però no donaran un xec un blanc al PSC. L'ampliació de l'aeroport així com el compliment de punts del pacte d'investidura encara pendents són línies vermelles per als Comuns. La pilota està ara sobre la teulada dels socialistes.

En aquesta entrevista amb Nació, Cid confia que el temps, també el climatològic, frenarà l'ampliació de l'aeroport, i titlla de "summament incoherent" la proposta de Pedro Sánchez d'un pacte d'estat pel canvi climàtic mentre augmenten les emissions. Així mateix, celebra que, "a diferència del que ha passat a l'Estat", a Catalunya el PSC "ha assumit" el discurs dels Comuns en matèria d'habitatge, la prioritat del grup de Jéssica Albiach per a la legislatura.

Queden poques setmanes perquè comenci el curs i una de les primeres carpetes seran els pressupostos. S'ha posat en contacte el Govern amb vostès per iniciar la negociació?
Encara no. Hem traslladat tant al conseller de Presidència com a la consellera d'Economia que abans de seure a negociar cal complir els acords dels suplements de crèdit, i en molts aspectes encara tenen feina per fer. També hem traslladat que cal fer una reunió de seguiment de l'acord d'investidura. El govern d'Illa té el risc que li passi el mateix que al d'Aragonès, que sigui un govern de molts anuncis que no es traslladen al dia a dia de la gent. Si no hi ha pressupostos seria un gran fracàs de país, però també d'Illa, i evidentment, la pilota i la responsabilitat estan a la teulada del PSC. Caldrà que negociïn amb nosaltres, no tenen un xec en blanc encara que pensem que és millor tenir pressupostos.

Els Comuns també han advertit que s'ha d'aturar l'ampliació del Prat abans d'iniciar qualsevol negociació. De quina manera es pot aturar el projecte sense haver d'esperar a una possible negativa d'Europa?
L'aeroport el plantegem com una batalla de llarg recorregut, estem parlant d'un projecte de cara al 2038. El temps, i parlo no només del temps cronològic sinó també del clima, juga a favor nostre. Al final l'aeroport acabarà sent un projecte que es fondrà fruit d'aquesta situació d'emergència climàtica. Nosaltres situem l'any 2028 perquè és el moment en què el Govern hauria d'aprovar el pla director, i abans ha de passar el filtre de la Comissió Europea, que ja ha advertit de les compensacions ambientals. Som plenament conscients que aquesta és una de les grans divergències que tenim amb el Govern. El que buscarem és l'oportunitat, quan creiem que tenim la força per fer-ho, perquè no tiri endavant. En el cas de Sánchez, ha proposat un pacte pel clima, que creiem que és imprescindible, però és summament incoherent que el plantegi.

"El PSC ha assumit el nostre discurs en polítiques d'habitatge"

En referència al model econòmic del PSC, amb què vostès sempre han marcat distàncies. Illa s'ha casat amb vostès i ERC per quatre anys, i a Barcelona Collboni també sembla disposat a fer-ho. Creuen que poden rectificar en temes com el turisme o les infraestructures?
Estem molt satisfets de l'acord d'investidura, per a nosaltres aquesta legislatura la màxima prioritat és l'accés a l'habitatge. El Govern necessita millorar, perquè suspèn claríssimament en temes com Rodalies. I és cert que el PSC, a diferència de l'Estat, ha assumit el nostre discurs en polítiques d'habitatge. Òbviament, si tinguéssim més força i la consellera de Territori fos la Jéssica Albiach, el tren seria una prioritat molt més gran que l'ampliació de l'aeroport.

En paral·lel, també s'han de començar a negociar els pressupostos de l'Estat. Des d'ERC ja han avisat el govern espanyol que està a anys llum d'aprovar-los. Què passa si ells i Junts els fan caure i Sánchez torna a no tenir nous pressupostos?
Som conscients que l'aritmètica al Congrés és encara més complicada, no existeix una majoria pròpiament d'esquerres, el que hi ha és una majoria democràtica que vol evitar que un govern de PP i Vox incendiï Catalunya. Hi hagi pressupostos o no, la gent no ha de pagar les conseqüències, per tant, la gent no ha de pagar que les forces polítiques no siguin capaces de posar-se d'acord o no. El principal problema és l'habitatge, i la ministra s'ha de posar les piles; no pot ser que no sabem si està el dilluns amb els llogaters i el dimarts amb els promotors immobiliaris.

També està sobre la taula el finançament singular. Comparteix amb els republicans que la condició de candidata a les eleccions andaluses fa que no sigui la interlocutora idònia?
No ho sé. En tot cas, nosaltres defensem que Catalunya ha de tenir un sistema de finançament singular. Espero que la ministra Montero aquesta tardor posi damunt de la taula una proposta i també quants recursos de més gestionaran les autonomies. No té cap sentit que hi hagi comunitats que rebaixen de manera salvatge els impostos i després tinguin externalitzada, com en el cas de Castella i Lleó, l'extinció d'incendis, és surrealista.

