Macrocultiu o diversificació? El debat sobre el model econòmic a Osona és una discussió que ve de lluny, però l'ha reobert i accelerat la crisi sanitària provocada pel brot de pesta porcina africana detectat a Collserola. El sector agroindustrial i concretament del porcí, del qual depèn bona part de l'economia a la comarca, aguanta la respiració a l'espera que es pugui contenir el brot i no arribi a les granges.
El sector agroindustrial és el pal de paller de l'economia d'Osona i el Lluçanès, una fusió entre l'agricultura i la indústria que compren totes les activitats econòmiques relacionades amb la producció, transformació i la comercialització de productes agrícoles, forestals i pesquers amb l'objectiu és transformar les matèries primeres en productes finals pels consumidors.
El territori compta amb tota la cadena de valor -des de conreus, fabricants de pinso, explotacions ramaderes, sales de desfer, empreses de distribució o serveis associats-. Tota aquesta vàlua, controlada per grans empreses de la indústria càrnia, representa el 55% de la facturació comarcal i un 30% dels llocs de treball assalariats. Per tant, dona feina de manera directa o indirecta a un percentatge important de la població, encara que sovint la mà d'obra que necessita és poc qualificada. I tot plegat, sense passar per alt el cost mediambiental que se'n deriva.
Dins d'aquest entramat, el sector porcí hi té un paper fonamental i suposa un terç de l'economia d'Osona i el Lluçanès. Després de la demarcació de Lleida, és on es concentren la major part d'empreses i granges de porcs del país -unes 700-. Es calcula que, a casa nostra, hi ha més d'un milió de caps i s'hi sacrifiquen diàriament uns 40.000 exemplars, dels quals gairebé la meitat s'exporten.
La cabana porcina no només ha crescut a Osona, sinó que ha augmentat arreu: a Catalunya, l'any 1982 hi havia 2.605.023 porcs; el 1999, 6.019.632: i el 2020, 8.192.796. Les dimensions de les explotacions també ha incrementat, però cada vegada estan més concentrades en mans de grans empreses. Aquest compendi de dades fan fàcil d'imaginar el pes econòmic i social que té el sector en ambdues comarques, però el "monocultiu" agroindustrial també presenta fragilitats davant de crisis com la de la pesta porcina africana. Les primeres conseqüències ja han arribat: alguns països com la Xina -a on van a parar bona part de les exportacions- ha vetat la carn procedent de la demarcació de Barcelona, d'on formen part Osona i el Lluçanès que, finalment, s'escapen del veto de la Unió Europea.
L'impacte social també està servit: una setmana després de detectar-se el brot de PPA, 300 treballadors temporals de Le Porc Gourmet, la planta que l'empresa càrnia Grup Jorge té a Santa Eugènia de Berga, han estat acomiadats. Per a tot plegat, fa anys que hi ha veus al territori que reivindiquen un canvi de model econòmic i productiu, apostant per la diversificació de l'economia amb l'objectiu de no dependre únicament de l'agroindústria. El canvi climàtic, els problemes mediambientals i socials associats al sector i ara la crisi de la pesta porcina, tornen a posar sobre la taula un debat que, més d'hora que tard, Osona i el Lluçanès hauran d'abordar definitivament.
El model de la integració vertical
La indústria agroalimentària d'Osona i el Lluçanès s'ha d'entendre pensant en tota la cadena de valor, des de la granja fins al producte final. Aquest és el resultat d'un procés d'integració vertical que s'ha anat produint durant les darreres dècades.
Es tracta d'una estratègia a partir de la qual una sola empresa controla totes (o gairebé totes) les etapes de la cadena. Grans grups empresarials han anat absorbint les petites explotacions familiars -molt vulnerables a la fluctuació dels preus i a les crisis-, ofereixen tots els serveis associats -per exemple, el de veterinària- i acaparen tot el procés de producció.
"Ara un pagès no és l'amo de la granja, sinó un treballador més dins d'una gran empresa", explica Rafa Madariaga, professor de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la UVic-UCC i doctor en Economia.
Aquest model d'explotació "té externalitats importants", subratlla Madariaga. D'una banda, és una indústria "altament" contaminant "en el que es veu i en el que s'olora". En aquesta línia, destaca que "és difícil que un territori tingui capacitat per gestionar" tot el que generen els animals, com per exemple, els purins i la contaminació dels aqüífers que se'n deriva -segons dades de l'anàlisi anual de les fonts d'Osona i el Lluçanès que elabora el Grup de Defensa del Ter, el 40% dels brolladors estan contaminats-.
