Tatxo Benet (Lleida, 1957) està a punt de tancar una etapa decisiva en la seva vida. El 31 de desembre vinent, clourà 30 anys a Mediapro, un empori mediàtic que ha contribuït a la potència de l’audiovisual a Catalunya i que ha parlat de tu a tu amb els grans gegants del sector. Però Benet, periodista de formació, empresari, mecenes d’art i de projectes culturals com la Llibreria Ona, és també un home amb neguit cívic i polític. Ho demostra en aquesta entrevista feta en el que encara és el seu despatx a Mediapro.  

Deixa la presidència de Mediapro. Hem de témer per la seva catalanitat?
Espero que no. Jo faré tot els possibles perquè no es perdi, però ja no dependrà de mi. 

En algun moment, semblava que es tractava d’una sortida forçada.
Som al meu despatx, oi? No. El meu contracte s’acaba el 31 de desembre. Vaig acordar amb la propietat que no continuaria. És que feia 30 anys que estava aquí. El relleu és el més normal del món. L’estrany seria que durés més de 30 anys. Es forcen els titulars. Dirigir aquesta empresa és una gran responsabilitat i crec que un té dret a acabar en algun moment.

Van fer una aposta pels eSports, amb la Lliga de Videojocs Professional, la LVP. La seva sortida coincideix amb el tancament d'aquesta secció i cert pou negre per la situació dels videojocs competitius, on Mediapro i l'LVP eren referents. Va ser un mal negoci? 
No. Ho vam comprar fa uns deu anys. És cert que els videojocs no ha estat el boom que nosaltres havíem pensat. Ho estem estat portant i crec que deu anys tampoc està malament. Però preferim enfocar el negoci cap a altres àmbits.

El sector audiovisual català el veu prou potent?
Crec que mostra molt de talent. Madrid és un pol d’atracció enorme perquè la televisió estava basada en llicències que atorgava l’Estat i és lògic que passés el que va passar, que totes les televisions anessin a Madrid per estar a prop de qui dona la llicència. Però, tot i això, a Catalunya, hi ha hagut un sector audiovisual encapçalat per Mediapro, però també altres companyies, i hem aconseguit crear un audiovisual potent, que no arriba al de Madrid, on està molt subvencionat, però que és robust. 

Li agradaria fer les paus amb Jaume Roures?
De Jaume Roures no en parlaré. És un tema personal del qual no tinc ganes de parlar-ne.

S’ha produït un debat intens entorn els nous informatius de TV3 i la nova marca 3Cat. Vostè hi ha intervingut de manera contundent. 
A mi, la nova imatge dels informatius m’agrada molt. I crec que al públic també. El lideratge de TV3 en la informació a tot Espanya va començar quan va aparèixer TV3, lideratge ja no en audiència sinó també en el pla tecnològic i en la manera de fer la informació. Crec que l’actual canvi refermarà el lideratge. M’agrada la imatge que dona, crec que tenen bons comunicadors. En el cas de TV3 s’ha de separar el gra de la palla. Es fa una crítica a partir del que interessa políticament, TV3 forma part de la batalla política. 
 

TV3 és la millor televisió que hi ha a Espanya i fa anys que ho és. A Catalunya el que hem d’estar és molt orgullosos de ser capaços de fer una televisió com la que fem, competint amb grans monstres. Té un públic potencial de més de 7 milions de persones i ha de competir amb monstres amb un públic potencial de 40 o 50 milions, i ho fa perfectament. I els guanya per pallissa, especialment en els informatius. Si això no és un èxit, que m’expliquin què ho és. Abans, quan ho deia, algú podia pensar que era perquè tenia negocis a TV3, però ara ja no em donaran res.

S’havia de canviar la marca?
Era obvi. No es podia mantenir el nom de TV3 o Catalunya Ràdio perquè ja no és una televisió, és una plataforma que admet tota mena de continguts, des de pòdcast, ràdio, continguts audiovisuals, sèries, pel·lícules, la informació escrita. Que hi hagi una pantalla on es vegi TV3, d’acord. A més, han fet el canvi de marca amb una certa valentia. Han sabut trobar un equilibri entre la innovació que buscaven i mantenir les tradicions.

3Cat li agrada.
Sí. Mantenen el símbol de les quatre barres, el triangle que va fer el Josep Maria Trias fa quaranta anys. Alguns defensaven molt la marca Catalunya Informació. Però ni els de la ràdio l’anomenaven així, li deien la Cati. A mi, 324 ja no em va semblar una marca potent, fins que em van explicar que volia dir TV3 les 24 hores. Em sembla molt millor 3Cat o 3CatInfo.       

Un debat així no transmet també una certa manca d’autoestima?
És que a Catalunya tenim una manca d’autoestima. Tant de bo a Catalunya tot funcionés com TV3 i tingués l’èxit que té TV3. O l’èxit de Mediapro. Hi ha una part del que diu de l’autoestima, també que hi ha una part de la població aquí molt influïda per la crítica ferotge que es fa des de fora. Però si pensem racionalment s’ha d’admetre que és un gran èxit.  

Fem un gir. Com veu el pols del país?
Han passat tantes coses que és difícil de dir. Però crec que hem de ser més valents i més ambiciosos com a país. Moltes vegades ens deixem portar pel derrotisme. O per opinions molt minoritàries, però molt sorolloses. Som un país petit i l’únic que tenim és el nostre propi talent i l’hem d’explotar més.  

