La crisi de la pesta porcina africana va esclatar a Catalunya tot just fa dues setmanes. Tanmateix, el virus ja fa més d'una dècada que va arribar a la Unió Europea. Des d'aleshores, ha afectat un total de 16 estats, amb una especial incidència a l'Europa de l'Est. Malgrat que l'impacte sobre els porcs domèstics és limitat -un total de 540 brots enguany per més de 9.000 en seglars-, Romania és el país més afectat. Ara bé, Bèlgica i Suècia mostren que també és possible superar-ho i, segons les dades oficials, tornen a estar “netes” de pesta.
Des del Caucas a Catalunya
La PPA és endèmica a l'Àfrica. Es considera que la porta d'entrada a Europa va ser Geòrgia l'any 2007 -precisament la sospita que el brot de Catalunya és una fuga de laboratori és que els senglars estaven infectats per una soca similar a la de quasi dues dècades-. Des del Caucas es va expandir cap a països veïns com Armènia, l'Azerbaidjan així com el sud de Rússia.
La difusió del virus per la geografia russa va provocar que arribés a Ucraïna (2012) i Bielorússia (juny de 2013). “La manca de transparència sobre la situació epidemiològica i les mesures adoptades són un greu factor d'incertesa”, admet en un document recent el Ministeri d'Agricultura espanyol. De fet, ràpidament la pesta porcina africana va entrar a la Unió Europea per les repúbliques bàltiques, però també a Polònia tant amb porcs domèstics com senglars.
El 2017 es detecten els primers brots a Romania -actualment la zona més afectada en porcs domèstics- i també a la República Txeca. Un any més tard arriba a Hongria, Bulgària i, per primera vegada, en un país de la meitat oest del continent: Bèlgica. Des d'aleshores, s'ha continuat expandint afectant la pràctica totalitat dels països dels Balcans, però també Grècia, Itàlia, Suècia i, recentment, Catalunya.
Més de 85.000 brots des del 2014
Catalunya té oficialment un sol brot de pesta porcina africana que, fins ara, ha afectat 16 senglars -els tres darrers anunciats aquest divendres-. Tanmateix, en el conjunt de la Unió Europea se n'han notificat 85.200 des del 2014, segons les dades del Sistema europeu d'Informació de Malalties Animals (ADIS, per les seves sigles en anglès). D'aquests, 75.400 han afectat exemplars silvestres mentre que quasi 9.700 han estat en porcs domèstics.
De fet, malgrat que la malaltia torna a repuntar entre els senglars -fins al 13 de novembre s'han confirmat 9.101 brots-, la xifra es manté bastant controlada en les granges amb un total de 540, lluny dels 1.800 de 2019 i 2021.
En aquest segon àmbit, l'impacte entre els porcs domèstics està molt concentrat a Romania amb un 80% dels brots del conjunt de la Unió Europea. Croàcia n'ha patit una cinquantena enguany, Polònia 18 i les repúbliques bàltiques 31. La resta es reparteixen entre Itàlia, Grècia, Bulgària i Eslovàquia.
Impacte concentrat en explotacions petites o familiars
Alemanya és un dels estats amb més focus: 8.320 des del 2020, dels quals 1.913 enguany. En canvi, en només 18 casos -cap aquest 2025- han afectat granges. Itàlia, que porta tres anys entre els 500 i els 1.000 brots en senglars, només n'ha notificat un en domèstics des de l'1 de gener.
En aquest sentit, en l'inici de l'expansió de la malaltia a Europa, el catedràtic José Manuel Sánchez-Vizcaíno, considerat el màxim expert espanyol en PPA, indicava com a elements claus l'elevada i creixent densitat de senglars, però també la presència d'explotacions amb mesures baixes de bioseguretat. “Elements bàsics com el tancat exterior estan absents en molts casos”, assenyalava en un document.
En aquest supòsit, s'hi inclouen els casos de microexplotacions conegudes com a backyar pic farming -granjas de traspatio en castellà-, corresponents a la cria domèstica per a autoconsum o comercialització hiperlocal, una realitat molt pròpia de l'Europa de l'Est. En aquest sentit, el Ministeri d'Agricultura assenyala que la gran majoria de brots es produeixen en explotacions de menys de 10 porcs i amb una incidència més gran a l'estiu. L'arribada d'un producte contaminat d'aquests països a través d'un camioner en una zona de pas com el Vallès, era precisament el que alimentava la “teoria de l'entrepà”.
I les granges comercials estan protegides de la pesta? “Per complir la llei, estan blindades. Ara bé, no només cal complir, sinó creure-t'ho i practicar”, admetia en una entrevista a Nació el veterinari Vicens Enrique-Tarancón, coordinador del Grup de Sanejament Porcí de Lleida, una entitat impulsada pel mateix sector i que té el control de la bioseguretat com un dels objectius claus.
Els països que han superat la pesta porcina africana
La situació de Romania, Polònia o les repúbliques bàltiques podrien fer pensar que una vegada la pesta porcina africana entra en un país ja és impossible superar-la. Tanmateix, dos dels setze estats de la UE que han notificat casos aquesta dècada han aconseguit quedar “nets”.
El cas més paradigmàtic és del de Bèlgica que va arribar a tenir 482 brots en senglars el 2019, en una zona molt limitada a tocar de França i Luxemburg. El novembre de l'any següent la UE va declarar el país lliure de pesta porcina africana i el gener es van començar a reomplir les granges.
A Suècia, per la seva banda, es van detectar 68 focus en seglars entre el 2023 i el 2024, però el país nòrdic va poder declarar-se lliure de PPA el setembre de l'any passat. En general, la UE requereix un termini de 12 mesos des de l'últim positiu localitzat.
De fet, en una zona de la Unió Europea la malaltia hi havia estat endèmica molt abans de l'arribada a través del Caucas i Rússia. La soca original del virus va afectar les granges de porcs de Sardenya des del 1978 al 2019 i en senglars fins al 2023. Malgrat considerar-se un territori “net”, fa dos anys es va localitzar un porc silvestre infectat amb el nou genotip procedent de la Itàlia continental, on el virus avança de nord a sud.
