En política és habitual que algunes qüestions que es veien amb bons ulls en un moment donat passin a ser intolerables al cap d'un temps, i a l'inrevés, en funció de l'interès electoral o l'aritmètica parlamentària. Un exemple és el model de finançament autonòmic, de plena actualitat perquè és la pedra angular de la legislatura, tant a Catalunya com a Madrid, arran de l'acord entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa d'ara fa un any. Així com el PSOE té documents signats de l'any 2013 que aposten per un finançament que reconegui l'ordinalitat, encara que aquest principi hagi perdut rellevància a l'acord de la comissió bilateral del juliol, també el PP va defensar-ho fa uns anys amb total normalitat.
"El principi d'ordinalitat és d'estricta justícia i sentit comú". No són paraules de cap dirigent d'ERC, que aquestes setmanes han reivindicat que aquest principi és "innegociable". Tot al contrari: ho va dir Jorge Fernández Díaz l'any 2015, quan era ministre de l'Interior i candidat del PP a Catalunya de cara a les eleccions espanyoles. En una entrevista a El País, Fernández Díaz defensava un canvi de model de finançament en què les comunitats que més aporten a la solidaritat no sortissin perjudicades de la redistribució de recursos, com passa ara. Amb aquestes afirmacions, Fernández es desmarcava de la posició de la direcció del partit.
Amb la mirada posada l'any 2016, Fernández Díaz assegurava que l'Estat estava "en disposició de posar recursos addicionals" per a un nou model. Si fa no fa, com ara, en què el govern espanyol hauria d'aportar uns 20.000 milions d'euros anuals al sistema perquè cap territori hi surti perdent. Pel que fa a l'ordinalitat, l'aleshores ministre defensava sense manies aquest principi fonamental. "Igual que la caritat, la solidaritat ben entesa comença per un mateix i no ha de tenir després com a conseqüències indesitjades un pitjor finançament", deia. Catalunya és la tercera comunitat que més aporta i la catorzena a rebre, si tenim en compte el cost de la vida.
Aleshores, el PP no compartia aquest posicionament, però Fernández Díaz s'atrevia amb un pronòstic. "No dubto que el PP acabarà assumint l'ordinalitat", afirmava. De moment, no s'ha complert. Ara com ara, Génova continua negant-se a una reforma del finançament en els termes que ha plantejat el Govern, que suposa reconèixer les singularitats de Catalunya, que la Hisenda catalana recapti tots els impostos (quan tingui els recursos per fer-ho i no abans de 2028) i, també, un principi d'ordinalitat que el govern espanyol evita fer-se seu. De fet, Alberto Núñez Feijóo ha promès que derogarà el nou model quan arribi a la Moncloa. Si és que totes dues coses acaben sent una realitat.
Fernández Díaz no era pas l'únic que ho defensava una reforma del finançament. "El model proposat recull les peculiaritats i singularitats d'una comunitat autònoma com Catalunya, i també beneficiaria a la resta de comunitats que aporten més recursos". La frase la podria subscriure, ara mateix, el president de la Generalitat, Salvador Illa, o la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. De nou, el temps passa i tot canvia. Això ho va dir, l'any 2013, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho. No es quedava aquí: defensava una "solidaritat finalista i limitada" i, també, el principi d'ordinalitat. L'aleshores dirigent del PP va traslladar a Génova aquesta proposta de reforma com a via per desactivar el pacte fiscal d'Artur Mas i l'auge de l'independentisme a Catalunya, sense èxit.
I què defensa ara, el PP català?
De les declaracions que han fet els dirigents del PP català se'n desprèn una oposició frontal a una reforma del finançament en els termes que planteja el Govern. Alejandro Fernández, lluny del que deien Fernández Díaz o Sánchez-Camacho la dècada passada, sosté que reconèixer la singularitat de Catalunya o el principi d'ordinalitat són un pas més cap al "desmantellament de l'Estat" i un èxit per als independentistes, que posen les bases per construir "una estructura d'estat" per "activar de nou el procés separatista". La formació sí que és partidària d'una reforma del model, en genèric, i pactada entre totes les comunitats autònomes al Consell de Política Fiscal i Financera.
A Génova, més enllà de prometre una esmena a la totalitat a l'obra de govern de Sánchez, i també al finançament, admeten que cal una reforma del model pactada entre totes les comunitats, però no la concreten. Això s'explica, en bona part, perquè les comunitats que controla el PP tenen interessos contraposats. El País Valencià pateix un infrafinançament crònic amb l'actual model, mentre que Andalusia és de les que més se'n beneficia, i Madrid va per lliure i abaixa impostos mentre gaudeix de l'efecte capitalitat. Per ara, Feijóo descarta cap mena de finançament "singular", però qui sap què passarà si necessita acostar-se al sobiranisme per arribar a la Moncloa. L'hemeroteca ho aguanta pràcticament tot.
