Des de la visita de Jaume I a Montserrat el 1229, l’altar i el tron han bategat a prop durant vuit segles. No sempre han estat alineats. Sovint, sota una cordialitat aparent, es miraven de reüll. Sigui així o no, aquest dilluns es tornaran a trobar per servir-se un plat fort de la “nova normalitat” inaugurada amb l’arribada de Salvador Illa a la presidència del Govern. Els reis d’Espanya, Felip VI i Letícia, pujaran a Montserrat per assistir a un acte de reconeixement a la figura de l’Abat Oliba, fundador del monestir, dins de la celebració del Mil·lenari de l’abadia. L’acte, de caràcter privat, porta per títol “Valors benedictins, una contribució a la pau” i, per la seva significació política, ha agitat Montserrat.
Els monarques seran rebuts per l’abat, Manel Gasch. En el transcurs de l’activitat, adreçada especialment a figures del teixit empresarial, es presentaran ponències sobre com aplicar la regla de Sant Benet a l’activitat econòmica. El monarca intervindrà en la clausura de l’acte. D’aquesta manera, l’abadia benedictina, d’un simbolisme de catalanitat que depassa en molt el terreny estrictament religiós, s’afegeix al discurs de “normalització institucional” del postprocés. La posició de la Casa Reial durant el procés va provocar el trencament formal del Govern, que ni convidava el monarca ni assistia als seus actes i recepcions, amb la institució, que l'executiu del PSC ha refet.
"Sorpresa" a la comunitat
La notícia de la visita reial va ser anunciada a la comunitat quan ja estava dada i beneïda. Això és el que expliquen fonts de l'entorn de l'abadia, que subratllen la "sorpresa" que va produir l'anunci. Per evitar conflictes s'ha intentat refredar la situació i això explica, potser, algun fet sorprenent, com que el dia de la visita es farà missa a primera hora, a dos quarts de vuit del matí, quan sol ser més tard. D'aquesta manera, l'eucaristia amb tota la comunitat quedarà lluny de l'arribada dels reis, prevista per a les 12 del migdia. En l'agenda tampoc s'ha previst cap acte del rei amb la comunitat en ple, formada per una cinquantena de monjos.
Des del montserratinisme més exigent, la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat i Amics del Bisbe Deig han mostrat el seu “rebuig clar” a la visita. Per la seva banda, l’ANC s’ha mobilitzat en contra de la que consideren “una provocació” i ha organitzat una Marxa sobre Montserrat amb tres columnes que sortiran des de Collbató, Monistrol i el coll de Can Maçana.
Figures destacades del montserratinisme han fet arribar i han manifestat els darrers dies, per canals diversos, la seva incomoditat per la visita reial. En aquests moments, però, a la comunitat ja no hi són algunes personalitats que havien forjat un esperit de compromís amb el país i les llibertats, els Lluís Duch, Josep Massot o Hilari Raguer.
Feia catorze anys que Felip VI no pujava a Montserrat i aquest cop és la primera vegada que ho fa com a monarca. L’anterior va ser el juliol del 2011, amb motiu de l’exposició d’un artista asturià, Hugo Fontela, amic de Letizia Ortiz, que es feia al Museu de l’abadia. En aquella ocasió, van pujar acompanyats de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Eren altres temps, previs al procés, quan la monarquia es va alinear amb les tesis més espanyolistes i contràries al diàleg, i als escàndols de la institució, encarnats en el rei emèrit Joan Carles I. Els aleshores prínceps van departir amb els monjos en un clima molt cordial.
Franco, el cap d’estat que més ha visitat l’abadia
El cap d’estat que més visites va fer a Montserrat va ser el general Franco. La primera vegada va ser el febrer del 1942, sent rebut per l’abat Antoni Maria Marcet i un Te Deum. Marcet va arribar a dir que Franco era “un instrument de la Providència”. Fumejaven encara les ferides de la Guerra Civil, quan el monestir va estar clausurat durant 30 mesos.
Franco visitava Montserrat cada vegada que venia a Barcelona i sempre que visitava la Seat a Martorell. Com a mínim hi va ser els anys 1949, 1952, 1955 i 1966. Però a la vegada el monestir es conformava com un espai de catalanisme dins del marge estret que permetia la dictadura. Entre les dues darreres es va produir l’episodi de les declaracions de l’abat Aureli Maria Escarré a Le Monde en què criticava durament la dictadura, afirmant que infringia els principis del cristianisme. Un veritable terrabastall dins i fora de la comunitat que va culminar amb l’exili de l’abat.
