Junts fa un pas més en el trencament amb el PSOE i aquest dijous ha escenificat la primera conseqüència real del divorci. El grup parlamentari comandat per Míriam Nogueras ha anunciat el bloqueig de totes les iniciatives legislatives al Congrés, sigui per esmenes a la totalitat o per vots en contra. A parer de la formació independentista, la legislatura "queda bloquejada", motiu pel qual desafien Pedro Sánchez a donar explicacions sobre com pensa governar a partir d'ara. Però, de moment, què que queda aturat i què sobreviu al primer episodi del divorci entre els socialistes i juntaires?
Mentre Nogueras parlava davant els mitjans, Junts registrava esmenes a la totalitat de 25 lleis que el govern espanyol encara no ha començat a tramitar. En paral·lel, la formació no donarà suport a 21 normes més que ja es troben en tràmit i tampoc ho farà en nou d'altres que encara han d'arribar a la cambra, la qual cosa suma prop d'una cinquantena de projectes de llei de l'executiu estatal. "Sánchez sap des del primer dia que els nostres vots no estan al servei de l'estabilitat d'Espanya, sinó de Catalunya i dels catalans. Si no es compleix amb els catalans, no hi pot haver estabilitat", ha indicat la líder de Junts al Congrés. El trencament no implica, per ara, que Junts retiri persones de la seva confiança de consells d'administració d'empreses amb participació de l'Estat on ha entrat de la mà del PSOE, com ara Renfe, Aena o Enagás.
De la llei Bolaños als secrets oficials
Possiblement, una de les normes més importants que caurà sigui la coneguda com a llei Bolaños. Es tracta del projecte de nova llei d'enjudiciament criminal, que suposaria que la Fiscalia passi a ser l’encarregada de dirigir les investigacions penals, tal com ja passa a la majoria de països d’Europa. Per altra banda, també es limita la figura de l’acusació popular per excloure’n els partits i les associacions vinculades. Unes propostes criticades pel PP, que acusen Sánchez de voler protegir el seu entorn del setge judicial, i que no agrada al Poder Judicial. Junts tampoc la comprava, perquè considerava que no posava fi a la politització de la justícia.
Una altra de les reformes importants que cau és la nova llei d'informació classificada, que havia de substituir l'actual llei de secrets oficials de l'època franquista. Es tracta d'una reivindicació històrica del PNB, que va acordar la nova norma amb el govern espanyol, i que hauria de permetre revelar secrets del franquisme i de la transició. Els nacionalistes bascos no han culpat a Junts del trencament amb el PSOE, però, segons han explicat fonts del partit a l'ACN, constaten que "no hi ha voluntat majoritària de construir" al Congrés.
Yolanda Díaz també és víctima col·lateral del trencament de Junts amb el PSOE. Una de les propostes estrella de Sumar en l'actual legislatura, l'Estatut del Becari, també entroncarà amb la negativa dels independentistes. L'objectiu de la norma és que les empreses no utilitzin becaris en formació acadèmica per amagar relacions laborals fraudulentes i s'incloïen sancions per qui les dugués a terme, a més d'incloure altres drets pels estudiants en pràctiques.
Altres iniciatives legislatives que es bloquejaran són dues sobre el sistema de salut, la de lobbies (també pendent des de fa anys), la de prevenció del consum de begudes alcohòliques per a menors, la de serveis digitals i ordenació dels mitjans de comunicació, la d'inclusió laboral de persones amb discapacitat, la de la protecció de la llibertat d'expressió i també la vinculada a comerç exterior i defensa. “Ni els xantatges ni les pressions ni les pastanagues ens faran moure, perquè incomplir amb Catalunya té conseqüències, i provar de governar Espanya contra Catalunya també”, ha sentenciat Nogueras.
Cinc lleis sobreviuen: acords anteriors a la ruptura
Hi ha cinc lleis en què Junts sí que donarà suport, ja que es tracten de pactes entre la formació independentista i el govern espanyol abans del trencament. Dues de les normes es votaran al ple de la setmana que ve: la de mobilitat sostenible i la d'atenció a la clientela. La primera suposa una modificació de la llei que permet que prop d'una vintena de municipis catalans puguin acollir-se a ajudes estatals per al transport públic. La segona obliga les empreses a garantir que l'atenció al client sigui en català o en qualsevol altra llengua cooficial.
La formació independentista també donarà suport al reial decret que dota de finançament a la norma per a l'atenció dels pacients de l'ELA i demanen que se sotmeti a votació de manera immediata. En paral·lel, Junts preveu donar suport a la llei del cinema que situa una quota del 6% per contingut en llengües cooficials respecte a l'oferta total a les plataformes. Per últim, els de Míriam Nogueras també validaran la llei d'impuls a l'economia social. Sigui com sigui, la llum verda a cinc d'una cinquantena de propostes posa en evidència que, si res canvia, la resta de legislatura serà molt complicada per a Sánchez.