Al mateix temps, el professor de la UVic-UCC apunta que, en algunes fases de la producció, es tracta d'un model intensiu en treball, i requereix molta mà d'obra poc qualificada, amb llocs de treball mal pagats i condicions de treball molt dures que, en bona part, són ocupats per persones migrades. De fet, s'estima que al llarg de tota la cadena, la indústria agroalimentària dona feina a més d'un 30% de la població activa del territori.
Ara bé, davant de crisis com la pesta porcina, la presència de grans grups que dominen tot el procés, té coses positives com, per exemple, una fortalesa financera que permet aguantar la fluctuació dels preus del porc més fàcilment. Un preu, per cert, que ja ha començat a caure a causa de la crisi.
En aquesta línia, el conseller comarcal de Promoció econòmica, Projectes europeus i Creacció, Josep Casassas, destaca que l'agroindústria genera molts llocs de treball "tant de manera directa com indirecta". "És un model amb molts punts positius", encara que admet que "amb algunes externalitats".
Fa temps que el territori debat aquest model, però el brot de pesta l'ha revifat amb força. En referència a la malaltia animal, el conseller comarcal remarca que el sector ramader compta "amb explotacions molt especialitzades" i, aquest grau d'especialització i professionalització, diu, "és un punt favorable". Amb tot, admet que l'alt volum de concentració de bestiar "pot generar problemes sanitaris" en moments com l'actual. El també alcalde de Gurb subratlla que el sector "ha avançat molt" en matèria de bioseguretat i expressa que "les condicions actuals a les granges són molt bones". Només el 5% dels brots de pesta porcina el 2025 a la Unió Europea han acabat arribant a les granges.
Mà d'obra barata i beneficis per als grans grups
Unes poques empreses acaparen el sector, el qual ha crescut molt els últims anys. La major part de l'activitat es concentra al voltant de la plana de Vic, resseguint l'eix de l'R3 i la C-17: "Aquí també és on es concentra la major part dels habitants de la comarca i bona part de la població immigrant", detalla Sandra Álamo, directora de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona i el Lluçanès. Una de les característiques del sector és que necessita molta mà d'obra i "esdevé un reclam per a persones de fora": "És un model associat a un baix valor afegit, perquè són llocs de treball que no requereixen formació".
Qui s'ha enriquit a costa d'aquest model, explica la directora de l'Observatori Socioeconòmic, són els grans grups que controlen tota la cadena, i insisteix que aquest fet "no ha tingut un retorn social": "El sector ha crescut, però ha concentrat l'enriquiment en els propietaris d'aquestes grans empreses".
Situacions de risc i incertesa, com la de la pesta porcina, posen en escac l'equilibri socioeconòmic del territori. Què passarà amb els treballadors, per exemple del sector porcí, la majoria dels quals són persones estrangeres, si la crisi s'allarga en el temps? Álamo apunta que és difícil de concretar: "No sabem si, tal com han arribat, marxaran a un altre territori on hi hagi feina, dependrà de factors com l'arrelament que tinguin". Sigui com sigui, "si el sector queda parat tindrà un impacte social segur, però és massa aviat per saber què passarà".
És possible diversificar l'economia comarcal?
"Està preparada pel futur una comarca com Osona?" o "Un territori vol canviar quan les coses li van bé?", són algunes de les preguntes que planteja, Rafa Madariaga. En aquesta línia, explica que al territori fa anys que es debat al voltant de la diversificació del model econòmic, però fins avui dia "no s'ha aconseguit canviar".
Entre altres, perquè es donés una situació propicia per diversificar l'economia, hi hauria d'haver avantatges competitives o economies que fossin capaces de generar un patró d'especialització diferent, que actualment la comarca no té, relata l'economista: "Hi ha poques experiències de territoris propers a grans àrees metropolitanes que hagin canviat l'especialització industrial, és una gran incògnita saber si això pot passar a un territori com Osona".
Al mateix temps, exposa que un dels impediments perquè Osona i el Lluçanès facin aquest salt qualitatiu és el fet d'estar molt a prop de Barcelona i la seva àrea metropolitana, on existeixen avantatges competitives i economies d'aglomeració en sectors que generen alt valor afegit.
Un altre factor perquè un territori aposti per canviar el seu model econòmic són les crisis sobrevingudes. Sandra Álamo recorda que, amb la crisi de tèxtil, la comarca ja es va reinventar "i la vida va continuar". "Vivim en un món global, no hi ha res segur i el que passa a altres llocs ens impacta de ple".
Álamo aposta per la diversificació, i destaca que sectors com el metal·lúrgic o activitats emergents com les TIC, poden ser rellevants. Al mateix temps, defensa el paper de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya com a agent transformador. La reflexió final, apunta Álamo, és que "com a societat tenim molt a dir-hi": "Hem d'intentar generar més debat, però no només en petits sectors, si no entre tota la comunitat".
