Semblava que la recta final de l'any s'afrontaria sense problemes destacables, però dos casos positius detectats un divendres a Collserola van fer canviar totes les previsions. Des d'aleshores, Catalunya viu centrada a controlar el brot de pesta porcina africana que amenaça de fer trontollar el sector porcí, un dels grans exportadors de l'economia catalana, amb 3.500 milions d'euros en joc. Des de fa setmanes, els esforços d'un gran operatiu es concentren en contenir el brot als municipis de l'entorn d'on es va detectar el focus, al campus de la UAB, però encara queden moltes incògnites per resoldre i debats per abordar.
La primera pregunta és d'on ha sortit el brot. En un primer moment es va contemplar l'opció que fos un aliment contaminat, amb l'argument que per la zona de Collserola passen molts vehicles i hi ha activitat humana, que podria haver facilitat l'arribada d'algun aliment en mal estat, ingerit per un porc senglar. Aquesta hipòtesi ha anat perdent força i tot se centra en si el virus hauria pogut sortir del laboratori de l'IRTA-CReSA. Un espectacular escorcoll policial ha posat encara més en el punt de mira el centre de recerca depenent del Departament d'Agricultura. L'anàlisi de l'ADN de les mostres amb les quals experimentaven descarta que sortís del laboratori: el virus trobat als senglars i el de l'IRTA són diferents.
Ara com ara, la malaltia afecta només animals salvatges, concretament una trentena de porcs senglars, i s'ha aconseguit evitar que entri a les granges, cosa que seria devastadora per al sector porcí. El preu del porc aquest final d'any ha anat baixant i s'han intensificat les negociacions amb els països importadors per mantenir les vies comercials obertes. La Xina, principal importador, no accepta porc de la demarcació de Barcelona -això inclou Osona i el Lluçanès, on es concentren bona part de les granges- però la Unió Europea ho ha centrat en una norantena de municipis, i n'ha deixat fora les comarques que, juntament amb el Segrià, concentren el nombre més gran de porcs.
Per tot plegat, però, s'ha reobert el debat sobre el model econòmic i les externalitats del sector porcí, del qual hi ha zones de Catalunya que en tenen una dependència excessiva, amb tot el que això comporta. Crisis com la pesta porcina -a l'espera de veure si té conseqüències polítiques d'algun tipus i amb una oposició que espera que Salvador Illa, de viatge a Mèxic quan va esclatar l'emergència, en surti desgastat- fan aflorar la discussió sobre si és saludable un model econòmic tant depenent d'un sol sector. Passarà temps fins que Catalunya es pugui considerar lliure de pesta porcina i l'any nou començarà, encara, pendent dels porcs.
