En els últims dies les tres parts implicades en la negociació del finançament singular (el govern espanyol de Pedro Sánchez, el Govern del PSC i ERC) havien traslladat un discurs optimista i confiaven a poder presentar el dilluns un gran acord entre executius que evolucionés el pacte entre partits que fa un any va fer possible investir Salvador Illa. Però dimecres al vespre les coses es van torçar. Segons els republicans, la negociació no avança al ritme desitjat. Dilluns hi haurà negre sobre blanc i serà important, sí. El principal serà l'assumpció del principi d'ordinalitat, que condiciona el model i, en tant que implica que Catalunya no alteri la seva posició al rànquing de recursos per càpita després de ser "solidària", haurà d'implicar una important reducció del dèficit fiscal, estimat en més de 20.000 milions d'euros anuals. Ara Catalunya és la tercera en aportar i la desena en rebre.

L'ordinalitat, punt nuclear del model perquè en condiciona l'arquitectura i el resultat final, estaria políticament resolta a l'espera de desplegar el model. Però, què és el que no ha funcionat i fa que ERC tingui una posició distant i es descarti, per ara, presentar al Congrés una proposició de llei conjunta que reculli i faci efectiu l'acord entre governs que necessitarà el suport de la resta de socis de la investidura? Bàsicament dos assumptes segons que ha pogut saber Nació.

20.000 milions pel sudoku

El primer és que el govern espanyol no concreta quants diners està disposat a injectar (de quants recursos propis està disposat a prescindir) per al finançament singular català, però també per quadrar el sudoku amb la resta de territoris fins ara al règim comú, que estan a l'espera del que passi amb Catalunya. Es facin o no seu el finançament singular, es mantinguin a l'actual, o en facin un altre ad hoc per elles, les comunitats no voldran perdre diners. Per compensar Catalunya, però també el País Valencià, Balears i Madrid, grans perjudicades de l'actual model, i no castigar la resta, Sánchez hauria de posar damunt la taula uns 20.000 milions anuals segons els càlculs dels negociadors i tal com va explicar aquest diari. 

Ha estat fins ara impossible, segons totes les fonts implicades, que s'assumeixin compromisos sobre xifres i menys encara fer-les públiques. Fa tres anys que Sánchez prorroga pressupostos i, a més, ara ha d'assumir nous compromisos en despesa armamentística. Aquest és, però, un assumpte que, segons els republicans, hauria d'estar més treballat i més clar un any després que es fes l'acord i que el PSOE l'assumís com a propi.

Coordinació i no subordinació

L'altre punt de distància entre els republicans i el ministeri de María Jesús Montero és el rol de l'Agència Tributària de Catalunya, que s'hauria de muscular de forma extraordinària i ràpida per poder recaptar l'IRPF de 2026 tal com contempla l'acord. Els republicans, que no volien un consorci entre l'agència espanyola i la catalana per la diferència de magnituds, assumeixin que passar de recaptar 5.000 milions a 30.000 milions per part de la catalana i dotar-la de tot el pes, mitjans i personal pot trigar més però volen dates (no més enllà de 2027) i no declaracions d'intencions. I han constatat que no s'accepta la "coordinació" entre agències en aquesta fase de transició sinó que el ministeri treballa en un escenari de "subordinació" de la catalana a l'espanyola que consideren inacceptable.

ERC valora la plasmació de l'acord polític a un acord entre governs i també que s'assumeixin qüestions importants com l'ordinalitat o que ha de recaptar a Catalunya, però estan inquiets per la manca de concreció tècnica en el paper de l'ATC i en les quantitats que està disposat a posar el govern espanyol. El calendari apreta (ningú posa la mà al foc perquè Sánchez esgoti els dos anys de legislatura) i ara els republicans, que són clau a Madrid, mesuren quines palanques activen per fer complir i accelerar l'acord del finançament. Aquest dissabte Oriol Junqueras fixarà posició. És inamovible que sense el finançament tancat, ERC no negociarà els pressupostos catalans de 2026 amb Salvador Illa, que aquests dies guarda públicament un mesurat silenci sobre un tema del que en depèn la seva presidència.