El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha hagut d'encaixar la proposta d'ampliació de l'aeroport del Prat en l'única finestra d'oportunitat que ha tingut abans de les vacances. Un cop garantits els suplements de crèdit, després de la conferència de presidents, i abans de formalitzar la reforma del finançament amb el govern espanyol. Això situava aquesta setmana un dels anuncis més esperats des que va començar la legislatura i que tensiona especialment els socis d'investidura. S'havia de concretar a principis d'any, però que no ha arribat fins al juny.

En una compareixença sense preguntes, davant del Govern en ple i els membres de la comissió tècnica -també Maurici Lucena, president d'Aena- el president ha desgranat la proposta, gestada des del setembre en una comissió tècnica amb la Generalitat, el Ministeri de Transports i Aena. La proposta planteja l'ampliació de la tercera pista 500 metres. L'extensió total serà de 3.160 metres de longitud -ara és de 2.660- i això, argumenta l'empresariat i la patronal, i els defensors de l'ampliació, permetrà més vols intercontinentals amb el continent asiàtic o la costa oest dels Estats Units. La previsió és passar dels 55 milions de passatgers anuals fins als 70 milions, amb una reforma que implica una inversió d'Aena de 3.200 milions d'euros, i que hauria d'estar enllestida el 2033.

Amb l'ampliació, el Govern vol aconseguir recuperar les 90 operacions per hora. L'aeroport del Prat està autoritzat per operar aquesta xifra, però ara només es pot arribar a unes 80 o 85. L'argument oficial és que sense l'ampliació, l'aeroport no pot assolir el seu potencial. Alhora, això es vol fer sense augmentar les emissions de CO2, un repte complicat, però que l'executiu espera assolir a mitjà termini. De fet, fonts governamentals asseguren que les emissions es reduiran, a la llarga. La proposta planteja una "extensió mínima necessària" de la pista de mar, "reduint l'impacte acústic" per no perjudicar les poblacions de l'entorn de la infraestructura.

Illa ha emmarcat la seva intervenció en les bondats d'una ampliació per a l'economia. "Avui comptem amb una proposta sòlida, consensuada i definitiva per fer realitat la millora i la modernització de l'aeroport perquè sigui un gran hub de connexions intercontinentals", ha dit Illa. La proposta és fruit d'un acord entre la Generalitat, el Ministeri de Transports i Aena, i Illa ha dit que l'acord compleix "escrupolosament" els criteris mediambientals que fixa la Unió Europea. "Avui és un bon dia per a Catalunya", ha assegurat el president, que ha agraït també la predisposició del govern espanyol i de l'operador aeroportuari per assolir un acord "equilibrat" per Barcelona, Catalunya i Espanya. 

L'ampliació contempla una pista de 3.160 metres amb dues configuracions. Així, a banda i banda hi haurà una zona de seguretat de 240 metres, però una part (60 metres pavimentats) es podrà utilitzar com a pista. La resta serà espai vegetal (180 metres). D'aquesta manera, s'afecten 87 metres menys de la Ricarda, i 60 metres menys del Remolar, respecte a la proposta inicial d'Aena. Amb aquesta fórmula, el Govern pretén minimitzar les afectacions als espais naturals i, alhora, aconseguir una pista prou llarga per acollir vols de llarg abast. Així mateix, des del Govern ressalten que la reforma no afectarà el Port ni les perspectives de creixement d'aquesta infraestructura.

Una nova terminal satèl·lit

La proposta planteja anar més enllà del debat sobre l'ampliació de la pista, que des del Govern consideren "reduccionista". Així, es planteja una reforma "integral" de l'aeroport, amb una nova terminal satèl·lit, remodelacions de les terminals 1 i 2 i actuacions a les pistes, també a la pista creuada. Aquesta terminal satèl·lit, que s'ha anunciat diverses vegades, seria l'encarregada d'acollir els avions més grans, que s'anomenen wide body, per als vols intercontinentals més llargs. Les prioritats són Tòquio, Delhi, Hong Kong o San Francisco, entre d'altres. Ara bé, fonts coneixedores recorden que per operar aquests vols cal, d'una banda, que hi hagi demanda i, de l'altra, una aerolínia que els vulgui operar. En el cas de Tòquio, fa més d'una dècada que s'està "estudiant".

Renaturalitzar 270 hectàrees

El pacte preveu renaturalitzar unes 270 hectàrees de terreny agrícola -"multiplicant per 10" la superfície del delta afectada per l'ampliació-. Això implica que Aena haurà de comprar aquests terrenys, que seran zones interiors, no productives o agrícoles de baixa qualitat. També es crearà una "anella verda" i un fons ambiental, dotat aproximadament en un 10% de la inversió prevista (és a dir, 320 milions d'euros). Això és especialment rellevant, perquè l'ampliació necessitarà compensar les afectacions ambientals per aconseguir el vistiplau d'Europa.

Horitzó 2033

Segons ha detallat Illa, el pla director es començarà a elaborar a partir d'ara i hauria d'estar fet el 2028, el projecte s'hauria de començar a executar l'any 2030 i tot hauria d'estar enllestit l'any 2033, d'aquí a vuit anys. Aquesta "remodelació integral" preveu una inversió d'aproximadament 3.200 milions d'euros. "És el millor projecte tècnicament", ha dit Illa. Durant la seva intervenció, el president ha evitat cap referència al model de governança de l'aeroport, especialment important per ERC.

La Moncloa veu "indispensable" l'ampliació

Després del consell de ministres d'aquest dimarts, la ministra portaveu, Pilar Alegría, ha mostrat la "satisfacció" de l'executiu espanyol per la proposta presentada per Illa i ha considerat que l'ampliació és "indispensable per al progrés de Barcelona, Catalunya i Espanya". Alegría ha subratllat que la proposta integra el repecte als criteris mediambientals de protecció i ha posat en valor la inversió de 3.200 milions prevista. Aena defensa que l'ampliació del Prat pactada entre la Generalitat, el Ministeri de Transports i el mateix gestor aeroportuari "permet compatibilitzar el desenvolupament del hub intercontinental i la preservació de la llacuna de la Ricarda".