Ha passat exactament un any, i encara no se sap què va votar Oriol Junqueras en la consulta interna d'ERC que va servir per avalar la investidura de Salvador Illa. El dirigent republicà, que en aquell moment estava apartat de la presidència del partit -va deixar el càrrec per afrontar un procés congressual traumàtic que el va portar de nou al comandament de la seu del carrer Calàbria-, ha mantingut la incògnita al llarg de tot aquest temps. La votació, resolta amb un triomf ajustat dels favorables a l'entesa amb el PSC, va evidenciar la divisió estratègica dins d'ERC, que encara s'arrossegaria fins al desembre, quan Junqueras va imposar-se en la tria de la nova direcció. 

El segon semestre del 2024 va ser taquicàrdic a les files republicanes. La desfeta a les eleccions anticipades al Parlament van acabar la carrera de Pere Aragonès -que és qui les havia convocat davant del pols amb els Comuns pel Hard Rock, que va impedir l'aprovació dels pressupostos-, i va anticipar la caiguda -provisional- de Junqueras, que va plegar després d'unes europees que tampoc van anar bé. En un context d'interinitat, Marta Rovira, secretària general del partit, va assumir les regnes de la interlocució amb el PSC. Primer des de Suïssa i després ja amb un peu a Catalunya, quan va poder tornar després de l'arxivament de la causa oberta pel Tsunami Democràtic. 

El debat era viu a les files d'ERC. Hi havia consellers en funcions que apostaven obertament per investir Illa a canvi d'una entesa que passés pel finançament singular -carpeta que en el seu dia no se li havia exigit a Pedro Sánchez i de calendari cada vegada més incert- i que permetés reordenar-se des de l'oposició. També hi havia qui considerava un error anar de bracet del PSC, especialment en clau nacional, després d'un seguit d'acords amb el PSOE que no havien acabat de reeixir. Les hores decisives per a l'acord van produir-se el 29 de juliol, quan ERC va tenir la certesa que el govern espanyol acceptava els termes de la singularitat. La maquinària de la consulta es posava en marxa. 

Bona part dels alcaldes, juntament amb Rovira, Aragonès i els respectius entorns, es van mobilitzar perquè la militància acceptés l'acord. En les assemblees territorials, un dels punts de debat eren les garanties de compliment, perquè no era la primera vegada que s'arribava a un acord amb els socialistes i es tenia la sensació que calia collar-los per no endur-se una decepció. Un any després, Junqueras lamenta públicament que l'entesa era millorable pel que fa al blindatge de la recaptació de tots els impostos, aspecte que ja ha fet aflorar discrepàncies en la negociació amb la Moncloa. La figura de María Jesús Montero, després de la comissió bilateral del 14 de juliol, és al centre de les crítiques.

On eren i on són els protagonistes?

Els protagonistes de la consulta de fa un any -a la qual ja es va arribar amb el desgast generat per l'afer dels cartells de l'Alzheimer, destapat pel diari Ara i que es va cobrar la plaça de Sergi Sabrià com a viceconseller d'Aragonès- han viscut trajectòries divergents. Junqueras, que abans de la votació ja tenia traçat el pla per tornar a la presidència d'ERC, va ser escollit en la segona volta del procés congressual. La ruptura amb Rovira, més personal que política, era un fet a principis d'agost de l'any passat. La secretària general interpretava que s'havia esgotat un cicle; Junqueras sostenia el contrari. Amb el tàndem -vigent des del 2011- trencat, van emergir totes les divergències. 

Fins i tot ara, un any després, els comentaris àcids -fins i tot feridors- continuen apareixent en privat quan es rememora la consulta o la tria de la nova direcció. "No hem d'oblidar mai que els qui teníem a Palau eren un desastre", s'ha escoltat en més d'una i de dues ocasions per part dels afins a Junqueras, molestos especialment amb Sabrià. El viceconseller treballa al sector privat, mentre que Aragonès està centrat en la tasca institucional com a expresident. Rovira, que porta mesos de silenci -no té compte a la xarxa social X-, viu a Suïssa, on ha acabat creant arrels, també en clau familiar. Es van retrobar fugaçment amb Junqueras en el consell nacional celebrat el 15 de gener.

En aquell moment, ja amb el líder d'ERC de nou a la presidència, les dissensions havien baixat d'intensitat. Bona part de la direcció arrenglerada amb Rovira va organitzar la candidatura de Nova Esquerra Nacional per disputar-li el lideratge a Junqueras, però no se'n van sortir. La llista liderada per Xavier Godàs i Alba Camps va obtenir un 42% dels vots, percentatge rellevant però insuficient per imposar-se als guanyadors. La prioritat de la nova cúpula és gestionar el resultat d'un pacte amb el PSC que mai han avalat del tot públicament i que és fonamental per al futur d'Illa i de Sánchez. I, a diferència de l'any passat, ja no hi ha res d'interí: Junqueras mana, i té les mans lliures per fer-ho.