La bilateral del finançament serà dilluns al migdia i serà llavors quan es donaran els detalls. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, no s'ha mogut d'aquesta posició en relació amb l'acord sobre el nou model que subscriuran l'Estat i la Generalitat, i que fixarà les "línies mestra" de la reforma, tal com va avançar Nació. "S'està acabant de treballar; el calendari i els continguts, els sabrem dilluns", ha dit Paneque, que ha demanat "seguir el calendari establert" perquè "és la bilateral qui pren l'acord". Mentrestant, l'executiu vol "aïllar-se" del "soroll" i la "inestabilitat" que arriben de Madrid, bé sigui pels escàndols de corrupció que envolten el PSOE o per les amenaces d'Isabel Díaz Ayuso. Bunquerització total en la recta final abans de la bilateral.
No està previst que la proposta dels arquitectes del finançament, que treballen des de fa mesos sota el lideratge de Martí Carnicer, es faci pública abans de la bilateral, però sí que podrien utilitzar-se alguns elements d'aquestes feines en l'acord que subscriuran els governs espanyol i català. De nou, els detalls es donaran dilluns. El que sí que confirmen fonts coneixedores és que de la bilateral no en sortiran encara xifres concretes i que serà un acord "ambiciós" que posarà els fonaments del nou model, en la línia del que estableix el pacte entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa. El Govern sí que ha volgut desvincular els passos endavant en el finançament de qualsevol negociació de pressupostos que pugui arribar després de les vacances.
Sigui com sigui, Estat i Generalitat estan conjurats per sortir amb un acord rellevant de la bilateral, que inclourà també avenços en la recaptació dels impostos, començant per l'IRPF l'any 2026. Paneque ha recordat, en aquest sentit, que ja s'han adoptat mesures per muscular l'Agència Tributària de Catalunya amb més personal, i que per assumir tots els tributs com preveu l'acord s'haurà de reforçar més. En les últimes setmanes s'han intensificat els contactes entre els negociadors mentre a Madrid creixen les amenaces. Ayuso ha titllat la proposta catalana de "finançament il·legal" i ha advertit que "no li surten els números", i que és inadmissible que, amb la reforma, els madrilenys hagin de pagar més diners. Això, en principi, no hauria de passar, perquè una de les màximes del nou model és que cap territori hi sortirà perdent.
Des del Govern han lamentat les paraules de la dirigent conservadora. "La senyora Ayuso sembla que viu còmode en el soroll i la confrontació; no és l'estil d'aquest Govern", ha dit Paneque. L'executiu socialista vol "allunyar-se del soroll" que promouen dirigents del PP -començant per Ayuso, però seguint per José María Aznar- i han instat la presidenta de Madrid a "governar" el seu territori. "Nosaltres estem centrats en la gestió i millora del dia a dia del dia a dia", ha insistit la portaveu. A Palau tampoc volen que els afecti la inestabilitat que viu el PSOE, quan falten menys de 24 hores perquè Pedro Sánchez doni explicacions al Congrés. Pot afectar això a les negociacions del finançament? "El nostre primer contracte és amb els catalans".
20.000 milions anuals, l'aportació de l'Estat
El pacte que sortirà de la reunió, però, no concretarà encara els números. Això es deixa per a més endavant. Una de les xifres més importants en relació amb la reforma del model és la quantitat de recursos extra que ha de posar l'Estat per aconseguir que després de tancar un acord amb Catalunya, i adoptin o no el model pactat, tots els territoris hi guanyin (o no hi perdin) amb el canvi. Segons ha pogut saber Nació de diverses fonts coneixedores de la negociació, aquesta xifra s'hauria de moure al voltant dels 20.000 milions d'euros anuals. Això permetria que cap territori sortís perjudicat de la reforma que promou el Govern i que es vol fer extensible a la resta de territoris, un cop s'hagi pactat entre Estat i Generalitat.
