Estat i Generalitat han acordat les bases del nou model de finançament català, que serà "generalitzable" a aquelles comunitats autònomes que s'hi vulguin afegir. La reunió de la comissió bilateral ha servit perquè el govern espanyol assumeixi que cal reformar el sistema i reconèixer la singularitat de Catalunya, que ha de poder recaptar tots els impostos de manera progressiva, començant per l'IRPF. A l'espera de xifres concretes i pendents de les modificacions legislatives, els dos governs són conscients que Catalunya no podrà recaptar el 100% d'aquest impost l'any 2026, ni tampoc queda definit un horitzó en el qual pugui ser efectiu aquest nou model.
També queda en l'aire el principi d'ordinalitata, malgrat que en un primer moment el Govern havia dit que sí que quedaria reconegut. El document de l'acord diu, al preàmbul, que "Catalunya considera" que s'ha de respectar principi d'ordinalitat per tal que quedi en una posició "idèntica" després de contribuir a la solidaritat amb la resta de territoris. Això és rellevant, perquè condiciona tot el sistema, sobretot la quota de solidaritat que aporta Catalunya, però no queda recollit a l'acord pròpiament dit, ni tampoc ho assumeix l'Estat.Des del Govern, destaquen que el nou model suposa "un canvi de paradigma" i un avenç per Catalunya i la resta de comunitats autònomes, perquè hauran de gestionar els seus propis ingressos i no pas esperar que l'Estat sigui qui paga per les despeses que han d'assumir els territoris.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha celebrat l'acord, un element "nuclear" de la legislatura. "Hem arribat a un acord que permet que l'acord entre partits, sigui un acord entre institucions", ha dit. El nou model, ha insistit, permet canviar l'arquitectura del sistema des del respecte a l'ordinalitat i la solidaritat, amb elements de bilateralitat en qüestions de Catalunya i multilateralitat en carpetes que afecten el conjunt del sistema. També fixa fer "passes decisives" per recaptar l'IRPF, tot i que caldran modificacions legislatives. "Les negociacions anteriors han portat molts anys; un any després de la legislatura, tenim acord amb el govern d'Espanya", ha dit Dalmau.
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, també s'ha felicitat pel pacte. Torres ha detallat els punts fonamentals, que se situen els fonaments del nou model. "Ens comprometem a treballar pel desplegament de la Hisenda catalana i enfortir l'ATC perquè recapti els tributs començant per l'IRPF", ha explicat el ministre. En el document també es reconeix la singularitat de Catalunya, igual que les de la resta d'autonomies si volen afegir-se al nou sistema. El pacte preveu "una aportació solidària transparent" de Catalunya, combina bilateralitat i multilateralitat i destinar recursos addicionals a Catalunya per atendre les seves pròpies competències i ampliar les competències de l'ATC.
"Volem portar les reformes legislatives com més aviat millor, i després de l'estiu volem portar el nou model de finançament el Consell de Política Fiscal i Financera", ha dit el ministre Torres. Davant les crítiques que fa temps que rep la proposta catalana, el ministre ha insistit que la solidaritat continuarà existint i totes les decisions passaran pels òrgans de decisió multilateral. Pel que fa a les suspicàcies d'ERC, que veu insuficient el pacte, Dalmau ha volgut agrair l'ambició i ha insistit que cal continuar caminant.
Com funcionarà el nou model?
En el nou model Catalunya recaptarà els seus impostos i una part es transferirà a l'Estat en concepte dels serveis que presta al territori -com exèrcit, duanes...-. Aquesta cistella de tributs encara s'ha de concretar. La resta, se la quedarà l'administració catalana per pagar les competències homogènies -per exemple l'educació o la sanitat- i després es farà una aportació a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes, en què Catalunya no pot sortir perjudicada d'acord amb el principi d'ordinalitat. L'últim punt serà que l'Estat financi les competències "singulars" que té Catalunya, com ara seguretat, presons, llengua o la mateixa gestió tributària. Ara com ara, no es concreta si aquests pagaments es negociaran cada any i quin marge té l'Estat per no pagar-ho.
