El futur de l'Ajuntament de Barcelona està molt obert i mentre l'interès per la política baixa, els indecisos van a l'alça. Segons el darrer baròmetre municipal, presentat aquest dimarts, gairebé la meitat dels veïns de la ciutat (43%) no saben què votarien si ara mateix hi haguessin eleccions o no ho volen respondre. Hi ha un càstig generalitzat al conjunt dels grups municipals. Tot i partir d'unes xifres baixes en el baròmetre anterior, el suport ciutadà disminueix en els tres partits amb més regidors del consistori: Junts, PSC i BComú. I es manté molt estable en els casos d'ERC (que creix lleugerament, i es converteix en segona força), PP i Vox. A més, també apunta a l'entrada a la institució d'Aliança Catalana. De fet, la formació d'extrema dreta independentista apareix com a quarta força -per davant de juntaires i populars- en percentatge de suports, si bé ho fa amb un 3,9% de vots hipotètics.
En una enquesta que no inclou un treball més elaborat de les dades, com sí que fan altres sondejos amb més especialització de càlculs electorals, la intenció de vot deixaria el PSC (12,1%) en primera posició, seguit d'ERC (7,8%) i BComú (6,9%). Després, amb uns percentatges més reduïts, queda tot molt repartit: hi apareixen Aliança Catalana (3,9%), Junts (3,4%), PP (2,4%) i Vox (2,1%). La CUP, des de fa dos mandats fora del consistori, obtindria un 2,3% dels suports.
Sigui com sigui, des de Junts ja fa temps que s'assenyala un descontentament amb els resultats de la intenció de vot a l'enquesta municipal. En aquest sentit, cal recordar que al darrer baròmetre previ a les eleccions del 2023 en què es feia aquesta pregunta, el maig del 2022, la formació juntaire apareixia amb un 3,6% dels suports únicament. Un any més tard, i després de nomenar a Xavier Trias com a candidat, aconseguirien el 13,5% dels vots i guanyarien a les urnes.
A la roda de premsa, la tinent d'alcaldia Laia Bonet s'ha referit a la possible entrada al consistori de la força d'extrema dreta liderada per Sílvia Orriols a Catalunya. De fet, l'ha destacat com un dels dos principals missatges de la seva intervenció. "Va en la línia de les successives enquestes que ja hem anat coneixent a nivell de país, i és veritat que no és un fenomen nou a la ciutat perquè tenim dos regidors de l'extrema dreta de Vox, però evidentment ens preocupa molt que el discurs de l'odi pugui guanyar terreny a Barcelona". Com a recepta per al final de mandat per protegir-se davant la confiança de la població en opcions d'ultradreta, Bonet s'ha referit a la necessitat de seguir incidint en carpetes com el preu de l'habitatge, el cost de la vida o la convivència.
Vinculat al comportament electoral, el nou baròmetre també permet veure com ha crescut el desencís per la política municipal. Només en el darrer mig any, s'ha passat d'un 55% de la població que assegurava que tenia "molt" o "bastant" interès en la política que es fa des de l'Ajuntament a un 49%, mentre augmentava gairebé quatre punts el percentatge de veïns (43%) que diuen que hi tenen "poc" o "gens" d'interès.
Collboni continua aprovant, empatat amb Junts i ERC
Amb tot, l'alcalde, Jaume Collboni, torna a aprovar, després d'haver començat el mandat suspenent. El líder del PSC al consistori empata amb Jordi Martí Galbis (Junts) i Elisenda Alamany (ERC): tots obtenen un 5,2, si bé l'alcalde és molt més conegut i, per tant, també rep més valoracions. La resta de líders de les formacions de l'Ajuntament en el moment que es va fer l'enquesta -Janet Sanz (4,7), de BComú, Daniel Sirera (3,4), del PP, i Gonzalo de Oro-Pulido (2,5), de Vox- no arriben a l'aprovat.
