Adeu definitiu a l'Acord de Brussel·les que van signar fa pràcticament dos anys Junts i el PSOE per investir Pedro Sánchez. Un 86,98% de la militància del partit que encapçala Carles Puigdemont ha decidit fer costat al trencament de l'entesa, madurat en les últimes setmanes arran de la manca d'avenços en els compromisos establerts el 2023 i que tant la direcció com el consell nacional ja van avalar. Un 10,22% hi ha votat en contra, i un 2,8% ho ha fet en blanc. Es tanca, d'aquesta manera, una etapa en què la formació independentista, amb set diputats a Madrid, ha tingut un paper central en la legislatura espanyola. Ara formarà part del bloc de l'oposició, tot i que per ara descarta demanar eleccions o bé fer costat a una moció de censura.
Quina ha estat la participació? Un 66,29% dels 6.400 afiliats han votat de manera telemàtica entre dimecres a les deu del matí i aquest dijous a les sis de la tarda, que és quan s'han tancat les urnes digitals. "L'alta participació, el debat intern i el resultat evidencien la fortalesa de Junts", ha dit Puigdemont a través de "X". L'expresident ha defensat la decisió presa i ha lamentat el "relat fàcil de traç gruixut i la demagògia i el populisme" dels últims dies.
Fa dos anys, quan la direcció va sotmetre a consulta dels militants l'Acord de Brussel·les, un 86,16% van pronunciar-se a favor de l'entesa, mentre que un 13,83% s'hi van oposar. La participació va ser del 67%. En aquell moment, Puigdemont no era president del partit, càrrec que va recuperar en el congrés celebrat l'octubre de l'any passat. En la votació per sortir del Govern, celebrada l'octubre del 2022, un 79% dels afiliats van prendre part en una decisió que va marcar un abans i un després.
Per al partit, però també per al país, que va veure com s'acabava una dècada de col·laboració entre l'espai postconvergent i ERC. Els republicans i Junts tenien múltiples discrepàncies estratègiques, i una de les principals era el front de Madrid. ERC havia decidit, a principis del 2020, fer costat a Sánchez, i havia impulsat una taula de diàleg amb el govern espanyol que registrava pocs avenços. Al cap de menys d'un any de sortir de l'executiu, però, Junts també va encetar el camí de l'entesa amb el PSOE a canvi de l'amnistia i de posar en marxa un mecanisme de negociació internacional, que va quedar en mans del mediador salvadoreny Francisco Galindo. Aquesta etapa s'ha acabat.
Perquè, com insisteixen aquests dies els dirigents de Junts, no té cap sentit mantenir l'espai de negociació a Suïssa si l'esperit del pacte ha quedat trencat. Què passarà a partir d'ara al Congrés dels Diputats? El fet és que la relació entre les dues formacions ja no era del tot sòlida, com demostra el rebuig a la reducció de la jornada laboral defensada per Yolanda Díaz, o bé la reforma de les pensions. La direcció de Junts té voluntat d'oposar-se sistemàticament a les iniciatives legislatives del govern espanyol, com ara la nova etapa en matèria de justícia que propugna el ministre Fèlix Bolaños, però en altres casos -com ara la llei per atendre en català- sí que brindarà suport tot i la ruptura.
A diferència de la consulta per sortir del Govern, Junts no s'ha obert públicament en canal. El fet que Puigdemont hagi abanderat el trencament amb el PSOE ha convertit en plàcid el debat, que es va tancar per unanimitat dins la direcció -en la qual ja no hi és Jaume Giró, que va plegar a principis de setembre per discrepàncies amb l'estratègia del partit- i per un amplíssim suport al consell nacional, on un 93% dels seus membres es van posicionar a favor de deixar enrere el pacte. En aquesta nova era a Madrid, Sánchez es manté aparentment en calma i descarta precipitar el final de la legislatura malgrat que tot indica que no podrà tenir -un any més- pressupostos generals de l'Estat.
