L'Estat i la Generalitat han pactat les bases del nou model de finançament, un acord rellevant però encara pendent de concrecions, tant pel que fa a xifres com de calendari, i que deixa alguns elements nuclears en l'aire. Els governs català i espanyol sí que assumeixen que el nou model ha de reconèixer la singularitat catalana, basada sobretot en les competències pròpies, i enfortir l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè pugui recaptar tots els impostos. El document entre governs, per bé que és escuet i que se n'esperava més, és significatiu, tenint en compte el moment polític d'incertesa que es viu a Madrid, pels casos de corrupció que envolen el PSOE i els recels que genera la proposta catalana entre la resta de territoris de l'Estat. La reacció del PP ha estat més que virulenta.

Ara bé, és només un punt de partida d'una negociació sensible. En l'acord subscrit a la bilateral d'aquest dilluns, de cinc pàgines, no es reconeix el principi d'ordinalitat ni tampoc es detalla el calendari per recaptar l'IRPF, i queda supeditat en bona part a les reformes legislatives que es promoguin al Congrés. L'acord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa i que aquest dilluns s'havia de "formalitzar" entre govern anava més enllà. El govern espanyol necessitarà la majoria de la investidura, ara com ara inoperativa, per promoure reformes de fons. Junts ja se n'ha desmarcat, Podem tampoc ho veu amb bons ulls, i hi ha discrepàncies en el si de Sumar. Sense aquests canvis, no hi haurà nou model.

Què no es compleix? Ordinalitat i IRPF

Hi ha dos punts que no es compleixen. El primer és el principi d'ordinalitat, que la Generalitat defensa però que l'Estat evita assumir malgrat que quedava fixat a l'acord d'investidura. Fonts d'ERC consultades per Nació assenyalen que les converses van començar a descarrilar dimecres i situen la ministra, María Jesús Montero, com a responsable. Avui, Montero no era a la Generalitat, però sí la seva homòloga i una de les principals negociadores, Alícia Romero. Des del Ministeri d'Hisenda neguen cap canvi d'última hora en relació amb l'ordinalitat i asseguren que el document pactat a la bilateral va quedar lligat abans del cap de setmana, "el dijous o el divendres". Els republicans mantenen que és diumenge quan la qüestió perd rellevància diumenge, 24 hores abans de la trobada.

En el text final, aquest principi clau, que ara no es compleix i que explica el dèficit fiscal de més de 20.000 milions anual, queda relegat al preàmbul i com a voluntat de la part catalana, no del govern espanyol. Malgrat que el Govern continua defensant que és un "fonament" del model (així ho ha traslladat en un document a la premsa a primera hora de matí) i ERC traslladava la setmana passada que quedaria recollit en l'acord, el cert és que el govern espanyol no garanteix que es respecti en una eventual reforma. El poc pes de l'ordinalitat en l'acord de la bilateral ha provocat malestar a les files republicanes. En tot cas, aquest principi -important, perquè condiciona en bona part les característiques del model, començant per l'aportació catalana a la solidaritat- queda diluït.

"La solidaritat ha d'estar limitada pel principi d'ordinalitat", defensava l'acord d'investidura subscrit entre socialistes i republicans, més contundent que la referència del preàmbul en l'acord que s'ha acabat signant aquest dilluns entre els dos governs: "Catalunya considera que l'aportació a la solidaritat [...] no pot desvirtuar l'ordinalitat en el resultat final". ERC ja ha advertit que l'ordinalitat, el fet que Catalunya no quedi en pitjor posició de recursos per càpita després d'haver contribuït a la solidaritat, és "innegociable".

Hi ha un altre element que no es compleix: la recaptació de l'IRPF. L'acord d'investidura deia que Catalunya havia de recaptar tot l'IRPF l'any 2026, un plantejament ambiciós que no es complirà, tal com reconeixen a Palau. La bilateral estableix que l'any 2026 "s'intensificarà la participació en la campanya de l'IRPF de 2025" de l'Agència Tributària de Catalunya, no pas que el recapti completament. El repte, certament, era difícil, perquè cal redimensionar la Hisenda catalana de manera important, però va ser assumit tant pels socialistes com pels republicans a canvi de la investidura d'Illa i en aquest any s'han fet avenços, però no suficients segons que s'ha constatat aquests dies.  

Què no es concreta? Xifres i calendaris

L'acord és rellevant en termes polítics, perquè fixa un seguit de compromisos i voluntats que no es poden menystenir, però concreta poca cosa. Potser per la complexitat de la matèria i per la manca de majories al Congrés, els dos governs no entren en el calendari de quan s'hauria d'implementar aquest model, que queda subordinat als canvis legislatius que es promoguin a l'Estat, començant per la LOFCA. El govern espanyol sí que ha dit que vol portar una proposta aterrada al Consell de Política Fiscal i Financera després de l'estiu. En aquest fòrum es va portar la condonació del fons autonòmic, un acord entre el PSOE i ERC, però encara no s'ha complert.

La bilateral sí que referma la voluntat d'"ampliar la capacitat normativa", sense concretar-ho, i de "desplegar la Hisenda catalana", també sense calendaris. Estat i Generalitat tampoc han parlat de números, però això ja estava previst i es deixa per a més endavant, previsiblement abans d'acabar l'any quan s'aterri un model detallat. No es defineix quants recursos posarà l'Estat sobre la taula -hauria de ser al voltant dels 20.000 milions d'euros anuals- ni quant costen les singularitats de Catalunya, tampoc com es definirà la cistella de tributs, ni el cost dels serveis que presta l'Estat al territori, ni la contribució catalana a la solidaritat.

Què s'ha pactat? Les bases del model

Els dos governs sí que han pactat les bases del model i la necessitat de promoure una reforma que, si es concreta, serà un "canvi de paradigma". Les dues parts pacten les línies mestra que han de guiar el funcionament del model. La voluntat és que la Generalitat recapti progressivament tots els impostos. Una part se la quedarà l'Estat per sufragar els serveis que presta a Catalunya, com ara exèrcit o duanes. La resta, servirà per finançar les "competències homogènies", aquelles que tenen totes les comunitats autònomes, com l'educació o la sanitat. Una part dels diners que recapta Catalunya es destinarà a la solidaritat i això s'ha de definir de manera transparent. Després, les parts pacten que l'Estat finançarà les competències singulars de Catalunya, com és el cas de seguretat, presons o la mateixa gestió tributària.

L'Estat es compromet a reconèixer la "singularitat" de Catalunya en el model, que es vol generalitzable per a aquells territoris que el vulguin assumir. Els que no es quedaran amb el model de 2009 si no és que en proposen un d'alternatiu. Alhora, combina elements de bilateralitat -la negociació de les característiques pròpies de Catalunya- amb un consens clar per abraçar els fòrums multilaterals, que esmenta de forma recurrent. El nou model preveu eliminar el sistema d'entregues a compte -les bestretes-, criticat perquè es feia amb estimacions sovint poc precises i sempre a favor de l'Estat, que retenia diners que li pertocaven a les comunitats, i s'eliminaran els fons de compensació, que funcionaven de forma arbitrària i opaca. Mentre es parla d'ampliar la capacitat normativa de la Generalitat de manera genèrica, també es pacta introduir mecanismes addicionals per limitar la competència fiscal a la baixa, una pràctica que fan Madrid però també altres comunitats que es beneficien de la solidaritat i suprimeixen impostos com ara el de successions.