Dimecres va ser un dia mogut a Madrid. Pel que es va dir en públic i, sobretot, pel que va començar a circular poc després en privat, un cop acabada la sessió de control al Congrés dels Diputats. Després de denunciar que el govern espanyol destina impostos a "pagar rescats de les estrelletes de la flotilla, al finançament il·legal de partits, i a la prostitució", Míriam Nogueras va advertir Pedro Sánchez que, més que parlar del canvi d'hora, caldia començar a abordar "l'hora del canvi". No va fer explícita la voluntat de trencament, no va amenaçar amb una ruptura immediata ni va verbalitzar cap ultimàtum, però el missatge ja estava llançat. Es va reforçar poc després als passadissos.
"Res tornarà a ser com fins ara", remarcaven les veus de Junts en referència a les paraules de la portaveu a Madrid. En cercles empresarials, segons diverses fonts consultades per Nació, la curiositat -o inquietud, en funció de l'interlocutor- va presidir els ànims de la jornada. "El pacte PSOE-Junts està al límit", insistien aquestes fonts. Dues d'elles, ben connectades tant a nivell polític com econòmic, recordaven que la setmana passada Toni Castellà, vicepresident de Junts i home de la màxima confiança de Carles Puigdemont, no va tancar la porta a una moció de censura instrumental que permetés triar un nou president amb el compromís de convocar immediatament noves eleccions espanyoles.
Una moció de censura, en tot cas, requereix que hi hagi un candidat i un programa de govern alternatiu. És el mecanisme -només ha funcionat una vegada des de la restauració de la democràcia- que va permetre a Sánchez arribar al poder el juny del 2018, després de la sentència del cas Gürtel sobre el finançament irregular del PP. Una maniobra d'aquest tipus requeriria un element complex per a Junts: la col·laboració amb el PP i Vox per descavalcar el líder del PSOE. Fins ara, el partit de Puigdemont s'ha alineat amb la dreta i l'extrema dreta -sense pactar-hi explícitament- en l'agenda econòmica, com per exemple a l'hora de tombar la reducció de jornada o els lloguers de temporada.
Tot i que la direcció de Junts havia indicat que tindrien tota la tardor per prendre decisions -i, en privat, remarcaven que l'estació s'acaba el 21 de desembre-, ara la versió que trasllada el partit és que en els "propers dies" passaran coses. L'anomenat Acord de Brussel·les es va signar el 9 de novembre del 2023, de manera que està al caire de complir dos anys. Serà la data triada per escenificar el trencament amb el PSOE? Hi ha elements que determinen que el pacte està tocat: l'amnistia no s'ha desplegat -no se n'ha beneficiat cap líder del procés a causa de la posició del Tribunal Suprem-, el català no és oficial a Europa i la delegació de competències en immigració va naufragar.
Avís preventiu de Sánchez
Negociar els pressupostos generals de l'Estat -per als quals, només per asseure's a parlar-ne, Junts demana un xec que inclogui totes les inversions pendents a Catalunya- apareix com una opció inviable en aquest context. En tot cas, però, quins efectes tindria una ruptura amb Sánchez? D'entrada, una posició contrària a totes les iniciatives de la Moncloa. L'última, la polèmica reforma de la tributació dels autònoms, finalment frenada, ja va suposar una topada entre els dos grups. La retirada del suport de Junts, en tot cas, té un horitzó delicat si del que es tracta és de fer caure el govern espanyol: Sánchez ja ha advertit que continuarà al poder encara que no pugui aprovar pressupostos.
"La situació no es pot allargar", determinen des de Junts. Dirigents coneixedors de les relacions entre Puigdemont i el PSOE -que tampoc gaudeixen de bona salut en el marc de la negociació a Suïssa, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a interlocutor socialista- alerten que també existeix el factor de les enquestes, en les quals Aliança Catalana li està menjant el terreny a Junts. El partit, en tot cas, remarca que pren les seves pròpies decisions, tot i que en les últimes hores ha baixat al fang per denunciar un vídeo en el qual Sílvia Orriols, la líder de l'extrema dreta independentista, dispara Puigdemont i després el trepitja. La competició, soterrada, fa setmanes que està en marxa.
Davant la disjuntiva de "complir o plegar" que Junts està instal·lant en relació amb Sánchez, el PSOE intenta treure-li ferro amb l'argument que intervencions com la de Nogueras formen part del joc polític, i que s'entenen des de la "teatralització". Es tracta d'això o que Puigdemont, com va fer abans que Junts abandonés el Govern la tardor del 2022, està abonant el terreny per trencar amb el PSOE? Gastada la bala de la qüestió de confiança, que mai es va acabar de materialitzar, el partit de l'expresident ja només pot executar o bé fer complir els socialistes totes aquelles carpetes que formaven part de l'Acord de Brussel·les i que, malgrat la voluntat de Junts, no s'han cobrat per avançat.
