Un any de la presa de possessió del Govern: entre la gestió i la necessitat de pressupostos

La clau dels comptes passa pels avenços en el finançament singular, bàsic per convèncer ERC sobre la conveniència de validar el projecte de Salvador Illa; els últims números aprovats, amb Pere Aragonès a Palau, van tenir l'aval del PSC

Publicat el 12 d’agost de 2025 a les 20:03

Fa exactament un any, el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat va acollir la presa de possessió del nou Govern encapçalat per Salvador Illa. El canvi d'etapa es va detectar en tots els elements. Després d'una dècada d'executius independentistes -amb Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès al capdavant-, el PSC aterrava al poder amb la complicitat de la Moncloa i la voluntat de posar la gestió al centre. Al cap d'uns mesos, però, Illa va constatar que no tindria pressupostos per al 2025, perquè ERC encara s'estava guarint les ferides d'un procés congressual tortuós derivat, precisament, de la investidura. Amb l'oposició poc organitzada, però, l'aterratge va ser ordenat.

  • Radiografia del primer aniversari de la investidura d'Illa

Els comptes per l'any vinent són el principal repte que té el president de cara a la tornada de les vacances. Va fer les maletes per descansar unes setmanes sabent que la fórmula sorgida de la comissió bilateral per encarrilar el finançament singular no era del tot la pactada amb ERC, i sent plenament conscient que el calendari quedava alterat. Fa dues setmanes, en un comunicat, el Departament d'Economia que lidera Alícia Romero -una de les dones fortes del president, juntament amb Sílvia Paneque- va assenyalar que la recaptació de l'IRPF se n'aniria al 2028, dos anys més tard del que s'havia acordat amb els republicans. El partit d'Oriol Junqueras, però, hi va treure ferro. 

ERC, en tot cas, és clau perquè Illa disposi de pressupostos. Els republicans coneixen la importància de l'elaboració dels comptes públics -el mateix Junqueras va liderar els del 2017, aprovats amb la CUP abans del referèndum, i Aragonès va ser el conseller d'Economia artífex dels del 2020-, i també tenen el terreny apamat a l'hora de negociar amb el PSC. De fet, els últims comptes aprovats, els del 2023, van arribar gràcies a un acord amb el PSC quan ERC ocupava el Palau de la Generalitat. La B-40, la modernització de l'aeroport del Prat i el Hard Rock. Un projecte, aquest últim, que va motivar la topada entre Aragonès i els Comuns causant del final precipitat de l'anterior legislatura.

Serà capaç Illa de tenir pressupostos? De moment, el Govern insisteix que, si no aconsegueix aprovar-los, no hi ha cap intenció de convocar eleccions. Amb els Comuns tot indica que hi haurà més facilitats -especialment si es concreten mesures en habitatge, un dels pilars del mandat-, però amb ERC hi ha més incerteses. Bàsicament perquè Junqueras ja ha advertit en públic i en privat que sense novetats en el finançament no hi haurà nous acords, i de moment no hi ha entesa sobre la capacitat recaptatòria que hauria de tenir la Generalitat. Fins al punt que ERC es planteja tirar endavant mesures en solitari al Congrés dels Diputats sense esperar moviments per part del PSC. 

Un repte en la gestió

A les conselleries, en tot cas, s'opta per la prudència. Jaume Duch, titular d'Unió Europea i Acció Exterior, per exemple, sostenia aquesta setmana en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ANC) que el desplegament de les noves delegacions a l'estranger es mantindria encara que no hi hagués comptes. Que s'hauria de fer amb més condicionants, però que es tiraria endavant igualment. La consellera Romero, en un vídeo difós a les xarxes socials aquest mateix dimarts, celebrava haver pogut aprovar tres suplements de crèdit per valor de 4.000 milions, que han permès continuar governant sense sobresalts malgrat no haver estat capaços de tenir els pressupostos del 2025. 

Junts sempre li ha retret a Illa que, després de fer bandera de la gestió un cop assumit el càrrec, no tingui comptes en vigor. Els últims que es van aprovar en temps i forma, per cert, van ser els del 2022, amb Jaume Giró com a conseller d'Economia. La imatge de rigorositat en l'administració dels recursos -que també es tradueix, per exemple, en la reforma del sector públic- té en els comptes per al 2026 el principal repte. I, per aconseguir-ho, el president haurà de fer el que sempre destaca en públic sobre el seu pas per Palau: complir els acords d'investidura amb els socis. A banda, esclar, de tenir un ull posat a Madrid, on hi haurà en joc uns altres pressupostos, encara més complexos. 

Perquè Pedro Sánchez, que no té una majoria estable al voltant i es veu assetjat -encara que la calma política de l'estiu i la gestió dels incendis estivals arreu de l'Estat hagin contribuït a apaivagar les revolucions enceses del mes de juliol- pels casos de corrupció dins del PSOE, s'ha compromès a presentar els comptes sense tenir els suports garantits. A diferència d'Illa, Sánchez necessita el concurs de Carles Puigdemont, encara pendent de l'amnistia i que, de cara als anteriors comptes -que no es van ni presentar-, va demanar el pagament de 50.000 milions d'euros en inversions pendents. En el cas d'Illa, als miralls de la negociació només hi ha ERC i els Comuns.