El president de la 30a Conferència de les Parts de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP30), André Corrêa do Lago, ha anunciat aquest dissabte l'aprovació de l'acord Global Mutirão, un document per reduir l'ús de combustibles fòssils, però sense compromisos ni metes clares. "La ciència preval. El multilateralisme ha guanyat", ha proclamat el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, en un comunicat publicat després que se sabés l'acord. "L'any en què el planeta superava per primera vegada, i potser de forma permanent, els 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials, la comunitat internacional havia de triar: seguir o rendir-se. Hem triat la primera opció", ha reivindicat.
L'acord ha estat aconseguit després d'una nit d'intenses negociacions que s'han tancat aquest dissabte a les 8 hores a Belém. El text inclou avenços en adaptació, finançament i regles de transparència, però deixa per al 2026 les decisions que s'haurien d'haver pres a la cita actual. Després de l'anunci, diverses delegacions han expressat obertament la seva protesta pel que consideren una postura poc dialogant de la presidència, incloses les delegacions de la Unió Europea, Colòmbia, Panamà o Suïssa.
El mateix president de la COP30, Corrêa do Lago ha dictat la suspensió del plenari davant del rebuig de mitja dotzena de delegacions a l'acord anunciat. "Ho sento. No he vist les banderes", ha apuntat el representant brasiler, que ha obert una ronda de consultes a porta tancada.
Colòmbia ha estat un dels països més bel·ligerants en la defensa de l'aprovació d'uns objectius i un calendari concrets per a la fi dels combustibles fòssils. La delegació colombiana ha expressat el malestar per l'absència de parts que havien estat acordades per consens. "Colòmbia no acceptarà un text que nega la ciència, impedeix el compliment de l'objectiu d'1,5 C, i dona l'esquena als pobles i la vida", ha destacat la ministra d'Ambient i Desenvolupament Sostenible de Colòmbia, Irene Vélez-Torres.
Lluita contra la desforestació
"Crearé dos mapes: un per revertir la desforestació i un altre per a la transició cap a l'abandonament dels combustibles fòssils", havia plantejat Corrêa do Lago durant la sessió plenària de la COP30 celebrada aquest dissabte.
El marc és de compliment voluntari, però durant l'any que dura la presidència brasilera de la COP aquestes dues qüestions estaran al capdavant de l'agenda. Així, s'organitzaran reunions d'alt nivell en què el plantejament tindrà un marcat component científic, però amb la participació de governs, indústria i societat civil. El resultat es bolcarà de nou a la COP. La primera conferència d'alt nivell se celebrarà a l'abril a Colòmbia i se centrarà a reduir l'ús de combustibles fòssils.
El text "Global Mutirão: Unint la humanitat en una mobilització global contra el canvi climàtic" proposa l'acceleració de l'aplicació de l'Acord de París i destaca la urgència de reduir ràpidament les emissions. La proposta destaca la importància de l'equitat, els drets humans i del multilateralisme i adverteix de llacunes significatives a l'àmbit del finançament de les mesures per combatre el canvi climàtic.
Sense mesures concretes
El document ha estat adoptat per 194 països i preveu triplicar el finançament per a l'adaptació climàtica fins al 2035. L'acord, però, no esmenta la qüestió dels combustibles fòssils amb mesures concretes, això ha estat conseqüència de l'oposició dràstica de països productors de petroli com l'Aràbia Saudita.
Paral·lelament, s'ha aprovat amb el suport de 90 països un pla per a la transició cap a una economia sense combustibles fòssils que no forma part de l'acord final. La iniciativa ha estat impulsada pel país amfitrió, Brasil, amb el suport fonamental de Colòmbia. Un segon pla de lluita contra la desforestació ha aconseguit el suport de 90 països més. El Brasil també ha impulsat la creació del Fons Boscos Tropicals Per a Sempre, que preveu la dedicació de capital per evitar la tala de boscos.
Un altre dels acords importants, molt valorat per la societat civil, ha estat el de la creació del Mecanisme per a una Transició Justa, un pla que fomenta que la transició cap a una economia verda que sigui justa i protegeixi els drets de tota la població, amb menció especial a treballadors, dones, indígenes i afrodescendents.