Veu les elits econòmiques per la feina?
És que això de les elits econòmiques em costa de visualitzar perquè són molt heterogènies. No ho veig com un grup compacte. Hi ha grans empresaris que han fet coses pel país i que no estan en cap grup de pressió i d’altres que no ho són tant i sí que hi estan. 

Vol dir les patronals?
Sí, però hi ha molta gent que no hi és. No crec, en tot cas, que aquestes elits actuïn de forma coordinada per anar en contra del país o del que sigui. Tot és molt més complex. 

Hi ha Foment del Treball, Pimec…
Però això són grups de pressió, però no han de ser necessàriament les elits econòmiques. Hi ha molta gent que no hi és i fa coses. El que diu Foment o Pimec és el que pensen la majoria dels empresaris? No ho crec. Com tampoc els sindicats. 

S’ha donat de baixa del Cercle d’Economia?
Sí, però no entenc per què això és notícia.

Tot el que fa vostè ho és...
Això és una simple desavinença personal. Jo crec que la direcció general del Cercle d’Economia no va tractar bé Mediapro.

Les seves opinions sobre la política catalana no deixen indiferent. Recentment, ha fet una defensa aferrissada de la figura d’Artur Mas. 
Crec que Artur Mas és un actiu per aquest país i caldria aprofitar-ho. És el polític més desaprofitat d’aquest país.
 

A veure, aprofundim-hi.
Artur Mas va guanyar dues eleccions i no el van deixar governar. Quan finalment guanya una majoria folgada, es troba amb una Generalitat endeutada fins a nivells estratosfèrics i pren una decisió absolutament responsable que és no diferir pagaments com van fer els anteriors, que construïen autopistes que encara estem pagant quinze anys després, com un peatge a l’ombra. Mas va optar per retallar, que és la cosa més dura que pot fer un governant. Després va venir el procés i quan Mas s’hi va posar al davant, algun dels altres grups que li havien de donar suport no tenia com a primera prioritat l’alliberament de Catalunya, sinó fer fora Mas. La CUP va fer allò de la paperera de la història i no se li va donar l’oportunitat de dirigir el procés.

Tot hauria estat diferent?
Crec que amb Artur Mas al poder, el procés hagués estat molt diferent. Si hem de buscar on va fallar el procés, no el busquem el 2017, ni el 2018, el 2019, anem abans. Després del 9-N. La sortida de Mas esguerra el procés. És una de les coses que l’esguerren. I la CUP demostra que la seva prioritat no és la independència sinó per fer fora Mas.  

Els processos d’alliberament nacional només arriben a bon port si tots els qui volen alliberar la seva nació van units. Si tenen una altra estratègia, mai arriben. Aquesta unitat és la que ens falta. No hi ha ningú que ho tingui com a objectiu únic. Que, per altra banda, també ho trobo lògic perquè la gent viu cada dia i no podem pensar que la gent estarà anys i anys entorn de l’objectiu de l’alliberament nacional. S’han de buscar solucions als problemes reals que té la gent. 

Hauria de tornar Mas?
Crec que s’ha d’aprofitar tot el bagatge que tinguem. 

En què s’estan equivocant ara les forces sobiranistes?
Ara és una travessia del desert i a Catalunya tenim una situació especial i intolerable, que és que tenim un president a l’exili. Sembla que això ens passa per alt. Un president que l’havien votat els catalans i se’l va destituir. Imaginem-nos que estem parlant de qualsevol altre país. I totes les forces espanyoles anticatalanes estan intentant que no es produeixi el seu retorn. El president Puigdemont està a l’exili.

Com valora l’actuació del president Illa?
Crec que el president Illa ha tingut cura de mostrar que ell és president de la Generalitat i, per tant, president de tots els catalans. Davant dels qui pensaven que seria una mena de governador civil, crec que ha sabut mantenir el vessant institucional de Catalunya. Crec que fa la política que pot dins de la situació en què estem  i on la primera anomalia és que el president Puigdemont és a l’exili i que és el líder de l’oposició. És estrambòtic. Les coses canviarien si pogués tornar i exercís de cap de l’oposició. Crec que el president Illa té ganes de gestionar i que es noti. Això té valor quan des de Madrid no et donen els recursos necessaris.   

Li fa por l’escenari d’un govern PP-Vox? O creu que podria tenir algun impacte positiu?
Depèn del que entenguem per positiu. Si significa que això mobilitzarà més la gent catalanista, és possible. Però només hem de veure els pactes als quals ha arribat al País Valencià o Mallorca, la seva ofensiva contra el català i contra el sentit comú directament. No pot ser positiu de cap manera.  
 

Les enquestes mostren un ascens sensible d’Aliança Catalana. Li crea neguit? 
Primer, que l’ascens aquest és molt dels mitjans de comunicació. Jo a les enquestes no els faig massa cas. Si soc sincer, en el cas d’Aliança només conec el que diuen els mitjans, encara no he tingut accés a la font primària. Ja he fet alguna gestió amb gent que hi ha a Aliança perquè m’ho expliquin. El que sí que vull dir és que jo soc antiracista i antixenòfob militant. Si aquest partit és racista i xenòfob no em despertarà gens de simpatia. Tothom té dret a defensar les seves opinions, però el racisme i la xenofòbia són una línia vermella que no pots creuar.