El govern espanyol començarà a posar fil a l'agulla per la condonació del deute del FLA el dia 2 de setembre. Què pot canviar aquesta quitança del deute en el tauler polític a Catalunya?
S'ha d'aprovar al Congrés, per tant, insto les forces polítiques catalanes a votar-hi a favor. Em semblaria paradigmàtic que això no s'aprovés.

Creu que Junts podria bloquejar-ho?
Espero que no, però demano els diputats catalans que l'aprovin, perquè és una millora. És un pas més que ha de servir per veure que el govern de l'Estat té voluntat de complir els acords.

"És surrealista veure comunitats autònomes del PP que s'han de beneficiar de la condonació del deute i que votaran en contra"

I a Espanya, què pot suposar?
Això no té cap impacte sobre les finances de l'Estat. El que és surrealista és veure comunitats autònomes del PP que s'han de beneficiar i votaran en contra, com el País Valencià. Em sembla surrealista l'actitud del PP d'assetjament sistemàtic constant al govern i, a més, utilitzar constantment l'espantall de Catalunya per intentar generar catalanofòbia. Catalunya té una fiscalitat més robusta i permet tenir, per exemple, un cos reconegut en l'àmbit estatal i internacional de Bombers. I quan hi ha un incendi a Extremadura, poder enviar bombers a ajudar, només faltaria.

Dirigents d'ERC han posat sobre la taula la necessitat d'una certa confluència amb vostès i la CUP. Alguns del seu espai com Gerardo Pisarello no s'hi posen malament. Creu que se'n podria parlar i establir algun mecanisme de coordinació?
És un debat difícil de fer a través dels mitjans de comunicació. Jo no hi vull entrar, perquè, a més, és un tema que ha generat moltíssima tensió dins d'Esquerra. Els Comuns hem demostrat que la nostra voluntat és teixir les aliances més grans possibles.

Des dels Comuns, d'altra banda, heu defensat revalidar l'aliança amb Sumar. En una entrevista a l'ACN, la coordinadora de la formació Candela López va posar fa uns dies sobre la taula els noms d'Ada Colau i també d'Irene Montero per reforçar l'espai. Creu que és viable, tenint en compte la relació de Sumar amb Podem?
Les converses les tenim amb totes les formacions polítiques. El mandat que tenim és treballar i revalidar les aliances més àmplies possibles. Entenc que no és senzill, però és el plantejament que ens pertoca. Hem de parlar menys de nosaltres mateixos i les nostres diferències i més dels problemes de la gent.

Ha expressat Ada Colau la voluntat de tornar a la primera línia política?
No he parlat amb l'Ada, però he defensat sempre que és un actiu fonamental dels Comuns. Conjuntament amb Maragall és la millor alcaldessa que ha tingut Barcelona. Ningú sap què està fent Collboni, quin és el projecte de la ciutat. Amb Colau es podria estar d'acord o no, però tenia un projecte de ciutat claríssim d'una ciutat on sí que es pogués viure. Per a moltíssima gent de l'Estat segueix sent un referent i crec que és un actiu, però no sé el que vol.

"Hauria de ser possible l'entesa amb Podem a Catalunya"

Tornant a les relacions amb Podem, en el cas de Catalunya tampoc hi ha hagut gaire sintonia els darrers anys. Veu més a prop l'entesa amb la nova organització de Podem?
A la tardor haurem de seure i veure com es pot treballar. Molts grups municipals que es van presentar conjuntament el 2023 treballen amb absoluta normalitat, amb molt bon ambient, com és el cas de Tarragona. Per tant, crec que hauria de ser possible. Les nostres prioritats són l'habitatge i els trens, les dues qüestions de país que ens ha de permetre reconnectar amb el conjunt de la ciutadania.

Qui sembla que té camí per créixer és l'extrema dreta, amb temes com la immigració i la seguretat al focus. Què els diria als que diuen que vostès són bonistes?
No es pot normalitzar el discurs de l'extrema dreta. Em sorprèn molt el debat al voltant de la Catalunya dels vuit milions. El rellevant no és quants milions som, si no quants milions necessitem per garantir els serveis públics dels catalans, que han de sortir d'un nou sistema de finançament. L'extrema dreta, sigui la independentista sigui l'espanyolista, defensa rebaixes fiscals a qui més té. És el model Ayuso portat a l'extrem. No m'entra al cap, què vol dir que hem d'expulsar gent que ja viu aquí, que són catalans? No normalitzaré el discurs de l'extrema dreta, no penso entrar-hi.