Cassià Just a Joan Carles I: “Amnistia”
En els darrers anys del franquisme, el posicionament de l’abadia ja no podia ser més clar en favor de la democratització i de la identitat catalana. El 1970, en el context de les mobilitzacions contra les condemnes a mort del Procés de Burgos, es va produir la tancada d’intel·lectuals a la muntanya. També va ser lloc de refugi i d’encontre de diverses personalitats de l’antifranquisme. A Montserrat es va fundar també Convergència Democràtica de Catalunya liderada per Jordi Pujol.
La primera visita reial a la muntanya sagrada després de la dictadura es va produir el 17 de febrer del 1976. Era també el primer contacte entre l’hereu de Franco i la societat catalana sorgida de la dictadura. L’alcalde de Barcelona era Joaquim Viola i la Diputació era presidida per Juan Antonio Samaranch, tots dos encara càrrecs franquistes. Joan Carles I i la reina Sofia van pujar a l’abadia i van escoltar com l’abat Cassià Maria Just reclamava l’amnistia i la reconciliació. Val a dir que la major part de la premsa o van silenciar les paraules de l’abat o en van informar de manera escadussera. Només Mundo Diario ho va posar en portada.
Després de dècades de normalització institucional, la relació institucional entre l’abadia i l’Estat va arribar a la màxima distància la tardor del 2017. Els abats de Montserrat, Josep Maria Soler, i de Poblet, Octavi Vilà, ara bisbe de Girona, van reclamar el setembre, en vigílies del referèndum, “interpretar el bé comú del país escoltant la veu de la majoria i respectant la dels qui es troben en minoria”.
Manel Gasch, una subtil inflexió
L’elecció de Manel Gasch com a nou abat, el 2021, va ser vista com el triomf d’una línia clarament catalanista i de compromís. En tot cas, el discurs que ha anat aflorant en els darrers temps des de l’abadia aposta per un gir que s’adapta bé a la “normalització” expressada pel president Illa. Unes paraules de l’abat en una conferència organitzada pel diari La Vanguardia ho va deixar clar.
Gasch va ser explícit quan va dir que “a Montserrat li toca retirar-se del paper de protecció que va tenir als anys seixanta i setanta, un paper substitutiu en una societat en què no ens podíem expressar democràticament”. Va dir que el paper del monestir havia de ser més d’“acompanyament” i “d’estar bé amb tothom”. Aquest posicionament ha irritat un sector del catalanisme, que reclama que l’abadia no es desentengui de la defensa de la catalanitat en un moment de reculada de la llengua i de conflicte hibernat però no resolt.
De la Casa Reial a la seguretat dels monjos
Si ens centrem en la relació entre el monestir i la Casa Reial, hi ha un nom que cal citar: Jesús Alcantarilla, director de Seguretat de l’abadia des del 2007. Es dona el cas que aquest guàrdia civil va formar part com a escorta de l’equip de seguretat de la Casa Reial. Quan Felip de Borbó va visitar Montserrat el 2011, el va reconèixer i el va saludar. Cal dir que Alcantarilla és un professional de qui tothom parla bé i que ha exercit responsabilitats en nombroses destinacions, des de la guerra de Bòsnia a la direcció de seguretat del Museu Picasso. Recentment, ha estat guardonat en l’Acte Nacional del Dia de les Esquadres per la seva magnífica relació amb el cos dels Mossos.
L’esperit benedictí d’acollir tothom és utilitzat aquests dies pels defensors de la decisió de la cúpula abacial d’obrir els braços als reis espanyols. Pels seus crítics, la direcció de Gasch i del considerat home fort de l’abadia, el majordom i comissari del Mil·lenari, Bernat Juliol, suposa un gir clar cap al pragmatisme més descarnat. Hi ha també qui pensa que l’acollida pot ser positiva si l’abat expressa d’alguna manera —ni que sigui en clau eclesiàstica— el que molts catalans pensen del dur discurs de Felip VI del 3 d’octubre del 2017, que el va separar emocionalment també del catalanisme que havia fet suport a la institució des de la Transició.
L'episcopat espanyol reclama eleccions anticipades
Cal tenir en compte el moment en què té lloc la visita. Just quan la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) acaba de pronunciar-se, en paraules del seu president, Luis Argüello, en favor d'unes eleccions anticipades a Espanya després de l'esclat de l'escàndol de corrupció que implica l'exsecretari d'organització del PSOE. Mai, ni en ple esclat dels afers de corrupció que afectaven el PP, ho havien fet. Argüello, a més, va participar fa uns dies en un acte amb personalitats de l'extrema dreta espanyola.
D’alguna manera, la visita reial podria ser també una oportunitat. Quan l'Església espanyola s'alinea amb el front de la dreta extrema, quin moviment fa Montserrat? L'expectació sobre les paraules que pugui pronunciar l'abat Manel Gasch davant el rei serà màxima malgrat que no seran en forma d'homilia. Una ocasió històrica. Com la que va saber aprofitar Cassià M. Just aquell gèlid febrer del 1976.
