Ja fa un mes que el Japó té per primera vegada una primera ministra dona, la liberal-conservadora Sanae Takaichi. Un mes en el qual els seus índexs de popularitat han anat augmentant proporcionalment a com ha escalat la tensió entre el govern nipó i el xinès.

La primera ministra Takaichi és obertament anti-xinesa i clarament contrària al fet que la Xina pugui bloquejar Taiwan com a pas previ a assaltar l’illa. De fet, les seves opinions ja han generat respostes per part del règim de Pequín; per exemple, suprimint rutes aèries amb el Japó.

Takaichi no ha amagat mai aquestes idees, així com la voluntat de rearmar el país amb l’energia atòmica; essent l’únic país de la història que ha patit atacs nuclears i que compta amb una constitució que estableix específicament ser un estat contrari a les armes nuclears. Takaichi proposa revisar aquest punt de la Constitució.

Aquest pacifisme constitucional s’ha metaforitzat sempre amb la notícia que suposava que un dirigent polític anés al Temple Yasukuni, un temple de Tòquio en el qual es ret especial homenatge als combatents japonesos de la Segona Guerra Mundial. Alguns polítics conservadors hi anaven i hi van com a defensa del patriotisme dels caiguts, essent contraris a l’oblit dels defensors del país i partidaris d’un cert revisionisme històric. En alguns mitjans, quan s’explica la visita al temple sembla parlar-se d’un desplaçament molt rellevant, molt transcendent; però cal dir que des de la Dieta (el parlament) del Japó fins allí s’hi pot arribar en deu minuts en taxi. (Aquest que escriu va fer el recorregut caminant). Un recorregut que té molt de simbòlic i que la líder japonesa ja ha demostrat que no dubtarà a recórrer. 

Takaichi també treballa en un eix amb els Estats Units de Trump que li doni un escut davant de la Xina. I Trump està content amb la seva nova aliada japonesa. Al final, aquesta és una companya més de la internacional ultraconservadora que al president nord-americà li agrada sentir que lidera arreu del món, junt amb altres com Orbán o Meloni.

La nova dama de ferro del Japó és també partidària de restringir la immigració al país, de treballar mesures per revertir la crisi de natalitat i d’imposar un ordre més sever al turisme massificat que reben. Ella, justament, és provinent de la ciutat de Nara, conegudíssima com a destí turístic en haver-hi un temple imponent rodejat d’un gran parc on viuen tot de cabirols en llibertat i amb els quals els turistes es fan fotografies més desbocats que els mateixos animals.

I l’economia! Takaichi és la més fervent continuadora i admiradora del desaparegut primer ministre Shinzo Abe, que va ser el seu veritable pare polític. De l’antic primer ministre pretén recuperar els seus famosos “Abenomics” i aplicar-los per trobar respostes a la degradada economia del país: una política monetària més desregulada i expansiva i un estímul fiscal que mitigui els problemes per l’elevat cost de la vida dels seus ciutadans.

Per tot això puja la popularitat de la primera ministra. Alhora que li valoren els factors de neo-nacionalisme japonès; un nacionalisme que també semblava vetat constitucionalment al país, però que ara rebrota de les arrels, esperant que els fruiters floreixin.

Sanae Takaichi és una reacció i és una conclusió. La reacció d’un malestar nacional, que viu amb inquietud el seu esfondrament econòmic, social i demogràfic. I la conclusió als diferents governs de dretes que han succeït Shinzo Abe (Suga, Kishida i Ishiba) que no han fet més que posar cara a la decadència política del seu partit i del país.