L'anunci de Carles Puigdemont de trencar amb Pedro Sánchez, avalat aquest dijous per la militància, obre una nova etapa en la legislatura, però no en precipita el final. No hi haurà canvis significatius, perquè Sánchez ja governava en precari i els vots dels independentistes han estat volàtils durant els últims dos anys. Ara ho seran una mica més, perquè no hi haurà negociacions amb el PSOE, si bé els set diputats de Junts votaran a favor d'aquelles iniciatives "bones per Catalunya".

Sense moció de censura a l'horitzó, la Moncloa mira d'esquivar l'enèsim obstacle sense alterar l'estratègica, i el PP advoca per la prudència, per no repetir errors dels últims mesos. Les formacions d'esquerres es mouen entre l'escepticisme i les crítiques a Junts per fer trontollar la legislatura i apropar la dreta i l'extrema dreta a la Moncloa. Aquest és l'1x1 del tauler polític després del divorci Puigdemont-Sánchez.

Pedro Sánchez: insistent

Sánchez és un supervivent i insisteix que vol exhaurir la legislatura i no convocar eleccions fins al 2027. L'anunci de Junts el deixa en una posició encara més precària de la dels últims mesos, en què la majoria de la investidura ha donat mostres de ser poc operativa en les grans iniciatives de la legislatura. A un Podem desmarcat, s'hi sumen ara els set diputats independentistes, que han assegurat que no negociaran res. La resposta de la Moncloa és continuar com fins ara, negociant "votació a votació" amb els grups parlamentaris i intentant sobreviure fins a trobar el moment propici per convocar eleccions. Ho hauran de fer sense pressupostos, perquè els de 2026 tampoc tiraran endavant. Cada setmana que aguantin al govern, els socialistes podran posar en contradicció Junts, per fer-los aparèixer com el partit del bloqueig i que pot afavorir un govern de PP i Vox.

Carles Puigdemont: arriscat

Puigdemont es va arriscar fa dos anys apostant per l'estratègia de la negociació, que havia criticat amb duresa quan només la practicava ERC. Va signar un acord, del qual n'ha obtingut, com els republicans, compliments desiguals. Els incompliments de Sánchez, una amnistia que no s'acaba d'aplicar i les poques possibilitats d'exhibir grans fites, sumat a la proximitat de les eleccions municipals i l'amenaça d'Aliança Catalana ajuda a entendre el moviment d'aquesta setmana. El president a l'exili el pot revestir de coherència, però de nou torna a arriscar-se, perquè sense eleccions a l'horitzó -Junts no participarà d'una moció de censura amb PP i Vox- el seu partit estarà renunciant a l'única palanca que li queda per exercir influència, amb l'amenaça de trobar-se en situació de salvar votacions a Sánchez tot i el suposat trencament amb el PSOE.

Salvador Illa: aliat

En la línia de la Moncloa, el Govern mira de treure ferro a la decisió de Junts per les seves poques implicacions a curt termini. De fet, Illa continua plenament compromès amb l'estratègia de Sánchez, per això defensa que esgoti la legislatura fins al 2027, encara que ho hagi de fer sense pressupostos. Un canvi a l'Estat obligaria a replantejar l'estratègia del PSC a la Generalitat, basada ara en la coordinació i plena sintonia amb el PSOE. El missatge, aquests dies, ha estat sincronitzat, i mentre a Madrid es traslladava que Sánchez és bo per Catalunya, també a Palau es recordaven tots els acords assolits i aquells que s'estan treballant, començant pel finançament singular. L'aliança Illa-Sánchez és sòlida i a la Generalitat consideren que les maniobres de Junts al Congrés no afectaran la política catalana. Al Parlament, la relació entre PSC i els independentistes és de mínims.

PP: prudents

El PP no vol fer moviments bruscos i advoca per la prudència, per no cometre els mateixos errors del juliol, quan va esclatar el cas Cerdán. Aleshores, Alberto Núñez Feijóo va veure's a la Moncloa per la via ràpida i va flirtejar amb una moció de censura fins que va constatar que no tenia suports fer tirar-la endavant. Ara, el dirigent popular es mira des de la distància les maniobres de Junts, per calibrar bé si hi ha marge per intentar fer caure Sánchez. De moment, els juntaires descarten una moció de censura i l'estratègia del PP passa per desgastar el president del govern espanyol amb els casos de corrupció que envolten el PSOE, constatar la fragilitat parlamentària de què disposa el president i intentar tirar endavant algunes iniciatives de la mà de Vox i Junts. Fins i tot Aznar ha avisat que, ara com ara, no és viable fer caure el govern espanyol.

Vox: expectants

També amb expectació s'ho mira Vox. L'extrema dreta té bones perspectives electorals, segons les enquestes, que li pronostiquen un creixement important i capacitat de condicionar plenament un futur govern de la dreta. De tota manera, tampoc veuen grans canvis en la legislatura amb el moviment de Junts i allunyen cap mena de moció de censura que compti amb els vots dels independentistes. Els ultres no tenen pressa, perquè el lideratge erràtic de Feijóo, el malestar creixent per la gestió de Sánchez -alimentada sobretot pel PP i Vox- i l'onada reaccionària global els permeten encarar amb optimisme unes futures eleccions, quan arribin. 

ERC: escèptics

A ERC impera l'escepticisme.  Per això, ara com ara, no creuen que calgui replantejar l'estratègia de negociació amb el PSOE. Els republicans es miren des de la distància els moviments dels de Carles Puigdemont, que interpreten més de cara a la galeria i pensant en termes electorals que no pas amb implicacions reals. Al Congrés, els republicans mantindran la línia de diàleg amb Sánchez, amb carpetes importants com el finançament singular, el traspàs de Rodalies o la gestió catalana de l'aeroport. Totes elles, això sí, passaran en algun moment o altre pel Congrés, i allà s'haurà de veure quin paper vol jugar Junts. Si el trencament és ferm o bé si hi ha marge per aprovar propostes positives per Catalunya que, alhora, donarien victòries polítiques al govern espanyol.

Comuns: crítics

Els Comuns es troben en una posició privilegiada, amb més influència que mai en els governs català, on condicionen de ple Illa, i espanyol, on formen part del consell de ministres. La maniobra de Junts no els ha agradat i s'han centrat més a criticar els juntaires per fer trontollar el govern d'Espanya -amb el risc d'accelerar l'arribada de PP i Vox a la Moncloa-, més que no pas a denunciar els incompliments del PSOE, i donen per fet que els independentistes continuaran negociant amb el govern espanyol. La percepció, una vegada més, és que el moviment de Puigdemont té més d'escenificació que no pas de trencament amb conseqüències reals, i que les negociacions continuaran. En tot cas, qualsevol actuació que pugui afavorir la caiguda de Sánchez és confrontada pel partit de Jéssica Albiach.

Aliança Catalana: influents

Aliança Catalana es mira des de la distància un moviment que s'explica, en part, per les bones perspectives electorals que té l'extrema dreta independentista, que amenaça de fer forat a les eleccions municipals en detriment, també en part, de Junts. La maniobra de Puigdemont té a veure, a banda dels incompliments de Sánchez, amb la necessitat d'exhibir contundència amb el PSOE, per intentar taponar la fuga de vots cap als ultres a un any i mig de les eleccions. La formació liderada per Sílvia Orriols pot treure pit de la influència que han exercit en els juntaires, i així ho remarquen quan tenen l'ocasió al Parlament o a l'Ajuntament de Ripoll.