L'Institut Nacional d'Estadística ha fet públic el cens a 1 de gener de 2025 dels municipis catalans, un recull on destaca Vic, que ha sobrepassat el llindar dels 50.000 habitants. En 30 anys, la població de la ciutat ha augmentat un 68%, mentre que la mitjana catalana se situa al voltant del 30%.
La capital d'Osona ja és una de les 24 ciutats més grans del país. El batlle vigatà, Albert Castells, fa temps que alerta que aquest creixement porta al "col·lapse" dels serveis.
Per a fer front a aquesta situació "d'emergència sociodemogràfica", Castells reclama autonomia per decidir qui empadrona i qui no a la ciutat.
Aquest matí, en una entrevista a la SER, l'alcalde de Vic ha reclamat a la Generalitat que demani les competències en padró a Madrid i que, mentre això no sigui efectiu, que s'apliquin mesures urgents en aquesta matèria.
"A la ciutat tot comença a estar massa tensionat pel creixement insostenible, que continua imparable i que, a més, en els últims anys ha canviat molt amb la naturalesa de les arribades", ha dit Castells.
"Reclamem que es posi fre a aquest creixement desmesurat per gestionar el futur immediat", insisteix el batlle de la capital d'Osona, on segons dades aportades per l'Ajuntament, cada mes es registren 250 altes al padró municipal, i al cap de l'any, entre altres i baixes, hi ha uns 5.000 moviments.
A Vic, però, hi cap més gent? "El que no pot ser és que continuem empadronant persones sense permís de treball", unes 1.700 els darrers mesos, matisa. La ciutat ha acollit 20.000 persones de fora els darrers anys i, ara, cal "protegir els drets fonamentals dels 50.000 vigatans i vigatanes", apunta.
Entre altres aspectes, l'alcalde diu que els preocupa que la classe mitjana "està estroncada" i que hi ha "molts joves que no podran prosperar i molta gent gran que no podem atendre". Insisteix en el fet que els serveis públics estan "col·lapsats" per "haver de focalitzar-nos en l'arribada massiva de persones".
El batlle vigatà valora que la ciutat ha prosperat, en part, gràcies a l'arribada de persones estrangeres, però que, per exemple, les escoles ja estan al límit de la seva capacitat.
"El que no és sostenible és l'arribada de persones que no tenen cap possibilitat de treballar a l'economia legal", etziba, i apunta que, a la ciutat, hi ha instal·lades "màfies que trafiquen amb persones o l'habitatge": "Empadronem aquestes persones a la comissaria o al jutjat".
El govern de Vic, explica, "només vol posar ordre al padró", un fet que, segons el batlle, "és de justícia per garantir els drets de totes les persones que viuen a la ciutat".
Aquesta problemàtica, diu l'alcalde de Junts, també afecta altres ciutats del país i explica que la proposta està avalada pel partit.
