El juliol del 2022, a l'Hospitalet de Llobregat, Junts hi va celebrar la segona part del congrés que va entronitzar Laura Borràs com a presidenta i va situar Jordi Turull com a secretari general. A les portes del recinte de La Farga, representants municipals del sector més pragmàtic celebraven que l'exconseller de la Presidència hagués decidit accedir a la cúpula del partit com a element estabilitzador davant dels posicionaments de Borràs, tradicionalment allunyats de la manera de fer —i de ser— de Convergència. Un dels qui compartia aquest tipus de reflexions en privat era Lluís Matas, que en aquell moment ja estava centrat a liderar la candidatura del partit a l'Ajuntament de Sabadell.
Tres anys i mig després, Matas veu com la militància local ha decidit trencar amb el pacte que va situar els dos regidors de Junts —ell i Katia Botta— dins del govern municipal que lidera Marta Farrés, alcaldessa amb majoria absoluta del PSC. El conflicte ha escalat fins al punt que el regidor ha impugnat l'ajustada votació, de manera que la qüestió ha agafat caire nacional. Sabadell és la cinquena ciutat de Catalunya i, si no es resol de manera pacificada la situació, es pot donar la circumstància —avançada per Matas en declaracions al Diari de Sabadell— que tant ell com Botta passin a ser no adscrits i Junts es quedi sense representants al consistori. Tot està obert, a hores d'ara.
El calendari del trencament a la capital del Vallès Occidental ha coincidit, a la pràctica, amb la ruptura que hi ha hagut a Madrid amb el PSOE. I, si es repassa la dinàmica dels últims anys, es pot considerar que Junts s'ha abonat a trencar —o donar per trencats— acords que va contribuir activament a signar. El que va rubricar —sense posar-hi la signatura, però sí tot el pes de la negociació— Carles Puigdemont amb Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia és el més llaminer i el que ha tingut més implicacions enguany, però no va ser el primer. Va ser el 2022 quan Junts, molesta amb el rumb de la presidència de Pere Aragonès, va decidir abandonar el Govern i passar directament a l'oposició.
"Molta gent va témer que no ens en sortiríem, però aquí estem. Fins i tot vam treure 15 diputats més que ERC en les últimes eleccions", acostuma a dir un alt dirigent del partit que es va posicionar a favor de marxar de l'executiu. "Aquí és quan vam renunciar per primera vegada a ser útils", s'ha sentit en més d'una conversa entre els membres del Govern que van haver de deixar el càrrec a contracor. La plantilla de la sortida de la Generalitat —que va tancar una etapa de coalicions de pràcticament una dècada— es va aplicar fil per randa a l'hora de trencar amb el PSOE: es van projectar dubtes sobre el compliment de l'entesa i Puigdemont va assumir les regnes de la ruptura amb Sánchez.
Desvinculació del pacte a la CCMA
Pel camí, Junts també s'ha deslligat de l'acord que va signar el 2022 per renovar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), a la picota en les últimes setmanes pels canvis en les marques informatives de TV3 i de Catalunya Ràdio. "Ens sentim desvinculats del pacte, va solemnitzar Agustí Colomines, diputat del partit, en un debat sobre els mitjans públics al Parlament. Aquella entesa rubricada amb el PSC i ERC va permetre que Junts disposés de dos consellers —Àngels Ponsa, vicepresidenta de l'ens, i Pep Riera— a la CCMA, que fins ara no havien aixecat la veu en contra de les decisions adoptades en el marc dels canvis als informatius de les cadenes públiques. En els darrers dies han apujat el to de les crítiques, també per evitar el qüestionament intern a la seva feina.
Un altre dels consensos que ha anat trontollant amb el pas dels anys és el que es va bastir per defensar el català davant les invectives de la justícia. Es va signar amb els socialistes, els republicans i també els Comuns, però va acabar generant friccions internes. Jordi Sànchez, que hi va participar com a secretari general de Junts en aquell moment, va acabar anunciant que deixaria el càrrec poques setmanes després per un xoc soterrat amb Borràs i el seu entorn. Junts, en aquesta legislatura, no s'ha sumat al Pacte Nacional per la Llengua, i està expectant per veure què fa el Govern quan el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el percentatge de català a les aules.
El cas de Sabadell, per tant, se suma a una sèrie de decisions per trencar pactes -alguns d'ells avalats àmpliament, en el seu dia, per la mateixa militància que referma la decisió de deixar-los enrere- que va des de l'àmbit municipal fins al Congrés dels Diputats. En els més rellevants, la decisió ha estat condicionada pel posicionament de Puigdemont. En el món municipal, però, hi ha veus com Matas, Jordi Masquef —alcalde de Figueres— o bé Rafa Navarro —alcalde de Premià de Mar— que aposten obertament per ocupar els màxims espais de poder possible, si cal pactant amb el PSC. Aquesta serà una de les carpetes que portagonitzaran el debat, segur, després de les eleccions municipals del 2027.
