Moviments sorprenents del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, ha sorprès amb la petició d’eleccions anticipades després de l’escàndol de corrupció que ha esquitxat l’exnúmero tres del PSOE, Santos Cerdán, i ha desestabilitzat el govern de Pedro Sánchez. En una entrevista a l’ABC, l’arquebisbe també va dir que el gest de Sánchez de demanar perdó es podia “reconèixer humanament però és políticament irrellevant”.
El posicionament del cap dels bisbes espanyols, la figura més representativa de l’Església a l’estat, ha sorprès i ha generat profunda incomoditat. Un sector de l’episcopat ha sentit repulsa per aquesta declaració, del tot inèdita en la llarga i sempre complexa relació entre l’Església i els governs espanyols. Cristians Socialistes, l’àmbit que aplega els militants catòlics del PSOE, ha emès un comunicat crític amb aquest posicionament. Però el cert és que Argüello ha anat més enllà i fa temps que participa de les activitats d’un dels think tank de l’extrema dreta.
Dissabte passat, el president de la CEE va intervenir al costat del líder de Vox, Santiago Abascal, en l’acte de presentació d’un llibre de Miguel Ángel Quintana, Cosas que he aprendido de gente interesante. El títol sembla innocu però Quintana no ho és. Aquest filòsof és el director de l’ISSEP a Espanya. Es tracta de l’Institut Superior de Sociologia i Política que va crear a França Marion Maréchal, néta de Jean-Marie Le Pen i neboda de la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen.
Marion Maréchal va obrir una sucursal de l’institut a Madrid, que s’ha convertir en un dels centres de difusió de la guerra cultural que du a terme l’extrema dreta en el front ideològic. Aquí n'explicàvem l'origen. Luis Argüello coneix bé l’ISSEP. És un dels professors del seu curs de lideratge, junt amb noms com Jaime Mayor Oreja, Juan Carlos Girauta o Jorge Buxadé. Que el president dels bisbes accepti aparèixer com a tal en el quadre de professors d’un centre tan connotat és un fet gens negligible. Que l'acte es faci a una entitat com la Fundació Pau VI -Papa obert al diàleg amb els no creients i la intel·lectualitat progressista- també té el seu sarcasme.
Argüello és una figura controvertida. Va ser elegit cap dels bisbes per àmplia majoria en un episcopat que sempre es va mostrar distant a la inspiració del papa Francesc. També és paradoxal. Alguns el recorden fa uns anys, quan era considerat un prelat de línia oberta. De fet, durant la Transició va ser proper al PCE. Això ha fet encara més sorprenent els seus darrers gestos, que han conviscut amb alguns missatges molt crítics contra l’ofensiva d’Israel a Gaza. Però la seva obsessió pel que ell anomena “la línia progressista del pensament postmodern” l’ha dut a no fixar-se massa en quins companys de viatge ha triat.
L’episcopat, posat a prova
Caldrà veure si la seva posició arrossega tot l’episcopat en la mateixa direcció i si a l’Església espanyola li convé aparèixer al costat de Vox, Le Pen i l’extrema dreta local. Sobretot quan, tot i la desaparició de Francesc, no sembla que Roma avali un gir brusc a la dreta més extrema. En el si de la CEE, sempre es valoren els equilibris. Els dos cardenals més rellevants són José Cobo (Madrid), que és també vicepresident de la Conferència, i Juan José Omella (Barcelona), d’una línia diferent.
Però també és possible que en un moment d’inflexió a la dreta, la majoria dels bisbes espanyols s’hi poden trobar bé, a banda del que pensin al Vaticà. Cal recordar que en l’elecció d’Argüello, Cobo (vist com l’home de Francesc) va quedar segon a molta distància i encara va aparèixer com a tercera candidatura l’arquebisbe d’Oviedo, l’ultraconservador Jesús Sanz Montes, a qui tothom situa a la dreta d’Argüello.
