L’Església té un nou Papa. Lleó XIV ha encetat una nova etapa després dels dotze anys de pontificat de Francesc, que ha tingut elements disruptius. Molt s’ha parlat de les reformes apuntades pel pontífex argentí en àmbits com el paper de la dona o l’obertura als homosexuals, també sobre el paper de l’Església davant el repte migratori. Però menys de la seva política exterior, que ha mostrat contradiccions i trets molt sorprenents. L’elecció del cardenal Robert Francis Prevost és presentat per la majoria de mitjans com un continuisme amb un estil molt diferent. Però com serà la diplomàcia vaticana a partir d’ara? Aquests són alguns dels elements a valorar.
Francesc, el primer Papa del Sud Global
Si en un àmbit es fa encara més difícil percebre canvis en la Santa Seu és en la seva política exterior, erigida sobre una llarguíssima història de pragmatisme i prudència. Cada Papa matisa alguns aspectes i, en algun cas, sí que es produeixen inflexions: Joan XXIII deixant enrere el discurs radicalment anticomunista de Pius XII, o Joan Pau II abocant-se a l’ofensiva contra el règim comunista polonès, enfront la línia tradicional de la secretaria d’Estat.
Francesc no va suposar un gir brusc, però sí uns accents propis. Fou, de fet, el primer Papa sorgit del Sud Global. Va confiar en un realista com Pietro Parolin com a secretari d’Estat, un signe de continuïtat, però alhora va deixar clar que mirava el món des d’una perifèria. L’entrevista que va concedir al Corriere della Sera -que va ser també citada de manera fragmentada- el maig del 2022 va provocar un terrabastall. Allí, Francesc es va referir a Ucraïna apuntant als "lladrucs de l’OTAN a les portes de Rússia", insinuant que Vladímir Putin havia estat provocat.
El Papa argentí va voler sempre deixar la porta oberta a un paper mediador, oferint-se a una trobada amb el líder del Kremlin, i va mesurar molt les paraules sobre el conflicte. En això també hi va pesar la voluntat de la Santa Seu de no trencar els ponts amb el patriarca ortodox Kiril. A qui, per cert, també va irritar quan li va demanar que no fos "l’escolanet de Putin". També cal apuntar en certa visió des del Sud Global el major èmfasi de Francesc en problemàtiques com el clima o l’acollida als immigrants que no pas en les amenaces del populisme ultra o l’afebliment de la UE.
Prevost, més bel·ligerant amb Rússia
En contraposició a Francesc, se sap que el nou Papa té una visió més crítica sobre Moscou. En una entrevista a un mitjà peruà, Semanario Expresión, va qualificar l’atac a Ucraïna d’"autèntica invasió imperialista", i es va referir a "la maldat de Rússia". Però també cal tenir en compte que eren unes paraules de l’arquebisbe Prevost (aleshores encara no era ni cardenal). I que Francesc parlava com a Papa i, per tant, amb peus de plom.
Caldrà mesurar ámb cura el to emprat a partir d’ara entorn el conflicte a Ucraïna. En la missa d'inici de pontificat d'aquest diumenge, en unes paraules finals -al marge de l'homilia- s'ha referit a la "martiritzada Ucraïna", que "espera per fi negociacions per una pau justa i duradora". Aquesta tarda rebrà Zelenski. També ha esmentat el conflicte de Myanmar i "als qui pateixen a Gaza, on nens, famílies i vells són reduïts a la fam". Tot plegat, un senyal d'una major implicació diplomàtica?
L'acord amb la Xina, cavall de batalla
La Santa Seu va signar un acord amb el règim de Xi Jinping el 2018, que s’ha anat prorrogant i és vigent, en principi, fins al 2028. En l’acord s’hi sumaven la realpolitik de la cúria i la mirada de Francesc cap a l’Àsia. Després de dècades de bisbes designats pel règim comunista i uns altres clandestins fidels a Roma, l’entesa conté un triomf per al Vaticà -l’acceptació de l’autoritat del Papa- i per a Xi. El primer ministre xinès dirà la seva, en un poder de veto a la pràctica, en els nomenaments.
L’acord amb Pequín va ser fruit del treball del cardenal Parolin, però també de la pressió de la Comunitat de Sant Egidi, que potser hauria mostrat més entusiasme per l’entesa que el secretari d’Estat, sempre caut. Una dada, aquesta, apuntada per Masssimo Introvigne, un sociòleg de les religions italià amb un ampli coneixement del que es cou al Vaticà. Cardenals papables que no van ser elegits, com Luis Alberto Tagle o Mario Zuppi, van parlar molt positivament de l’acord. Prevost ha estat en això més silenciós. Es dona el cas que l’ambaixador de Taiwan a la Santa Seu, que s’acaba d’acomiadar de Roma, ha explicat aquests dies que el nou Papa “entén la diferència entre una democràcia i una dictadura”. Serà el nord-americà Lleó XIV més fred amb la Xina?
En defensa de la llibertat d'expressió
Tot el que diu el Papa aquests dies és observat amb atenció. Ell n’és ben conscient i les seves paraules tenen ara molt d’anunci programàtic. Va cridar l’atenció en aquest sentit el que va dir a l’audiència donada a la premsa, dilluns passat. Va fer una defensa explícita de la llibertat d’expressió, tot reclamant l’alliberament dels periodistes empresonats arreu. No sol ser un tema prioritari en els discursos papals. Va insistir en la necessitat d’estar ben informat per poder elegir amb coneixement. Lleó XIV mostra aquí neguits "occidentals", com quan adverteix sobre els efectes de la IA en el món del treball.
Continuarà Parolin?
Trigarem a conèixer totes les claus del conclave. Però d’una manera o altra, un fet apareix com a denominador comú en les diverses versions publicades: els vots del cardenal Parolin van confluir en la quarta votació en Prevost. La solidesa d’aquesta aliança és un enigma. Un nou Papa no sol fer remodelacions immediates a la cúria i és difícil que la continuïtat del secretari d’Estat sigui qüestionada, si més no a curt termini. Amb 70 anys, li queden deu com a cardenal elector i és un pes pesant.
Després d’un Papa provinent del Sud Global, ve ara un Lleó XIV nascut als Estats Units, tot i que també ha viscut al sud. No serà el mateix un jesuïta amb forta empremta populista argentina que un agustí nord-americà. Les crítiques que pugui fer a la política migratòria de Donald Trump poden fer més mal si venen d’un Papa crescut a Illinois. I sembla que l’Església vol dir la seva.