L'acord també permetrà un model més clar i transparent, perquè desapareixen fons de compensació que compliquen el sistema i el càlcul de la cistella de tributs -el percentatge dels impostos que es queda l'Estat- i la solidaritat es calculen amb "criteris objectius", que s'han de definir. "Serà un model molt més senzill", insisteixen des del Govern. La nova fórmula també implica eliminar el mecanisme de les bestretes actual, i se substituirà per una distribució més directa en què els recursos evolucionaran d'acord amb la recaptació real. Alhora, també s'acorda fixar mecanismes per limitar la competència fiscal a la baixa, que practiquen comunitats com Madrid.
L'IRPF, pendent d'avenços
Els dos governs han presentat l'estructura del nou model, un missatge polític rellevant, però encara no s'entra al detall ni es fixa un horitzó temporal, cosa que inquieta ERC. L'acord també estableix el compromís de desplegar l'Agència Tributària de Catalunya perquè pugui recaptar tots els impostos en un futur. El primer, segons l'acord entre ERC i PSC, és l'IRPF, que l'hauria de gestionar completament la Generalitat l'any 2026. No serà així, com reconeix el Govern, perquè l'ATC no està preparada per assumir un impost d'aquestes dimensions. De la bilateral n'ha sortit el compromís de fer un grup de treball per avançar en aquest sentit.
En els darrers mesos, el Departament d'Economia ha anat enfortint la Hisenda catalana amb més personal, però no n'hi ha prou. L'ATC té avui 850 treballadors i l'agència estatal en té 4.400. "Hi ha feina per fer", ha admès Dalmau. La Generalitat recapta 5.000 milions d'euros anuals d'IRPF i el total seria de 30.000 milions, un increment molt rellevant que fa necessari més personal i més infraestructura tècnica i informàtica. Per mirar d'accelerar aquesta carpeta, ERC registrarà una proposició de llei per modificar la legislació i que la Generalitat pugui recaptar tots els impostos, però necessita majories al Congrés.
En tota aquesta transició, els republicans no volen que l'ATC tingui una posició de "subordinació" respecte de la Hisenda espanyola, sinó de "coordinació", un principi que el Govern comparteix. "Volem una agència autònoma però que treballarà amb coordinació amb l'Estat", ha indicat Dalmau. El repte, ha insistit, és "majúscul" i calen modificacions legislatives i avenços en qüestions operatives. Aquest juliol, es presentarà el pla per dimensionar l'ATC. "Si es resolen bé aquestes coses", es podrà avançar en la recaptació de l'IRPF. "Treballem perquè sigui com més aviat millor", ha dit Dalmau, que ha evitat garantir que l'any 2026 la Generalitat recaptarà l'IRPF.
Sense canvis legals és impossible
Ara bé, tot això només és possible si hi ha canvis legals de fons, que s'han de negociar. Si no es modifica la LOFCA, la llei de tributs i la llei pel qual es regula el finançament de les comunitats de règim comú, no és possible implementar el nou sistema, i ara com ara no hi ha les majories necessàries al Congrés (Junts i Podem se'n desmarquen) ni tampoc l'Estat està disposat a concretar quants recursos caldria posar sobre la taula perquè Catalunya en surti beneficiada i cap territori no perdi diners. La xifra s'hauria de moure al voltant dels 20.000 milions d'euros, una part dels quals -5.000 o 6.000 milions, segons ha dit Oriol Junqueras aquest matí- haurien d'anar a la Generalitat.
"Estem fent passos decidits pel nou finançament; hem pactat les bases de la nova arquitectura, que reconeix singularitats i no és un sistema de privilegis", ha insistit Dalmau. Ara tocarà desenvolupar-ho. A la tornada l'estiu hi hauria d'haver més passos per concretar el model.
