"Catalunya no té rei". Així han traslladat amb cartells alguns assistents al Liceu Renouvier de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, a l'abat de Montserrat, Manel Gasch que la indignació per la visita dels reis espanyols al monestir el passat mes de juny segueix ben present. Ha estat en l'acte d'entrega del premi Canigó de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a l'abadia aquest dijous, en el moment en què Gasch ha intervingut per a recollir el premi.

Durant la protesta silenciosa, després que alguns assistents abandonessin la sala, Gasch ha agraït el premi i ha celebrat que el guardó "associa" l'abadia a la dinàmica acadèmica i nacional de l'UCE. "Ens sentim orgullosos i agraïts", ha dit, a la vegada que ha fet valdre el fet de "discutir, confrontar opinions, matisar, elevar-se per damunt de l'electoralisme de molts discursos per a dir alguna cosa pensada".

L'abat, precisament, ha hagut de fer front els darrers dos mesos a la confrontació d'opinions dins i fora de la comunitat de monjos per la visita dels monarques i el rol sociopolític que vol imprimir a Montserrat. Gasch va afirmar al juny que el monestir ha de continuar sent una veu activa en defensa de la cultura i la llengua catalanes, però sense intervenir directament en política. En aquest sentit, va subratllar que avui li correspon “assumir un paper d’acompanyament i de neutralitat”. Tot plegat en un context de debat sobre la posició sociopolítica de l'Església en temes com la immigració, accentuat amb el canvi de papa d'enguany.

Rull no amaga la incomoditat

La disparitat d'opinions l'ha fet palesa també el president del Parlament, Josep Rull, qui ha dedicat una glossa a l'abadia durant la qual també ha reservat espai a un discurs més polític. Rull ha destacat la importància de tenir en compte els 1.000 anys de Montserrat, però també ha assenyalat  els "clars i obscurs" que ha tingut la institució al llarg de la seva història. La visita dels reis n'és un exemple, i Rull ha reconegut que li ha generat "forta incomoditat".

"És una institució mil·lenària que ha pres decisions més o menys adequades, però que ha persistit al llarg dels anys. Hi ha pocs casos com el de Montserrat a Europa", ha remarcat el president de la cambra catalana, qui ha assegurat als periodistes abans de l'acte que ha mantingut una xerrada amb Gasch, de la qual no n'ha volgut donar detalls, i ha concretat que "correspon a l'abat posicionar-se sobre la visita".

Ja durant la glossa a l'abadia, Rull ha lloat que el monestir és un "estendard" de la identitat catalana que "transcendeix el sentiment religiós per representar el sentiment d'arrelament a Catalunya". "Volem que el monestir de Montserrat continuï sent un referent", ha afegit.

El president de la cambra també ha aprofitat per anunciar que enllaçaran els actes finals del mil·lenari de Montserrat amb el del Parlament de Catalunya el 2027, partint de les assemblees de Pau i Treva de Toluges, al Rosselló. Unes assemblees que van ser presidides per l’Abat Oliba, també vinculat al monestir de Montserrat.

Rebuig del cristianisme més catalanista

Les paraules de Rull han anat alineades amb l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui ha defensat que Montserrat continuï fent la seva tasca de resistència: "Montserrat ha de continuar essent una casa comuna per al país, de fet, per a tots els Països Catalans". D'aquesta manera, s'ha constatat que el malestar per la invitació als monarques encara perdura, amb especial èmfasi en què significa la figura de Felip VI per al catalanisme, amb el discurs del 3 d'octubre del 2017 encara present.

La visita dels reis espanyols va generar el "rebuig total" d'entitats emblemàtiques del sobiranisme i del cristianisme catalanista com la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat i Amics del Bisbe Deig, que van recordar els discursos de Felip VI que van incomodar part de la comunitat benedictina arrenglerada amb les tesis més catalanistes.