L’abat de Montserrat ha rebut aquest dilluns els reis espanyols Felip VI i Letícia amb una gran cordialitat i sense cap referència a la situació política a Catalunya que pogués incomodar la corona. Mentre, a l’exterior, les protestes convocades per l’ANC i altres entitats sobiranistes que els Mossos han hagut de contenir obligaven a canviar l’entrada al monestir evitant la plaça de Santa Maria, a l’interior el to era ben diferent. Totes les intervencions -en bona part en castellà malgrat que el monarca entén el català- s’han referit al llegat de l’Abat Oliba, en el segle XI, i el sentit de ser benedictí. Els qui esperaven alguna al·lusió, ni que fos subtil, a l'octubre del 2017 i a l'envident distància entre la societat catalana i la monarquia han quedat decebuts.
El monarca ha intervingut en l’acte de reconeixement que s’ha fet a la figura de l’Abat Oliba, fundador del monestir, dins de la celebració del Mil·lenari de l’abadia. L’acte, de caràcter privat, portava per títol “Valors benedictins, una contribució a la pau”. Oliba va ser un dels impulsors el segle XI del moviment de Pau i Treva, que establia uns dies de mediació enmig de les lluites armades entre senyors feudals i camperols. Res a veure amb la via repressiva que va animar el monarca la tardor del procés.
L’acte a l’abadia ha començat amb unes paraules de l’abat de la basílica papal de Sant Pau Extramurs del Vaticà, Donato Ogliari, seguit d’un col·loqui entre l’abat de Montserrat i l’abat president de la Congregació Sublacense-Cassinesa, de la qual depèn Montserrat, Ignasi Fossas. Es dona el cas que Gasch i Fossas van competir per l’elecció abacial el 2021. Gasch ha perfilat la figura de l’Abat Oliba i el paper jugat per estendre una cultura de pau. L’abat, que ha recordat que Oliba era benedictí, ha dit que als monjos els agradaria “continuar sent llavor d’aquesta pau en el món”.
Referència aigualida a la llengua
Gasch ha assenyalat que Oliba continua sent el gran referent de Montserrat com a creador d’institucions que han subsistit, com la comunitat catalana. En català i en castellà, ha destacat l'"estabilitat" dels monjos a la muntanya després de mil anys i “el vincle amb la cultura catalana i la llengua”, i també estabilitat en la fe cristiana. En un moment de reculada de l'ús social de la llengua, la referència al català ha estat brevíssima i, tot seguit, Gasch ha continuat en castellà.
Ignasi Fossas, alternant castellà i català, ha subratllat la feina dels monjos, en la que l’escolta és important. Ha explicat les “societats oblidades” com Haití, on hi ha un oasi entorn d'un monestir benedictí on hi viuen quatre monjos. I s’ha referit a les monges del Mont de les Oliveres a Jerusalem. Ha explicat com va conèixer el cardenal Prevost, actual papa Lleó XIV: “Vaig tenir la percepció que estava davant una persona que estava escoltant”.
Felip VI i les "identitats exloents"
Felip VI ha fet un discurs alternant les dues llengües oficials. Ha dit que visitaven el monestir “amb la consciència clara del seu gran simbolisme i del pes de la història”, i definint-lo com “un punt de trobada de la cultura catalana, espanyola i europea”. El rei ha esmentat Joan Pau II, que va qualificar Montserrat de “magnificat de roca”.
El monarca, després de referir-se als “temps de greus incerteses geopolítiques, de greus conflictes i de guerres amb patiment humà”, ha elogiat la “constància” dels monjos i ha demanat “ser constants en la renúncia als discursos totalitaris, les identitats excloents, els prejudicis, els extremismes i les pretensions de superioritat moral”.
“Abat botifler!”
A l’exterior, s’ha expressat la protesta convocada per l’ANC contra la presència dels monarques espanyols. Una protesta que ha tingut moments de tensió, quan un cordó policial ha impedit a un grup de persones l’accés a la plaça de Santa Maria, entrada principal al recinte religiós. Hi ha hagut empentes i crits de “Montserrat serà sempre nostre!”. També s’han sentit clams de “Abat botifler!”. Els darrers dies, entitats emblemàtiques del sobiranisme i del cristianisme catalanista com la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat i Amics del Bisbe Deig han manifestat el seu “rebuig total” a la visita, recordant els discursos de Felip VI i incomodant part de la comunitat benedictina arrenglerada amb les tesis més catalanistes.
