L'onada d'incendis continua calcinant el nord-oest d'Espanya, amb especial afectació a Ourense, Zamora, Lleó i Extremadura, i manté actius més de 40 focus, dos terços dels quals se situen a Castella i Lleó, una comunitat amb un 50% de territori forestal. Només aquest any ja s'han cremat prop de 350.000 hectàrees a Espanya, segons l'última estimació del Servei d'Informació d'Incendis Forestals Europeus (EFFIS), una eina del programa Copernicus de la Unió Europea (UE). Les hectàrees calcinades -344.417- són un rècord des de l'inici de la sèrie, el 2006, i corresponen a un 0,7% de la superfície total del país.
Els focs actuals han provocat tres víctimes mortals i han obligat a evacuar més de 31.000 persones des del 12 d'agost, han tornat a posar sobre la taula la necessitat d'abordar amb efectivitat la resposta al canvi climàtic i la prevenció. Davant aquesta onada d'incendis, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha proposat la creació d'un "gran pacte" d'Estat per a la "mitigació i l'adaptació" a l'emergència climàtica, un pacte que es concretarà al setembre, segons ha avançat aquest dilluns la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen.
"Hem de redimensionar totes les polítiques que afecten l'emergència climàtica", ha assegurat Sánchez, qui també ha subratllat la necessitat de "tenir respostes clares als incendis a l'estiu i a les danes a la tardor i l'hivern". De fet, el govern espanyol ja va proposar un pacte d'Estat contra el canvi climàtic al novembre, després de la dana que va afectar el País Valencià i va deixar més de 200 morts.
Les tragèdies, tant la dana de l'any passat com els incendis actuals, posen en evidència les conseqüències d'un canvi climàtic que requereix mesures que ajudin a prevenir-les. Mentre encara es desconeixen els detalls del pacte, la ministra Aagesen ha apuntat a "l'anticipació, la preparació i el dimensionament dels serveis públics" per donar resposta al canvi climàtic. Així mateix, ha destacat la falta de garanties per a aprovar el decret davant d'un possible rebuig del PP.
Els incendis han revifat el debat de l'efectivitat de la prevenció i dels recursos públics que s'hi destinen. Des de fa anys, un discurs polític contra l'evidència científica irromp a les institucions i aprofita situacions com les provocades pels actuals focs per atiar el dubte i el rebuig cap a les institucions. Els postulats de l'extrema dreta respecte del canvi climàtic i les seves conseqüències banalitzen els efectes de l'augment de la temperatura del planeta, sigui en forma de pluges torrencials com durant la dana, o els incendis que es propaguen de manera devastadora.
N'és un exemple el rebuig al Pacte Verd europeu, no només per part de Vox sinó també del PP. Es tracta de l'estratègia de creixement de la UE establerta el 2019 i que consisteix en un paquet d'iniciatives polítiques que situen la UE en "el camí cap a una transició ecològica" amb l'objectiu d'assolir la neutralitat climàtica el 2050. El pacte va ser la contribució de la UE a l'Acord de París i el van ratificar tots els països membres per a mantenir l'escalfament global en un màxim de 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials. Entre el 2013 i el 2023, la temperatura mitjana mundial va augmentar 1,22ºC.
Objectiu emissions zero
En la lluita contra el canvi climàtic, gran part del protagonisme se centra en l'objectiu d'assolir la neutralitat climàtica. És a dir, que el balanç entre carboni emès i fixat sigui 0. Catalunya va ser pionera a introduir a la llei 16/2017 de canvi climàtic els pressupostos de carboni, que defineixen la quantitat màxima de gasos d'efecte hivernacle que es poden emetre a l'atmosfera. Tanmateix, el procés acumula anys de retard i ha incomplert tots els terminis marcats.
Ara, el Govern aprovarà una proposta -menys ambiciosa que la que va proposar el comitè d'experts- i serà el torn del Parlament debatre'ls i, si escau, aprovar-la definitivament. L'executiu de Salvador Illa se centra exclusivament en el període 2026-2030 i preveu una reducció del 31% de les emissions en cinc anys respecte al 1990. Catalunya va emetre 40,40 milions de tones de CO2 equivalents l'any 2022 -últim amb dades oficials-, un 0,2% menys que el 2021.
L'aleshores directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, va assegurar en declaracions a Nació que la baixada del 0,2% "no és suficient" i va assenyalar que s'hauria d'arribar a un 6% anual per poder complir amb els objectius. A l'Estat, per altra banda, les emissions van créixer un 2% el 2022 respecte del 2021.
Com encaixen projectes com l'ampliació del Prat?
Amb objectius com la neutralitat climàtica sobre la taula, projectes com l'ampliació de l'Aeroport del Prat posen en dubte que la lluita contra el canvi climàtic s'estigui duent a terme de forma efectiva. La proposta, presentada al juny pel president Salvador Illa, planteja l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport 500 metres. Els empresaris, la patronal i els defensors del projecte argumenten que permetrà més vols intercontinentals amb Àsia i la costa oest dels Estats Units. La previsió és passar dels 55 milions de passatgers anuals fins als 70 milions. També AENA i Iberia preveuen en els pròxims anys grans inversions a Barajas per incrementar-ne la capacitat i el número de vols.
El projecte del Prat ha sigut objecte de crítiques tant pel seu impacte climàtic en forma d'emissions (no està clar com incidiran els nous combustibles dels avions) com per l'afectació a espais naturals com la Ricarda. De fet, l'ampliació necessitarà compensar les afectacions ambientals per aconseguir el vistiplau d'Europa. També ha provocat tensions entre el govern i els seus socis. Els Comuns ja han anunciat que esperen "aturar" el projecte abans de "trobar-se en la situació" d'haver-lo de convertir en una línia vermella a l'hora de negociar nous acords amb el Govern, com el dels pròxims pressupostos.
