La supervivència d’Omella… de la mà de Gaudí

El centenari de la mort de l’arquitecte i la finalització de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família poden allargar el mandat de l’arquebisbe a Barcelona

  • El cardenal Omella a Roma, entre el bisbe Luis Argüello i el cardenal Carlos Osoro -
Publicat el 09 de juny de 2025 a les 17:00
Actualitzat el 09 de juny de 2025 a les 18:29

L’elecció de Lleó XIV, després de la llarga malaltia del papa Francesc, ha desbloquejat el relleu pendent a les diòcesis catalanes. En poques setmanes, s’ha produït el nomenament de nou bisbe d’Urgell -i copríncep d’Andorra- i de Lleida. Els titulars de totes dues seus havien complert ja els 75 anys, quan han de presentar la renúncia al Papa, que les pot fer efectives quan ho consideri. Però resta la peça més gran de l’escenari episcopal català: l’arquebisbat de Barcelona, amb un cardenal Juan José Omella que ja ha fet els 79 anys.

Quan es produirà aquest relleu ningú no ho sap. Omella acaba de tornar del conclave i es pot suposar que ha tornat satisfet. El cardenal era una persona de la confiança de Francesc, que l’havia situat en el consell del Dicasteri dels Bisbes, que dirigia precisament Lleó XIV. Tots dos, per tant, formaven part del nucli de confiança del Papa. La intensitat d’aquest vincle no el sabem. 

Quatre anys de pròrroga al capdavant d’una arxidiòcesi, un cop superats els 75 anys, no són habituals. La continuïtat d’Omella indica la confiança que li tenia Francesc i la rellevància del cardenal en el si d’una Conferència Episcopal Espanyola (CEE) on els aires de l’anterior pontífex no foren acollits amb entusiasme. Per tant, Omella tenia cartes a favor que expliquen que continuï al Palau Episcopal. Ara és el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, que es commemorarà el 2026, el que podria donar a Omella un nou temps afegit.

Dimarts vinent, la basílica de la Sagrada Família acollirà una missa solemne d’acció de gràcies per la declaració de venerable per a l’arquitecte. Un pas que podria obrir la porta a un procés de beatificació. Omella oficiarà la missa junt amb els seus dos bisbes auxiliars. Tota una posada en escena que és un avançament als esdeveniments que viurà el temple. Amb motiu del centenari, l’any vinent es farà la benedicció de la torre de Jesucrist, de 172 metres. Un altre moment important. El cardenal ha convidat el Papa a visitar Barcelona amb aquest motiu. Seria el segon Papa a visitar el temple després que Benet XVI el consagrés el 2010. 

Lleó XIV a Barcelona?

Una visita papal seria una culminació d’or per al mandat de Juan José Omella, un prelat hàbil, segurament també amb sort, però que l’ha sabuda buscar al llarg de la seva carrera, assolint posicions impensables en la jerarquia catòlica des dels temps en què va ser un dels sacerdots de confiança del poderós arquebisbe Elías Yanes a Saragossa. Omella ha estat bisbe, arquebisbe, president de la CEE, cardenal i home proper a les cambres pontifícies. Només la vicaria de Crist se li ha resistit.

La visita de Lleó XIV donaria moltes pistes sobre com es contempla a Catalunya al Vaticà. Benet XVI va oferir senyals de la visió que el papa alemany tenia de Catalunya, mostrant una sensibilitat -expressant-se bàsicament en català- que no va mostrar mai Joan Pau II, poc sensible envers la identitat catalana. Només cal recordar que en una de les seves al·locucions, el novembre del 1982, va començar tot dient: "Queridos barceloneses y españoles todos..." 

En els cercles diocesans ningú s’atreveix a fer pronòstics, però tothom és conscient que aquest relleu a Barcelona definirà moltes coses per al futur de l’Església catalana. En coses de Roma tot és possible, fins i tot que Lleó XIV visiti la Sagrada Família l’any vinent i sigui rebut pel successor d’Omella. El nou Papa sembla, en tot cas, home de prudències. Omella es troba ja en temps de descompte, però a hores d’ara el més calent és a l’aigüera.