L’abadia de Montserrat celebra el seu Mil·lenari aquest 2025 i aquest dijous ha volgut mostrar alguns dels episodis de la seva història. Ho ha fet amb la presentació de la primera edició en català de National Geographic a l’Auditori RBA, dedicat al monestir. Aquest segell és l’editor de la prestigiosa revista.
L’abat, Manel Gasch, ha intervingut per descriure els grans eixos que defineixen Montserrat, com l’estabilitat, amb l’arrelament al mateix lloc, el compromís amb la cultura catalana i la seva llengua; el culte a la Verge, la fe cristiana i la pietat, i l’art. “La història ha estat testimoni de tot això” i “la humiltat, que és una virtut molt benedictina, ens obliga a explicar-nos”. Gasch ha destacat l’objectiu de contribuir a un món “més fraternal, més humà, nosaltres diríem que més cristià”.
El perquè d’una Verge bruna
El director, Josep Maria Casals, i el comissari del Mil·lenari i monjo benedictí, Bernat Juliol, han explica alguns dels seus secrets. Començant per explicar el perquè d’una Verge bruna. Un estudi científic del 2001 va descobrir que originalment s’havia pintat de blanc però amb una pintura de plom que, en contacte amb l’aire, es va ennegrir. Des d’aleshores, és la Moreneta.
La dependència de Valladolid
Ferran d’Aragó, a finals del segle XV, incorpora el monestir a la Congregació de Valladolid, el que no va ser acceptat per tota la comunitat. Alguns abats i monjos castellans foren enviats a Montserrat, amb un desconeixement de la llengua catalana. L’obligació d’enviar una part dels recursos de l’abadia -molt rica- a Valladolid també va ser motiu de greus friccions internes. No va ser fins al segle XIX, quan va desaparèixer la Congregació de Valaldolid, que Montserrat va recuperar la seva independència.
1811, una fita tràgica
Amb la Guerra del Francès, el 1808, les tropes napoleòniques visiten en diverses ocasions al monestir i el 1811 destrueixen completament l’abadia. Tots els edificis són arrasats, com també la biblioteca i l’arxiu històric, el que suposa una pèrdua irrecuperable per als investigadors. La Moreneta se salva gràcies a un monjo que l’amaga dins d’una ermita propera.
Himmler, obligat a descobrir-se davant la Moreneta
Bernat Juliol ha recordat l’episodi conegut de la visita del cap de les SS a l’abadia, el 1940. El romanticisme alemany, després d’una visita del filòsof Von Humboldt, s’havia enamorat de la muntanya, on aviat la llegenda va voler situar-hi el Sant Grial on Crist va beure en l’últim sopar. Heinrich Himmler va voler visitar l’indret en el transcurs d’una estada a Barcelona.
L’abat Marcet el va evitar, però un monjo el va acompanyar pel recinte i el va conduir davant la Moreneta. Allí, el benedictí es va atrevir a dir-li: “En aquest país, tenim el costum de descobrir-nos davant d’una dona”. Un cert atreviment en aquell context. Però Himmler es va treure la gorra. I se’n va anar sense el Sant Grial, que Bernat Juliol ha assegurat que no ha vist mai.
L’Escolania ha cantat en l’inici de l’acte, concloent la seva actuació amb el Virolai. Un element més d'una llarga continuïtat que ha superat els embats que ha patit el monestir, des d ela desamortització als monjos assassinats durant la Guerra Civil (un total de 23). Una presència que ha ha estat rebuda amb satisfacció per un públic nombrós. Un exemple més del que l’abat Gasch ha explicat com la naturalesa de la feina dels monjos: “No fem res sols. Tot ho fem en comunitat”.