Els responsables de la comunitat sabien que hi havia un clima de protesta. També intern, ja que la comunitat havia rebut amb sorpresa l'anunci de la visita reial. Potser per això, en un tuit matinal autojustificatiu, l'abadia explicava que, "a Montserrat rebem a tothom com si fos el Crist, amb tota l’atenció de la caritat i l'amor de Déu". El que no es pot negar és que al cap de l'estat l'han rebut molt bé. El comissari del Mil·lenari, Bernat Juliol, ha assenyalat que se senten "honorats" per la visita.
✝ REGLA DE SANT BENET: Mil anys de fidelitat a la Regla de Sant Benet. Una regla que a Montserrat es fa present també en tots els forasters que arriben a les portes de l’abadia.
— Abadia de Montserrat (@montserratinfo) June 23, 2025
A Montserrat rebem a tothom com si fos el Crist, amb tota l’atenció de la caritat i l'amor de Déu. pic.twitter.com/BiLtm38EtT
L’ambient de protesta, tot i no haver estat massiu, ha forçat, a darrera hora, a canviar el lloc d’accés dels monarques al recinte. No ha estat a la plaça de Santa Maria, l’entrada noble al monestir, sinó per una entrada interior que comunica amb el jardí privat dels monjos. Ha estat allí on han rebut els reis d’Espanya el president de la Generalitat, Salvador Illa, el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i la cúpula de la comunitat: l’abat Manel Gasch, el prior Jordi Puigdevall i el majordom Bernat Juliol.
Criticar el Govern, salvar l'abat
Així com des de l’ANC i el Consell de la República s’ha criticat la visita i també l'abat Gasch, en canvi, des de Junts s’ha desllindat la monarquia i el Govern Illa de l’autoritat abacial. El seu líder, Carles Puigdemont, ha al·ludit a “l’autoinvitació dels reis espanyols a Montserrat” com “una provocació, i ho saben. És part del pla per espanyolitzar el país, i en són conscients tant a Madrid com als dos costats de la plaça de Sant Jaume, que hi col·laboren amb entusiasme. Per això no volen que el Borbó s'incomodi, i per això han ordenat continuar reprimint”. Cap referència crítica al paper jugat per l’abat, sense l'aval del qual no hi hauria hagut visita. També Albert Batet ha demanat la compareixença de la consellera d’Interior, Núria Parlon, per l’actuació "desproporcionada" dels Mossos. Oriol Junqueras, al seu torn, ha focalitzat les crítiques en la corona.
Expectació decebuda
Hi havia expectació màxima per les paraules i el to que empraria la comunitat de Montserrat davant una visita reial com la d’aquest dilluns, la primera dels monarques espanyols des de l’inici del regnat de Felip VI. L’anterior visita de Felip de Borbó a l’abadia es va produir el 2011, quan era príncep d’Astúries, tres anys abans que succeís Joan Carles I, quan aquest va abdicar.
En els dotze anys del seu regnat han passat moltes coses, però, pel que fa a les relacions de la monarquia amb Catalunya, han estat condicionades pel procés sobiranista, la repressió de l’Estat i el paper del monarca, concentrat en el seu discurs bel·ligerant del 3 d’octubre. Aquesta continua sent una ferida oberta entre el cap de l’estat espanyol i una part de la societat catalana, i no únicament la que és explícitament independentista.
La monarquia no s'ha relegitimat
Els escàndols que han empastifat la imatge del rei emèrit tampoc han contribuït a relegitimar la monarquia, amb un perfil volgudament baix enmig d’una polarització creixent de la vida política. L’esclat de l’escàndol que afecta de ple dos exsecretaris d’organització del PSOE ha fet que la visita dels monarques espanyols es produeixi en el moment de més fragilitat de l’executiu de Pedro Sánchez. Un Sánchez que, del bracet de Salvador Illa, ha convertit la “pacificació” de la situació a Catalunya en un dels punts forts de la seva autoritat.
La visita reial s’ha produït així en un moment de màxima complexitat en tots els ordres. Amb un escenari internacional cada dia que passa més obscur, amb un govern espanyol que es debat per sobreviure mentre se li obren fronts a cada instant, amb una dreta espanyola que olora la sang davant una corrupció que ara escomet també contra Sánchez i just quan la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) acaba de demanar eleccions anticipades, fent costat així al discurs de PP i Vox. Això ha dibuixat un entorn especialment tens a una visita de molt difícil gestió.
